dissabte, 23 d’abril de 2016

Preguntes i més preguntes...


La primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure, perquè es desenvolupi 
( Maria Montessori)

A vegades en el dia a dia entre una cosa i una altra no sempre parem atenció a tot allò que fem i cap a on anem, però tot i les pressses, la feina, les rutines... cal parar i fer-se preguntes, preguntes que a vegades no tenen una resposta que ens agrada, preguntes que a vegades queden sense resposta, preguntes que et porten a més preguntes... però preguntes necessàries per tal d'avançar i saber si estem anant en la direcció que toca o si cal fer un STOP i parar: 

Per què faig les coses? 
Sóc professional des de dins? 
Cerco l'autonomia com a forma de vida pels meus alumnes? 
Actuem des de l'amor? 
Som conscients de les nostres emocions? 
Pot ensenyar-se tenir una mirada respectuosa pels infants? 
És possible un canvi sense un primer canvi intern? 
És possible transmetre la necessitat de canviar la mirada? 
Està tothom preparat per fer un canvi?   És només qüestió de voluntat o és cal anar més enllà?  

... i podria seguir escrivint i escrivint preguntes i més preguntes que crec que tots els que ens dediquem a la docència ens hauríem de fer i segurament aquest fet ens enriquiria i ens faria sortir de la nostra zona de confort, on massa sovint hi ha qui s'hi queda i es perd descobrir que hi ha molt, molt més per fer. 


Petonets i abraçades!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada