Donat que aquest curs no he estat molt activa he decidit fer aquesta entrada on comparteixo un recull de contes i vídeos que he treballat al llarg d'aquest curs. Alguns ja els he citat en altres entrades, però d'altres no, espero que us serveixin.
- El Monstre de colores d'Anna Llenas
- Mare de quin colores són els petons de l'Elisenda Queral i Carla Pott
- La tortugueta sàvia
- Què m'està passant d 'Eva Armisén i Marc Parrot
- Les emocions d'en Max (Timunmas amb la Col·laboració de l'Anna Carpena)
- Orelles de Papallona de Luisa Aguilar i André Neves
- Descobreixo les Meves emocions (Timunmas amb la Col·laboració de l'Anna Carpena)
- Ja n'hi ha prou de petons de Virginie Soumagnac i Manuela Monari
- El conte de la Felicitat d'Eduioga
- Amb bogeria d'Émile Jadoul
- Només ONU Trosset d'Emile Jadoul
- ? Tu, com ESTAS D'Inma Pla
- Vídeo: Los Artistas
- En Bru necessita Una abraçada de David Melling
- Sóc la Pau d'Anna Obiols
- Les Fades ens Parlen de ... autoestima de Rosa Maria Curto i Àlex Cabrera
- ! ¡NO de Marta Altés
- T'estimo (quasi semper) d'Anna Llenas
- Blai, el petit Xai de Dámaris Gelabert
- L'aneguet lleig
- Perdut i Trobat d'Oliver Jeffers
- Sentimientos de Patrícia Geis i Sergio Folch
- De què fa gust la lluna de Michael Grejniec
- L'Osset i la Leontina- La Baralla de Florence Ducatteau
- El gran llibre de les emocions de María Hoffam i Ros Asquith
- La meva amiga la Foscor d'Ella Burfoot
- Quan els dracs somien de James Mayhew i Lindsey Gardiner
- (No) hi ha fantasmes Una sota el meu llit de Guido Van Genechten
- Ò cicatriz, El que drac Ser Volia bo d'Eva Cervello
I pràcticament sense adonar-nos-en hem acabat un curs més, un curs ple de canvis, un curs amb nous projectes, noves idees, nous coneixements, molta feina, però com sempre tot l'esforç, ganes i il·lusió es veu recompensada per l'amor i afecte que establim amb els petits, un vincle que només quan es viu es pot entendre, són nou mesos junts, compartint experiències i vivències que ens enriqueixen a tots, com sempre dic, no només aprenent ells, sinó que sovint ells són els meus petits mestres i jo una simple aprenent!
El millor regal per acabar, paraules dolces i especials i reflexions dels petits que valen més que res!!!
Arriba Sant Jordi i no puc deixar de comentar un dels llibres que de ben segur molts i moltes ja coneixeu, no obstant això m'és inevitable no dedicar-li una petita entrada:
Un cop més l'Anna Llenas, l'autora crea una delícia de conte amb dos personatges d'allò més bonics i dolços, en Lolo i la Rita; es tracta de dos personatge que ens permeten treballar el respecte, l'estima i l'amistat; amb en Lolo i la Rita podem descobrir que les persones tot i ser diferents es poden atreure i estimar, el que cal es cedir en ocasions i valorar la diferència com quelcom enriquidor!
Cada matí amb els petits comencem cantant i dient-nos bon dia i seguidament i com ja vaig aplicar fa temps anem cap al racó de les emocions i ens preguntem: COM ESTEM?
Al principi i tal com és normal les respostes d'alguns acostumen a ser per imitació, però a mesura que va passant el curs això va canviant i la seves respostes són clares i la majoria quan se'ls pregunta saben com se senten i el motiu pel qual se senten i això no pot ser més satisfactori, adonar-se de com es va avançant en la gestió de les emocions, veure que quan per activitats o canvis de rutina no podem començar amb el com estem ho tinguin present i et preguntin quan ho faran. És un moment essencial i molt important, és un moment en què compartim i detectem l'estat dels petits, és un moment en què es respecta el que cadascú vol explicar i on poden demanar quelcom que necessitin per estar millor.
