Entusiasme? Sí, si us plau!!!!

Ja fa uns dies que va sortir l'article però, no he volgut deixar de penjar-lo al blog i simplement comentar el que sempre dic, emoció i motivació van donades de la mà per ajudar a aprendre, o el que és el mateix i tal com diu l'article cal entusiame per ensenyar, cal que estimar allò que s'està fent per transmetre-ho als altres i només així podem avançar i tirar endavant, aquí no ens podem escurar amb la crisi o la manca de recursos, a vegades amb ben poc podem fer molt més del que podem pensar, això sí cal que en tinguem ganes, cal que estiguem predisposats i il.lusionats, cal que ens formem, cal que siguem els primer en arribar a l'escola amb un somriure i serà de manera natural com els nostres alumnes també ho faran! 

Petonets!!!

Pensem-hi

A vegades sense adonar-nos-en transmetem valors, creences o actituds que creiem que són les millors per ajudar als nostres petits ja que són aquells valors, creences o actituds que a nosaltres ens han funcionat i ens han permès crèixer i avançar. 

Ho fem amb la millor intenció del món ja que som nosaltres, els adults, els que hem d'ajudar, motivar i engrescar a cercar el millor, però a vegades també evitem que els petits gaudeixin d'allò que més els agrada, evitem que escullin allò que potser els agrada, evitem que cometin errors, donem per fet coses que potser ells no han pensat ni dit, exigim que es facin grans i responsables de seguida, exigim que aprenguin molt i quan més millor... però tot el que aprenent els permetrà ser els millors, viure feliços, no equivocar-se ni frustar-se? De ben segur que no,  de poc servirà ser el més intel.ligent del món si no es té facilitat per empatitzar amb els altres, de poc servirà ser el que llegeix més ràpid o sap més llengües si no es gaudeix el dia, de res servirà estar hores i hores treballant, estudiant si no podem somriure, ballar, cantar i passar-ho amb qualsevol detall, per petit que sigui! Com adults hem d'ensenyar, guiar, mostrar, transmetre molt més del que ens ha funcionat a nosaltres, hem de transmetre que cadascun dels moments viscuts són únics i irrepetibles i que cal viure'ls amb la màxima intensitat i emoció i això només és possible si un fa allò que realment viu i gaudeix.  

¿Bailamos? por dm_523e02e4c6a97

Petonets!!!

Por? Parlem-ne

Il.lustració de Joan Turú

Tenir por.. sí tots tenim por en algun moment o altre i els nostres petits així ho han de viure, no pensant que tenir por és quelcom dolent o bé que tenir por és cosa de porucs. 

Tenir por és natural i de fet la por és un mecanisme de defensa en moltes ocasions, el que cal fer és ajudar-los a comprendre per quin motiu tenen por, per fer-ho cal que els mostrem seguretat, que els acompanyem i anem guiant fent-los veure que no passar res, tal com diu el dibuix ni les pors són tan grans ni ells tan petits. 

Cal també parlar de la por i en tot moment ser conscients que el que per nosaltres no és res, per ells és molt, per tant no volguem fer veure'ls que no passa res i evitar-ho, sinó que al contrari cal parlar-ne! 

Els contes són com sempre diem una bona eina per treballar aquesta emoció, ja que sovint els petits s'identiquen amb el protagonista i de manera natural s'enfronten a  les seves pors o bé troben allò que els ajudarà a no tenir por, ja sigui una cançó, un símbol, etc.

En aquest  LINK en podeu trobar un bon recull!!!  i en el blog UN POLSIM DE SAL també podreu trobar contes de por per fer passar la por! 

La por no ha de ser un sentiment a evitar, la por forma part de la nostra vida i el que cal doncs es acompanyar-los i reforçar-los i recordeu... "jo i les meves pors, ni elles són tan grans ni jo tan petit..."

Petonets valents!!!

La Júlia té un estel

Tots tenim un estel... i ens agrada mirar enlaire i comprovar com brilla i batega i sentir que ens dóna la força necessària per tirar endavant, tant és que siguem grans o petits però aquesta metàfora és tant bonica que ens permet parlar de mort i amor sense dir-ho i això és el que fa aquest bonic conte, un conte que m'ha emocionat, un conte que m'ha fet sortir a fora i mirar enlaire i buscar el meu estel estimat, però a la ciutat això no sempre és fàcil.  

A vegades quan sentim els nens parlar de la mort ens espantem i no sabem ben bé que respondre... actuem una mica com si no ho volguessim sentir, quan en realitat per ells és molt més fàcil que per nosaltres!

Cercant material sobre el conte avui he trobat un vídeo preciós, música, imatges... simplement espero que us agradi i emocioni tant com a mi!

Pel meu gran estel! Et trobo molt  faltar... 

Classifiquem emocions!!!

Els petits són màgics, cada vegada ho tinc més clar jo de gran vull tornar a ser petita, vull tornar a tenir la capacitat que tenen els petits per somriure, la capacitat que tenen per sorprendre, per il.·lusionar-se per tot allò que es fa...

Aquest curs com ja sabeu estic a P3 i un cop més els petits m'han sorprès! Superada ja l'adaptació poc a poc hem començat a marcar  ritmes, hàbits i rutines tan i tan necessàries per ajudar-los avançar i fer-se grans i ja des del principi he volgut iniciar el treball de les emocions, no cal esperar si volem fer-ho bé i de fet els petits tal com he dit m'han sorprès ja des d'un bon inici! 

Vaig presentar el racó de les emocions com un espai on treballarem i aprendrem coses que ens passen per dins i que no es veuen, però què hi són i seguidament vam passar al plafó del com em sento? Van mirar les cares i no va caldre massa ajuda, van donar nom ràpid a l'emoció: està content, trist, enfadat... i van dubtar més (tal com és normal) en definir la sorpresa i la por, però va ser fantàstic veure com amb només tres anyets (alguns recent fets, d'altres ni tan sols fets...) ja està el camí iniciat! Ara dia a dia anirem insistint el el perquè estem d'una manera o d'una altra i en el que podem o es pot fer per ajudar a canviar el que ens passa, però tot al seu temps.

El racó encara buit... 

I com que sense pràctica no hi ha aprenentatge... en una nova sessió reparteixo diverses imatges que en un primer moment només han de mirar! De manera innata molts imiten els gestos i això és bo ja que vaig sentint està content, està enfadat, té vergonya, té por... estan donant nom a les emocions, estan donant una etiqueta, estem fent una activitat de consciència emocional !!! I per acabar d'arrodonir-ho demano que entre tots classifiquem les imatges que han anat mirant i triant!

Les imatges

Emocions classificades

Tot jugant anàvem parlant del motiu pel qual el protagonista de la imatge estava d'una manera o d'una altra ! El més divertit i curiós era que n'hi havia que amb un està així perquè sí... i en canvi d'altres anàven una miquesta més enllà i com també alguns que simplement es fixaven en el que tenien davant sense donar cap explicació... però tal com he dit abans poc a poc i bona lletra!!!

La idea de tot plegat és convertir les emocions en quelcom més del dia a dia, és arribar a que poc a poc siguin ells els que de manera autònoma vagin adonant-se que  el seu estat canvia en funció del que anem fent!!

I tot reflexionant (per variar) vaig decidir crear un racó nou a la classe, un racó de reflexions no tan pels nens i nenes sinó que més aviat pels adults que anem passant per la classe, ja que a vegades amb les presses i el dia a dia ens oblidem del que potser realment és més important!!!

Il.lustracions de Joan Turú

Petonets!!!