dimarts, 17 de desembre de 2013

Caminant cap a la gestió de les nostres emocions...

Aquest curs hem iniciat una activitat nova per treballar les emocions i ajudar als petits en la descoberta d'aquestes, ajudar-los a ser-ne conscients i donar-los les eines i instruments necessaris per anar camí de la regulació emocional, complicat encara en aquestes edats, però com sempre he dit quan abans es començi millor, és només d'aquesta manera que farem que les emocions estiguin presents en el dia a dia dels petits i vagin creixent tot aprenent a gestionar-les, ja que quan més grans es van fent més costa i més quan durant molt de temps s'ha prioritzat una educació on aprendre matemàtiques, llegir o escriure era l'objectiu prioritari tot deixant de banda la part emocional, la part que ens permet afrontar situacions complicades del nostre dia a dia. 

IL.LUSTRACIÓ DE JOAN TURU



Amb les llibretes els petits comparteixen situacions que han viscut on l'alegria, la ràbia, la tristesa, la por o la sorpresa hi han estat presents.  Cada setmana les 5 llibretes van a casa d'un dels petits i en tornar-la a l'escola arriba el moment de compartir amb la resta el que han escrit i dibuixat a la llibreta i la veritat és que aquest moment és un autèntic regal, ja que els altres estan pendents del que diran o explicaran els seus companys.
Aquesta activitat ens permet no tan sol parlar d'emocions sinó que també ens permet conèixer una mica millor els petits fora de l'escola, conèixer pors o angoixes que a vegades de manera natural no expliquen, ja que això de reconèixer que un té por o s'enfada a vegades costa una mica! 

ALEGRIA

TRISTESA

RÀBIA


SORPRESA

POR












































I així i poc a poc... podem anar ajudant als nostres petits cap a la gestió de les emocions!!!

Petonets!

dimarts, 10 de desembre de 2013

Només un somriure...




A vegades ens compliquem pensant que podem regalar o com podem fer una mica més felices a les persones que tenim al costat i sens dubte hi ha una cosa que és gratis i que a tots ens omple de felicitat i alegria... el somriure, sí, un somriure és una mostra d'afecte, de complicitat, d'amistat... un somriure a vegades ens pot dir més que mil paraules, un somriure ens pot fer seguir quan en algun moment ensopeguem... un somriure, és i ho hauria de ser obligatori i encara a vegades les coses no ens vagin com ens agradaria, quan les coses no són fàcil... en els nostres records, sempre hi ha quelcom que ens pugui fer somriure i així tirar endavant. 

Petonets amb un bon somriure!!! 

dimecres, 20 de novembre de 2013

Dia mundial de la Infància



1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l'educació gratuita. Dret a divertir-se i a jugar.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.

Un nou premi

Sempre resulta màgic quan un dels blogs que segueixes i consideres genial es recorda de tu i t'envia un premi!!!! O sigui que ... Lluna de Racons, somnis i colors moltes gràcies per pensar en el meu petit blog!!!





I com sempre després de rebre un premi arriba el moment d'escollir 5 blogs, fet que és fa difícil perquè tots estan molt bé i m'encanten... 




Sortim de la ratlla ... no passa res!!!

il.lustració de joan turu


Sovint els adult tendim al... pinteu sense sortir de la ratlla, ens oblidem del divertit que pot ser sortir de la ratlla, del divertit que pot ser crear, imaginar... quan ens fem grans busquem la perfecció de les coses, busquem el millor resultat,  quan ens fem grans perdem l'espontaneïtat o creativitat innata i això és el que fa que sense voler transmetem aquesta idea! És cert, que a vegades cal seguir i no sortir de la línia, ratlla o camí, però no ens oblidem que si volem nens creatius cal deixar-los sortir de la ratlla i deixar-los experimentar, provar, descobrir, cometre errors... que poc a poc ells vagin veient com poden anar resolent les coses, en cap moment parlo de deixar-los la mà, sinó que mantenir-nos al costat i observar i quan calgui oferir-los la nostra ajuda!!!

Petonets creatius!!!!

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Entusiasme? Sí, si us plau!!!!

