Acompanyem

Segurament molts ja ho estem fent i ho tenim present, però mai està de més recordar-ho i ser-ne conscient i encamanar-ho als altres, aquells que potser encara estan en moment de canvi, de dubtes, ja que cap canvi extern pot arribar si no hi ha prèviament un canvi intern.  Ningú pot obligar a l'altra a canviar si l'implicat no ho vol, només canviarà quan ell/a decideixi, però el que si és cert és que en moments de canvi reconforta tenir algú a prop i per tant recordar quina ha de ser la nostra tasca, cap a on volem caminar, què volem assolir... no ho fem sols ho fem acompanyats i no només pels adults, sinó que caminem amb els nostres alumnes, per aquest motiu cal escoltar-los, encoratjar-los, animar-los, fer-los venir amb il·lusió i ganes i a partir d'aquí tot fluirà. 

Seguim

Com transmetre que l’educació emocional no és només un aspecte curricular sinó que es tracta d’un aspecte relacional ja que només si ho entenem així tindrem en compte la dimensió personal, només així el mestre entendrà que no es tracta de complir una estona i després seguir amb la rutina de nombres, lletres... només tenint en compte la part curricular ens deixarem moltes coses pel camí, cal trobar l’harmonia entre el cor i el cap, cal raonar adequadament i sentir de manera intel·ligent i això cal que primer ens ho apliquem a nivell personal, cal que vulguem seguir creixent personalment i estiguem oberts a passar ITV’S emocionals, cal parar doncs i reflexionar no només sobre com em sento o com es senten els altres sinó que cal també preguntar-se com se senten els altres amb mi? 

Quina empremta estic deixant als altres? Com gestiono, com penso... com desenvolupo la consciència?

Responent els com em sento amb mi mateix, com visc les emocions?; com se senten els altres amb mi? I què deixo en el meu pas?dóno resposta a 3 dimensions: la intrapersonal, la interpersonal i la ètico-social ( La Bellesa de Sentir d’Eva Bach).

Cal escoltar, comprendre, entendre, acompanyar, transitar, respectar... les emocions, però només ho podrem fer amb els altres si primer ho fem amb nosaltres mateixos i això no és fàcil, gens fàcil però cal fer-ho, cal cuidar-se per poder donar i compartir. 

Fins aviat!

Petonets!

Preguntes i més preguntes...

La primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure, perquè es desenvolupi 

( Maria Montessori)

A vegades en el dia a dia entre una cosa i una altra no sempre parem atenció a tot allò que fem i cap a on anem, però tot i les pressses, la feina, les rutines... cal parar i fer-se preguntes, preguntes que a vegades no tenen una resposta que ens agrada, preguntes que a vegades queden sense resposta, preguntes que et porten a més preguntes... però preguntes necessàries per tal d'avançar i saber si estem anant en la direcció que toca o si cal fer un STOP i parar: 

Per què faig les coses? 

Sóc professional des de dins? 

Cerco l'autonomia com a forma de vida pels meus alumnes? 

Actuem des de l'amor? 

Som conscients de les nostres emocions? 

Pot ensenyar-se tenir una mirada respectuosa pels infants? 

És possible un canvi sense un primer canvi intern? 

És possible transmetre la necessitat de canviar la mirada? 

Està tothom preparat per fer un canvi?   És només qüestió de voluntat o és cal anar més enllà?  

... i podria seguir escrivint i escrivint preguntes i més preguntes que crec que tots els que ens dediquem a la docència ens hauríem de fer i segurament aquest fet ens enriquiria i ens faria sortir de la nostra zona de confort, on massa sovint hi ha qui s'hi queda i es perd descobrir que hi ha molt, molt més per fer. 

Petonets i abraçades!

És possible...

Empatia, respecte, emocions, creativitat, curiositat.... i escoltar, sobretot escoltar! No cal dir res més oi?  

Si voleu descobrir encara una mica més sobre en César no podeu deixar de llegir-vos el seu llibre! Jo me'n declaro fan absoluta!!!

Petonets!!!

Compartir de nou

Després de molts dies sense escriure avui he decidit que cal recuperar una mica l'hàbit d'escriure i compartir. 

Han passat moltes coses des de l'última entrada i el cert és que ha estat una època de canvis a nivell laboral i que evidentment a nivell personal també han comportant canvis d'horaris, responsabilitats... però el cert és que ara tot i que encara ens queda molt per fer puc dir que l'Escola va assentant les bases cap al futur i els canvis van donant el seu fruit i la cooperativa de mestres està tirant endavant i la il.lusió i les ganes per seguir endavant són moltes i jo vull recuperar instants i moments compartits al blog i per començar i després d'assistir a una jornada de formació d'Eva Bach vull compartir una frase que em va captivar i que resumeix allò que sovint repeteixo i comparteixo.