Tancar els ulls i demanar un desig...

Quan ens fem grans a vegades ens oblidem del que ens feia feliç quan èrem petits... ocupem el nostre temps anant amunt i avall, preocupats per mil coses a l'hora i sense adonar-nos-en anem deixant a part petites coses que ens il.lusionaven o emocionaven i quan de sobte et recordes de sensacions, emocions viscudes i mires enrera ... saps que t'has fet gran, que ha passat el temps, però al mateix temps t'adones que hauríem de poder continuar gaudint-ne...

Recordo que quan arribava la primavera i anaves a caminar en veure "els angelets" de seguida corries agafar-los, tancaves els ulls i demanaves un desig... eren instants únics, sensacions boniques que et feien volar cap aquell desig demanat... 

En trobar aquesta imatge vaig fer l'acció mentalment i vaig somriure... sí, fer-nos grans no vol dir perdre la il.lusió, les ganes de somiar, de poder cridar de tant en tant, de deixar a banda prejudicis, de poder seure i demanar un desig... fer-se gran ha de poder ser continuar sent feliç i no oblidar la part "infantil" que tenim dins! 

Cal però, que els adults fem viure als petits com si cada instant fos únic, irrepetible i que la il.lusió per ser feliç no desaparegui en fer-se gran.

Petonets!

L'amistat

Sovint parlem de valors i a través de les nostres accions procurem que els petits ens siguin conscients. Parlem d'estimar, d'ajudar, de compartir, d'escoltar, de respectar, de tenir paciència, de saber esperar, de l'amistat, del que és bo i el que no ho és... i en ocasions però, hauríem de ser conscients que no n'hi ha prou amb paraules, calen fets i buscant i remenant l'altre dia vaig trobar un vídeo curt, molt curt, però profund i que ens permet un treball de valors, emocions i sentiments... 

Són tres minuts intensos, són tres minuts en què no calen paraules i per això potser encara ens crida més l'atenció aquest acte. El robot groc ajuda al gos i per fer-ho ell surt perden, és un veritable acte de valentia, amistat, bondat... val la pena reflexionar-hi una estoneta.

Petonets!!!

Al mal temps... un bon somriure!!!

Petonets!!!

... perseguint els nostres somnis

"El món està a  mans d'aquells que tenen el valor de somiar i  córrer el risc de fer realitat els seus somnis". 

Somiar... sí, tots tenim somnis, somnis bons que ens fan somriure i gaudir d'uns instants màgics pensant que tant de bo aquells somnis poguessin ser realitat, però també tenim somnis dolents, que contràriament ens fan sentir angoixats, tristos... Són emocions i sentiments contradictoris i presents tant en grans com en petits però amb una petita diferència, els adults sabem que són somnis, tenim clar que allò que hem somiat no és real i per aquest motiu en acabar de somiar ens oblidem del que hem sentit i viscut en aquell moment de descans; els petits però, en ocasions encara tenen dificultats per distingir entre el que és real i el que és fictici i l'únic que els preocupa són els malsons... allò que els fa por!

No pretenc analitzar ni molt menys el món dels somnis i el significat de cada somni... el que pretenc avui és destacar que els somnis, són somnis però que a vegades si ho volem i desitgem es poden fer realitat o si més no podem lluitar per fer-los realitat o apropar-los a la nostra realitat. I com podem fer-ho? Doncs lluitant, intentant assolir els reptes que ens anem proposant, buscant l'ajuda d'aquells que ens estimen, provant les coses una i una altra vegada sense decaure... tot això que pot semblar teòric són valors que em de transmetre als nostres petits, hem d'ajudar-los a sentir-se segurs, però això no vol dir que els hàgim de fer totes les coses, sinó que hem de deixar que ells ho intentin, ho provin, que vegin que quan allò que ens hem proposat ho aconseguim les sensacions que s'experimenten són úniques!!!  I crec que quan se senten MOTIVATS això és més i més fàcil!

Per acabar us deixo un petit curt on podeu veure el que he intentat explicar-vos... 

Petonets!

El cirerer

Tot i que estem immersos en plena tardor avui us vull parlar d'un cirerer.. bé d'un conte: 

El cirerer d'Alba Garcia i Puig

Vaig descobrir el conte en una festa que vam fer a l'escola i em va cridar molt l'atenció i l'he pogut recuperar i encara m'ha agradat més i l'he trobat més dolç, senzill i que fa somriure tant a grans com a petits. 

" A la petita Mariona li van regalar un petit cirerer, però ningú li va explicar com l'havia de cuidar. Impacient de veure que el seu cirerer no creixia, va decidir tenir-ne cura d'una manera MOLT ESPECIAL..."

Al llarg del conte la Mariona busca la manera per aconseguir que el cirerer creixi ràpid, li costa esperar i tenir paciència, cosa que també passa en els petits en el dia a dia, sovint els costa esperar el seu torn de paraula, els costa no ser els primers en tot, els  costa simplement per l'edat esperar i tenir paciència,  i com sempre dic, tot el que poguem treballar ja des de petits ens servirà per anar assentant les bases de grans i tot i que a vegades resulti complicat els hem de fer veure igual que li va dir l'avia de la Mariona que cal tenir paciència i esperar!!!

Al final tot té la seva recompensa... 

Petonets ben dolcets!!!