Ja fa uns dies que va sortir l'article però, no he volgut deixar de penjar-lo al blog i simplement comentar el que sempre dic, emoció i motivació van donades de la mà per ajudar a aprendre, o el que és el mateix i tal com diu l'article cal entusiame per ensenyar, cal que estimar allò que s'està fent per transmetre-ho als altres i només així podem avançar i tirar endavant, aquí no ens podem escurar amb la crisi o la manca de recursos, a vegades amb ben poc podem fer molt més del que podem pensar, això sí cal que en tinguem ganes, cal que estiguem predisposats i il.lusionats, cal que ens formem, cal que siguem els primer en arribar a l'escola amb un somriure i serà de manera natural com els nostres alumnes també ho faran! 



Petonets!!!

dijous, 10 d’octubre de 2013

Pensem-hi

A vegades sense adonar-nos-en transmetem valors, creences o actituds que creiem que són les millors per ajudar als nostres petits ja que són aquells valors, creences o actituds que a nosaltres ens han funcionat i ens han permès crèixer i avançar. 

Ho fem amb la millor intenció del món ja que som nosaltres, els adults, els que hem d'ajudar, motivar i engrescar a cercar el millor, però a vegades també evitem que els petits gaudeixin d'allò que més els agrada, evitem que escullin allò que potser els agrada, evitem que cometin errors, donem per fet coses que potser ells no han pensat ni dit, exigim que es facin grans i responsables de seguida, exigim que aprenguin molt i quan més millor... però tot el que aprenent els permetrà ser els millors, viure feliços, no equivocar-se ni frustar-se? De ben segur que no,  de poc servirà ser el més intel.ligent del món si no es té facilitat per empatitzar amb els altres, de poc servirà ser el que llegeix més ràpid o sap més llengües si no es gaudeix el dia, de res servirà estar hores i hores treballant, estudiant si no podem somriure, ballar, cantar i passar-ho amb qualsevol detall, per petit que sigui! Com adults hem d'ensenyar, guiar, mostrar, transmetre molt més del que ens ha funcionat a nosaltres, hem de transmetre que cadascun dels moments viscuts són únics i irrepetibles i que cal viure'ls amb la màxima intensitat i emoció i això només és possible si un fa allò que realment viu i gaudeix.  



¿Bailamos? por dm_523e02e4c6a97


Petonets!!!

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Por? Parlem-ne

Il.lustració de Joan Turú





Tenir por.. sí tots tenim por en algun moment o altre i els nostres petits així ho han de viure, no pensant que tenir por és quelcom dolent o bé que tenir por és cosa de porucs. 

Tenir por és natural i de fet la por és un mecanisme de defensa en moltes ocasions, el que cal fer és ajudar-los a comprendre per quin motiu tenen por, per fer-ho cal que els mostrem seguretat, que els acompanyem i anem guiant fent-los veure que no passar res, tal com diu el dibuix ni les pors són tan grans ni ells tan petits. 
Cal també parlar de la por i en tot moment ser conscients que el que per nosaltres no és res, per ells és molt, per tant no volguem fer veure'ls que no passa res i evitar-ho, sinó que al contrari cal parlar-ne! 

Els contes són com sempre diem una bona eina per treballar aquesta emoció, ja que sovint els petits s'identiquen amb el protagonista i de manera natural s'enfronten a  les seves pors o bé troben allò que els ajudarà a no tenir por, ja sigui una cançó, un símbol, etc.

En aquest  LINK en podeu trobar un bon recull!!!  i en el blog UN POLSIM DE SAL també podreu trobar contes de por per fer passar la por! 

La por no ha de ser un sentiment a evitar, la por forma part de la nostra vida i el que cal doncs es acompanyar-los i reforçar-los i recordeu... "jo i les meves pors, ni elles són tan grans ni jo tan petit..."

Petonets valents!!!





dimecres, 2 d’octubre de 2013

La Júlia té un estel






Tots tenim un estel... i ens agrada mirar enlaire i comprovar com brilla i batega i sentir que ens dóna la força necessària per tirar endavant, tant és que siguem grans o petits però aquesta metàfora és tant bonica que ens permet parlar de mort i amor sense dir-ho i això és el que fa aquest bonic conte, un conte que m'ha emocionat, un conte que m'ha fet sortir a fora i mirar enlaire i buscar el meu estel estimat, però a la ciutat això no sempre és fàcil.  
A vegades quan sentim els nens parlar de la mort ens espantem i no sabem ben bé que respondre... actuem una mica com si no ho volguessim sentir, quan en realitat per ells és molt més fàcil que per nosaltres!

