dijous, 26 juny de 2014

... canviant preguntes

I TU QUE SERÀS QUAN SIGUIS GRAN?  Pregunta que tots hem fet o respost en algun altre moment, és inevitable preguntar als petits què volen ser de grans... La pregunta no té cap mala intenció, ningú fent-la creu que ho està fent malament i fins i tot un dels temes que sovint treballem a l’aula és el dels oficis i quan els preguntem el que volen ser tenim respostes sorprenent com jo vull ser mare, jo vull ser princesa... i en sentir-ho expliquem als petits, que està molt bé, però parlem de feina... i clar ser mare o princesa està molt bé, però a part es pot ser moltes altres coses i avui després de veure el vídeo que us deixaré al final m’he adonat en sentir un nen de 13 anys explicant el que se sent en haver de respondre el que volen ser de grans quan encara són petits i el que volen és seguir sent feliços... sí, en el fons els adults a vegades pequem de voler ajudar, de voler guiar i fer que els petits s’hagin de fer grans més ràpid o a la inversa ens aferrem en mantenir-los sobreprotegits, sense deixar que preguin les seves decisions... Cal llavors potser escoltar una mica més els nostres petits? Cal potser deixar simplement que siguin feliços i facilitar-los les eines necessàries per anar avançant i fer-ho amb seguretat?

Cal parar-hi i reflexionar-hi i ara amb el curs acabat i amb la mirada ja al proper curs és el moment de tenir-ho present i traslladar-ho en el nostre dia a dia.




Petonets!

dilluns, 28 abril de 2014

L'illa dels 5 fars



Només una imatge per recomanar-vos una lectura d'aquelles que et fan reflexionar i qüestionar sobre una de les tasques del mestres, la de transmetre, una de les tasques que cada setembre ens neguiteja una mica, la de parlar davant dels pares en el moment de la reunió, nervis inicials que a vegades t'activen, però en altres ocasions i persones juguen una mala passada. Quan un bon amic va recomanar el llibre no pensava que gaudiria tant llegint-lo, ni tampoc pensava que reflexionaria en tot el que va comentant Ferran Ramon- Cortés i tal com ell diu: " És un llibre per a comunicar. Per a comunicar-se. Davant de mil persones o de dos. A la feina o en la nostra vida pesonal Els secrets són els mateixos. "




Petonets!!!

diumenge, 27 abril de 2014

Un regal d'inici de trimestre

I sense adonar-nos-en hem arribat al tercer trimestre del curs,  un curs ple de novetats i canvis, canvis que a vegades no són fàcil, però tot i així cal seguir endavant i per sort en el nostre dia a dia envoltats de petits i petites el més complicat és senzill, allà on nosaltres hi trobem un però, ells hi troben un som-hi, allà on sembla que no ens atrevim arribar, ells amb la seva particular innocència i entusiame s'hi llencen... són ells els que sense saber-ho fan mirades apreciatives, són ells els que sense saber-ho ens transmeten la felicitat en el sentit més pur, són ells els que ens permeten aprendre, són ells els que moltes vegades són els mestres i nosaltres uns simple aprenents, però d'això no tothom n'és conscient, encara hi ha gent que creu que el mestre és el que mana, el que ensenya una matèria o transmet uns coneixements, encara hi ha que posa en dubte que les emocions siguin importants, encara hi ha què creu que som mestres i que en acabar el curs, l'etapa o l'escola els nens han de tenir coneixement i prou... encara queda molt camí per fer i per tant cal seguir amb empenta,alegria i motivació, cal seguir aprenent i avançant, cal seguir il.lusionats amb el que estem fent, cal seguir cercant allò que ens faci ser millors i si això comparta desaprendre, fem-ho, si això comporta substituir la classe "magistral" per una sessió de conversa fem-ho, si això comporta escoltar i apendre dels petits fem-ho!!! 

BON TERCER TRIMESTRE!!!!

I per acabar us deixo el programa La felicitat de David Escamilla amb Àlex Rovira i Ferran Ramon-Cortés! Paraules que a mi em van "encandilar " a la ràdio... Espero que us agradi!! 



dissabte, 22 març de 2014

Dos nous premis

Tot i que ja fa dies que vaig rebre els premis fins avui no he tingut temps per escriure i dedicar-hi l'entrada que li pertoca a l'entrega de nous premis, fet que et fa somriure i agrair aquelles persones que sense haver-nos vist mai valoren la feina i la dedicació aquest petit blog! Per aquest motiu vull agrair-li a la Lluna d'  Un polsim de sal que hagués pensat en el meu blog i entregar-me dos nous premis!






Aquests premis són un reconeixement entre blocaires amb la finalitat d'aconseguir més difusió i fer més visibles els diferents blocs.
Si el teu bloc ha rebut aquest reconeixement i tens ganes de compartir-lo amb altres blocs cal:

- Agrair al blocs que t'han concedit el premi i fer-te seguidor.
- Donar el premi a 11 blocs que acaben de començar o que tenen menys de 200 seguidors.
- Informar del premi a cadascun dels blocs.
- Visitar els blocs que han estat premiats juntament amb el teu.

Els blogs escollits són: 




Moltes gràcies!!!

Petonets!!!

dimecres, 19 març de 2014

Regal de dimecres...


Us deixo un petit regal que vaig trobar l'altre dia, paraules que com sempre et fan pensar, et fan reflexionar i questionar el nostre dia a dia, et fan parar i adonar-te que en el nostre dia a dia a vegades potser no sempre som conscients del que tenim davant, no sempre som conscients que allò que fem potser ja no serveix, no sempre conscients que els canvis són necessaris, no sempre conscients que cal qüestionar-nos allò que fem, que cal formular-nos noves preguntes, no som conscients que a vegades la tristesa arriba i que no passa res, el que cal és no romandre en la tristesa davant de pèrdues, el cal és avançar... la vida cal viure-la, la vida tal com diu el títol del llibre: Viure és un assumpte urgent !





dimecres, 26 febrer de 2014

Una mica d'empatia...


A vegades parlem d'empatia i el concepte resulta tan abstracte que no sempre és fàcil entendre-ho, sobretot pels petits, per aquest motiu potser el millor és buscar vídeos com el que vaig trobar l'altre dia on d'una manera tendra i dolça el concepte queda molt clar, espero que us agradi!









Petonets!!!

dissabte, 15 febrer de 2014

Els enemics de la creativitat


La major alegria que hi ha a la vida és crear. ¡ Utilitza-la en excés !
Ron L. Hubbard


Sovint ens preguntem què és el que ens fa perdre la creativitat, què és el que no ens permet canviar,  què és el que no es permet mostrar-nos flexibles, què és el que fa que no ens mostrem espontanis, què és el que fa que la creativitat en ocasions enlloc de ser cada vegada més i més present passi en un segon pla i la resposta és clara, la por a equivocar-se, la por a sortir del comú, a destacar quan tothom fa el mateix, la por a canviar... tot és resumeix en la por a sortir possiblment de la nostra zona de confort i això com a models en el dia a dia dels nostres no ens ho podem permetre, hem de ser els primers en afavorir la creativitat, en permetre que la creativitat estigui present en tot allò que anem fent i evitar així els enemics de la nostra creativitat...