Al llarg del curs he anat variant la manera de respondre el com estem, hem jugat a dir del color que estem, hem fet jugat als trens de les emocions, ens hem mirat al mirall i els altre ho han endevinat i sovint sabeu què són els propis petits els que et donen la idea, són ells el que van una mica més enllà i precisament fa uns dies un petit de 3 anys em va fer adonar d'una cosa de la qual prediquem, ser el model! En l'activitat han de posar la seva foto en el lloc de l'emoció que senten, doncs bé, fa uns dies em van dir i la teva foto? On és tu també ets de la classe dels Pintors oi? I és cert, sovint els parlo de com em sento o explico allò que m'entristeix quan en parlem però en sentir la pregunta vaig pensar-hi... cert, falta la meva foto i partir d'ara així ho farem i cada matí en acabar ells em pregunten a mi i jo els hi responc tal com fan ells!!!
Seguirem doncs ajudant-los i participant en tot allò que fem, ells són a vegades, moltes vegades els nostres mestres!!!
Hi ha dies en què més que en d’altres t’adones de la
importància de la nostra feina com a mestres, t’adones que tot allò que fas,
dius, expliques ... influeix d’una
manera abismal en els nostres alumnes, tan positivament com negativament! Som
el seu model, la seva guia, el seu referent i penso que ho som sigui quina
sigui l’edat dels alumnes, siguin d’infantil, de primària o de l’ESO, som per a
ells algú amb qui comparteixen hores i hores, som els que de bon matí els rebem
i comencem la jornada, som els que durant el dia els hem de fer somriure, som els que els hem de transmetre seguretat,
som els que hem d’ajudar-los en els entrebancs que es vagin trobant, som els
que hem de fer-los sentir segurs, únics i especials i això ho hem de fer siguin
grans o petits.
Avui casualment he trobat un
programa de Redes (dels molts que hi ha)
que m’ha induït a preparar un article ple de preguntes, algunes amb
respostes evidents, altres amb respostes per discutir... qüestions sobre la
importància de la meditació i la respiració, essencial per iniciar una tasca i
afavorir l’adquisició tant d’aprenentatges com valors, la importància d’ajudar a gestionar les
emocions, no prohibir-les, sinó que en el cas de les emocions negatives
afavorir que quan aquestes apareguin no estiguin més presents del necessari, preguntar-se també si l’educació emocional
comença a l’escola o quan comença ?
Un cop més queda evident que l’aprenentatge
social i emocional ha d’estar present en el dia a dia de l’escola, que l’empatia,
l’alegria, els somriures, la felicitat... partir d’un excel·lent per arribar
ser súper excel·lent és una gran manera
de motivar i ajudar!
En una formació que vaig anar vaig descobrir els mapes mentals, n'havia sentit parlar, però mai n'havia realitzat cap i de fet el formador va comentar que amb petits potser resultaria més difícil, però la veritat és que amb una mica d'ajuda i deixant-los fer el resultat final va ser molt "xulo" i va sorprendre a petits i grans!!!
En un primer moment els petits estaven una mica "tallats", però poc a poc van deixar-se anar i les idees van començar a fluir i això va ser genial!!!
Avui cercant noves idees he trobat un mapa mental sobre les emocions que m'ha semblat genial i que m'ha donat una idea per fer amb els petits, un cop feta la compartiré, perquè estic segura que els meus petits crearan un mapa mental que un cop més deixarà a grans i petits sense paraules!
És un fet que les persones som éssers socials i que necessitem relacionar-nos a,mb els altres per crèixer i seguir coneixent-nos una nosaltres mateixos. De poc serveix que un es conegui molt i cregui que té una imatge molt positiva si és incapaç d'establir relacions amb els altres, per tant, les relacions interpersonals són essencials por avançar i seguir endavant, però com podem afavorir aquestes relacions? Cal treballar-ho una escola? Cal tenir presentsles habilitats socials dins l'aula? La resposta és que sí, la resposta és que tenir cal presents aquestes habilitats que permetran relacionar-nos amb els altres i tal com diu Bisquerra tenint-les presents els nostres alumnes seran capaços de construir el seu benestar, s'implicaran menys en situacions o comportaments de risc i al mateix temps buscaran mantenir estats saludables, superant els obstacles de la vida quotidiana cuidant-se d'un mateix i dels altres.
No calen massa paraules ni presentacions per compartir una estona amb les reflexions que fa Mario Alonso Puig tot parlant de les emocions i el seu impacte en la salut!!!