Cercant material sobre el conte avui he trobat un vídeo preciós, música, imatges... simplement espero que us agradi i emocioni tant com a mi!






Pel meu gran estel! Et trobo molt  faltar... 




dimarts, 1 d’octubre de 2013

Classifiquem emocions!!!

Els petits són màgics, cada vegada ho tinc més clar jo de gran vull tornar a ser petita, vull tornar a tenir la capacitat que tenen els petits per somriure, la capacitat que tenen per sorprendre, per il.·lusionar-se per tot allò que es fa...




Aquest curs com ja sabeu estic a P3 i un cop més els petits m'han sorprès! Superada ja l'adaptació poc a poc hem començat a marcar  ritmes, hàbits i rutines tan i tan necessàries per ajudar-los avançar i fer-se grans i ja des del principi he volgut iniciar el treball de les emocions, no cal esperar si volem fer-ho bé i de fet els petits tal com he dit m'han sorprès ja des d'un bon inici! 

Vaig presentar el racó de les emocions com un espai on treballarem i aprendrem coses que ens passen per dins i que no es veuen, però què hi són i seguidament vam passar al plafó del com em sento? Van mirar les cares i no va caldre massa ajuda, van donar nom ràpid a l'emoció: està content, trist, enfadat... i van dubtar més (tal com és normal) en definir la sorpresa i la por, però va ser fantàstic veure com amb només tres anyets (alguns recent fets, d'altres ni tan sols fets...) ja està el camí iniciat! Ara dia a dia anirem insistint el el perquè estem d'una manera o d'una altra i en el que podem o es pot fer per ajudar a canviar el que ens passa, però tot al seu temps.

El racó encara buit... 


I com que sense pràctica no hi ha aprenentatge... en una nova sessió reparteixo diverses imatges que en un primer moment només han de mirar! De manera innata molts imiten els gestos i això és bo ja que vaig sentint està content, està enfadat, té vergonya, té por... estan donant nom a les emocions, estan donant una etiqueta, estem fent una activitat de consciència emocional !!! I per acabar d'arrodonir-ho demano que entre tots classifiquem les imatges que han anat mirant i triant!


Les imatges















Emocions classificades















Tot jugant anàvem parlant del motiu pel qual el protagonista de la imatge estava d'una manera o d'una altra ! El més divertit i curiós era que n'hi havia que amb un està així perquè sí... i en canvi d'altres anàven una miquesta més enllà i com també alguns que simplement es fixaven en el que tenien davant sense donar cap explicació... però tal com he dit abans poc a poc i bona lletra!!!

La idea de tot plegat és convertir les emocions en quelcom més del dia a dia, és arribar a que poc a poc siguin ells els que de manera autònoma vagin adonant-se que  el seu estat canvia en funció del que anem fent!!

I tot reflexionant (per variar) vaig decidir crear un racó nou a la classe, un racó de reflexions no tan pels nens i nenes sinó que més aviat pels adults que anem passant per la classe, ja que a vegades amb les presses i el dia a dia ens oblidem del que potser realment és més important!!!

Il.lustracions de Joan Turú

Petonets!!!

dilluns, 30 de setembre de 2013

... petites reflexions...

"Digues-m'ho i ho oblidaré. 
Ensenya-m'ho i potser pugui recordar-ho. 
Involucra-m'hi i ho entendré"(proverbi xinès)


Nou curs, nous reptes, noves il.lusions, projectes, mirades, idees... com sempre el més important però, la motivació i l'emoció amb tot allò que volguem fer i només així podrem anar avançant i millorant!!!  Mai sabem res del tot, mai hem de creure que ja ens sabem prou, mai, ja que el dia a dia, les noves experiències, vivències sempre ens poden aportar quelcom!

