diumenge, 26 octubre de 2014

Les emocions d'en Max

La setmana passada vaig descobrir un nou conte per treballar les emocions dels petits: Les emocions d'en Max. 


En Max és un eriçó que no sap gestionar les seves emocions i que sovint està enfadat i no té en compte els altres companys. Per tal d'ajudar-lo la mestra li ensenya quatre passos que l'ajudaran anar-se controlant i gestionar el que sent i li passa. 


1. Cal que busqui un racó tranquil i es faci un bola
2. Cal tranquil.litzar-se respirant poc a poc
3. Cal preguntar-se com se sent i què ha passat
4. Cal anar-se obrint i buscar una solució 


El conte és molt semblant al del la tortugeta sàvia i va acompanyat d'un titella que ràpidament es converteix en una atracció pels petits! 

Una vegada més a partir d'un conte el treball que es pot fer és molt i a partir del que li passa al protagonista el diàleg que es pot establir és molt  i a més a més facilitem una eina més als petits i potser no tan petits en el camí de la gestió de les emocions.  


Petonets!

dilluns, 20 octubre de 2014

Orelles de papallona

Orelles de papallona


Fa temps va arribar a les meves mans aquest conte: Orelles de Papallona, en mirar-lo em va agradar i vaig pernsar que era un d'aquells contes que un dia o altre acabaria explicant als meus petits, però amb una mudança pel mig va quedar-se en una capsa i farà cosa d'unes dues setmanes remenant va tornar a sortir i ja no vaig desaprofitar l'ocasió i el vaig explicar! 

La protagonista de conte es caracteritza per tenir unes orelles molt grans i això en un primer moment sembla que li afecta, però gràcies a la metàfora orelles de papallona que li dóna la seva mare aconsegueix que no només no li afecti tenir les orelles grans sinó que qualsevol crítica la transforma en una metàfora màgica que fa que deixi de tenir importància el que li diuen i continua sent feliç! 























Als meus petits pintors els va encantar el conte i tot i que encara no tots van entendre del tot el que suposava la crítica i la importància de tenir una bona autoestima i aprendre a estimar-nos tal com som, alguns sí que anaven entenent que no sempre es passa bé quan els altres es riuen de nosaltres. 

És un excel.lent llibre per treball l'autoestima, la superació... tot amb unes il.lustracions diferents i que d'una manera dolça i senzilla ens apropen al món màgic de la Clara, la protagonista.




Petonets màgics! 


diumenge, 12 octubre de 2014

Respirem

Sovint el ritme del dia a dia a està ple de moviment, activitats que ens fan anar amunt i avall, situacions que potser ens desborden... hi ha dies en què en estirar-nos al llit diem allò tìpic fins ara no he parat... i això quan passa sovint acaba comportant-nos cansament, estrès, fatiga... tot allò que anem carregant sense adonar-nos-en però que afecta i per aquest motiu i tal com procurem transmetre als petits quan tot això passa, arriba el moment de dir STOP i respirar, respirar profundament, agafar i treure aire conscientment, deixar entrar i sortir l'aire notant-lo... 






Ja ho sabem doncs... respirem!


Petonets! 



dimarts, 7 octubre de 2014

El decàleg emocional

Avui vull compartir dues imatges extretes d'un material d'una formació que estic fent, formació que des d'un principi m'has servit per reflexionar i pensar (els que em coneixen ja saben que sóc inquieta i que això de pensar és molt típic i propi d'una servidora)! Doncs bé, fins al moment he fet moltes i diverses formacions sobre educació emocional a l'escola, sobre com aplicar-ho, els conceptes, idees, programes... però fins ara potser mai m'havia format en conceptes més propis del que necessitem els mestres per fer-ho! Considero que disposo d'eines que fins ara m'han permès aplicar de manera positiva a l'aula,  però com sempre dic mai en sabem prou i per aquest motiu estic gaudint de tot allò nou que estic aprenent i aprofitant per aprendre més d'allò que sabia.

El que vull compartir amb vosaltres  és un decàleg emocional que hauríem de tenir present tots els mestres! 








Espero que us serveixi!!!

Petonets plens d'emocions! 

dilluns, 8 setembre de 2014

Tot és camí des d'ara (Miquel Martí i Pol)



I sense adonar-nos-en hem arribat a setembre i tota la maquinària ja està en marxa, el camí ja està iniciat, de moment només amb els mestres acabant de preparar les classes i ultimant petits detalls per tal que tot estigui a punt el proper dilluns 15, dia en què les emocions estan a flor de pell, tan pels grans com pels petits, dia en què tots tenim un rau rau abans de començar, els petits de P3 perquè comencen un nou camí, els dels altres cursos perquè es retroben amb els companys i la mestra ... és en certa manera tal com vaig dir un inici d'any, en aquest cas, un inici de curs on la màgia, la il.lusió, els somriures, les rialles, les ganes de seguir creixent, les ganes d'aprendre estan ja dins la motxilla que ens serveix per començar l'aventura i que a mesura que passin els dies s'anirà omplint  més i més!  
Espero doncs que tingueu tot@s un bon inici de curs i per acabar us deixo un text que he llegit aquest matí, on un cop més les emocions i el treball en equip hi són presents! Espero que us agradi ! 

Emocions: Les raons que la raó ignora ( Jaume Soler, Mercè Conangla i Laia Soler


dimarts, 26 agost de 2014

Gaudint de les vacances

Fa dies que tinc pendent entrar i actualitzar el blog, però a vegades convé desconnectar una mica i omplir-nos de nou d'energia i preparar-nos per al nou curs i la millor manera de fer-ho es trencant amb les rútines del dia a dia i gaudir del descans, dels moments en bona companyia...cal gaudir dels que tenim aprop i aprofitar cada instant com si fos únic! 

A menys d'una setmana de tornar vaig omplint de nou l'escriptori de noves idees, propòsits, projectes... ben bé es com si fos any nou, ja que cada curs és un nou any, cada curs ens aporta saviesa, alegries, cada curs ens serveix per fer-nos una mica més grans i això és el que ens fa somriure i tornar a la rútina encara que en un primer moment ens faci mandra, simplement doncs cal gaudir de cada instant pel que és, cal aprofitar tot el que tenim i apropar-nos en el camí de la felicitat! 


dijous, 26 juny de 2014

... canviant preguntes

I TU QUE SERÀS QUAN SIGUIS GRAN?  Pregunta que tots hem fet o respost en algun altre moment, és inevitable preguntar als petits què volen ser de grans... La pregunta no té cap mala intenció, ningú fent-la creu que ho està fent malament i fins i tot un dels temes que sovint treballem a l’aula és el dels oficis i quan els preguntem el que volen ser tenim respostes sorprenent com jo vull ser mare, jo vull ser princesa... i en sentir-ho expliquem als petits, que està molt bé, però parlem de feina... i clar ser mare o princesa està molt bé, però a part es pot ser moltes altres coses i avui després de veure el vídeo que us deixaré al final m’he adonat en sentir un nen de 13 anys explicant el que se sent en haver de respondre el que volen ser de grans quan encara són petits i el que volen és seguir sent feliços... sí, en el fons els adults a vegades pequem de voler ajudar, de voler guiar i fer que els petits s’hagin de fer grans més ràpid o a la inversa ens aferrem en mantenir-los sobreprotegits, sense deixar que preguin les seves decisions... Cal llavors potser escoltar una mica més els nostres petits? Cal potser deixar simplement que siguin feliços i facilitar-los les eines necessàries per anar avançant i fer-ho amb seguretat?

Cal parar-hi i reflexionar-hi i ara amb el curs acabat i amb la mirada ja al proper curs és el moment de tenir-ho present i traslladar-ho en el nostre dia a dia.




Petonets!