 Sovint els adults tendim a donar coses per fetes, tendim anar més ràpid del que toca...  tendim a pensar que som els que guiem i és cert, que com a adults hem de guiar i marcar, però sempre tenint present que aprendre és cosa de dos, que no tenim a les nostres mans la veritat absoluta, sinó que tot al contrari, cal que deixem temps per aprendre, cal que deixem als nostres petits que siguin els protagonistes, cal que els deixem equivocar-se, cal que els deixem sortir de la ratlla quan pinten o que barregin colors quan creen, cal que els deixim riure quan passa quelcom divertit o que els deixem plorar quan en tenen ganes, cal que els donem la mà quan ho necessitin, però també que els deixem anar quan ja poden fer-ho sols, cal que el nostre lema sigui el de deixar aprendre fent, cal que donem oportunitats per aprendre, cal que deixem lliure la creativitat, cal que deixem jugar, cal que ens il.lusionem i ho transmetem, cal que que tot allò que fem tingui impregnada la motivació i emoció per avançar!!!





Petonets!!!

diumenge, 8 de setembre de 2013

Una mica de llum...

A punt de començar els curs amb els petits és per mi moment de reflexió, és el  moment de posar en marxa tota l'energia, il.lusió i ganes, ganes d'aprendre a aprendre, ganes de somriure, ganes de viure cada instant com a únic i transmetre-ho als petits... és el moment de fer brillar les mirades i els somriures dels petits ajudant-los a sentir-se a la classe com a casa, és el moment de començar un viatge de nou mesos i ple de parades i emocions variades, és el moment de tenir clar que l'alegria, la màgia, la fantasia, la il.lusió, els somriure i l'energia positiva han de ser els ingredients necessaris durant tot el curs!!!

Tenim davant nostre nou mesos per compartir amb els tresors més preuats de cada casa, tenim l'oportunitat d'ajuda a crèixer i compartir  i aprendre amb tots ells ... gaudim-ne per tant i deixem que no només nosaltres siguem els que anem guiant i il.luminant el camí d'aquest viatge, sinó que ells sols moltes vegades són capaços de brillar i fer brillar més dels que ens pensem...



Light up from Light up on Vimeo.


Petonets plens de llum!

Jo mataré monstres per tu

"Quan arribava la nit tant la Martina com l'Anitram tenien por, en veure sortir la lluna les dues sabien que havia arribat el moment d'anar al llit, sabien que tot seria silenci i que només elles sentien el que hi havia a sota del llit... Això sí ni una ni l'altra es coneixien, però sabeu què? Doncs que es tenien por una de l'altre, sí, la Martina en posar-se al llit només desitjava tapar-se i no deixar res fora del llit per por a que una civilització de monstres pogués fer un forat i atrapar-la i a l'inversa, l'Anitram pensava que els humans l'agafarien amb ella! 
Una nit però, tenien tanta, però tanta por que van avisar als seus pares i els dos van respondre el mateix: Jo mataré MONSTRES per tu... i com?  li va dir la Martina al seu pare, la resposta va deixar la Martina ben sorpresa, ja que l'únic que li calia era sentir-se valenta, molt valenta i llavors el monstre seria petit i covard... aquella nit va quedar-se ben adormida i va ser llavors quan va somiar en l'Anitram, la nena monstre, coberta de pèl rosa i rabassudeta... una nena que fa la mateixa pregunta al seu pare i tal com hem dit obté la mateixa resposta, però amb una eina més per vèncer la por:  la por és elàstica com un xiclet, es fa petita fins a desaparèixer, quan tu et creixes!!!
Ja tenim doncs les dues nenes superant la seva por i arribant al moment possiblement més dolç del conte, moment en què finalment i que només pot passar en un somni les dues mans es troben i toquen, el moment en què la Martina supera la seva por i es troba amb el seu petit monstre de color rosa, l'Anitram, que no és ni més ni menys que el seu nom al revés, sí, sí... els monstres viuen en el país on tots van cap per avall! "


Durant molt de temps cada vegada que entrava a la petita llibreria on acostumo a comprar els llibres acaba fullejant el llibre del qual us parlo en aquesta entrada: JO MATARÉ MONSTRES PER TU... M'agradava el color, l'autor, les il.lusgracions i el tema dels monstres, però mai m'acabava de decidir pel títol ja que en un primer moment pensava que era massa agressiu, pensava que sempre estem parlant de valors i fent reflexion sobre matar i parlar als petits d'un conte així potser seria massa, però al final van poder més les ganes de reflexionar-hi i poder-lo explicar tot aprofitant que a la classe també tenia una Martina i el cert és que els petits van gaudir al màxim del conte i en un primer moment en sentir jo mataré ... van obrir els ulls com dues taronges, però poc a poc vam anar perfilant aquest mataré com un munt d'eines per ajudar-nos a vencer la por i entre tots vam decidir que també fariem el possible per elimanar els monstres que a vegades creiem tenir a sota el llit. 

Ja fa dies que tenia començada l'entrada, però entre una cosa i l'altra mai tenia temps d'acabar-la i just l'altre dia vaig trobar un vídeo del conte i res millor per acabar que deixar-vos amb la Martina i l'Anitram i el conte de Santi Balmes: Jo mataré monstres per tu, conte que ens permetrà reflexionar i treballar una de les emocions possiblement més difícils de gestionar... 


dilluns, 2 de setembre de 2013

Bon inici de curs!!!




Sembla ahir que vam dir-nos bon estiu, però el cert és el que temps passa molt ràpid i avui ja hem donat el tret de sortida a un nou curs escolar! Per mi serà un curs emocionant, estaré a P3 després de força anys a P4, sento una barreja d'emocions i nervis i com els nens petits molts ganes de començar i endinsar-me en aquesta nova aventura! 
I res millor que per començar una imatge que crec que la majoria de mestres avui l'hem vist en altres blocs, Facebook, Twitter...  i que il.lustra molt bé el que ara mateix tenim davant! 

" TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE! (Miquel Martí i Pol)




Petonets d'inici de curs!!!!


dimecres, 3 de juliol de 2013

Aguantaríem?

L'altre dia ens van passar aquest vídeo... simplement genial!!!




No us perdeu les cares i expressions dels petits!!!

Petonets!


Aturem-nos...

El temps passa ràpid i entre una cosa i l'altra no he tingut temps per escriure i poder actualitzar el blog i això em sap greu, ja que tinc moltes coses i experiències per compartir, però bé, a partir d'avui intentaré anar actualitzant i compartint una miqueta allò a que he anat fent i descobrint en aquest últim trimestre de curs.

Aquest any a l'escola estem fent un curs d'educació emocional que ens està obrint la ment a tots en general i fer-nos reflexionar sobre qüestions que per mi són essencials i claus en el dia a dia dels nostres petits per tal d'ajudar-los a crèixer no tan sols a nivell intel.lectual sinó que a nivell emocional que per a mi és molt més important que cap altra cosa.

Ara l'entrada d'avui no és tant per parlar d'aquest curs sinó que per deixar-vos una imatge que he trobat aquesta tarda en la meva cerca de recursos pel curs vinent que estarà de ben segur ple d'aventures i experiències noves.  

Ahir un bon amic em va dir que calia tenir paciència, que poc a poc tot arriba i fe, no cal perdre la fe (no faig referència a la religiosa) i quan m'ha va dir em vaig com tensar, ja que em considero pacient, però certament quan vaig parar i reflexionar vaig adonar-me que potser era cert que no havia tingut la paciència necessària i com que sóc de donar voltes i reflexionar quan aquesta tarda he trobat : atura't, pensa, respira i actua he pensat que a vegades se'ns oblida, creiem que ho estem fent, però en realitat volem anar més ràpid, caldrà doncs treballar-hi i parar-hi atenció!

Imatge d'Anna del Blog el Petit Món


Petonets ben dolços d'estiu!!! 

diumenge, 9 de juny de 2013

Si ens ajudem... millor!!!

No calen massa paraules per presentar-vos el curtmetratge que us adjuntaré a continuació ja que un cop més les paraules no són necessàries per descriure amb una tendresa i dolçor una situació que sovint ens podem trobar, un moment que de ben segur tots hem viscut, el moment d'ajudar quan hi ha algú que ens demana ajuda. 
En ocasions fem mil explicacions per transmetre aquest valor i actitud als nostres petits i estic segura que mirant aquesta paràbola de la mantis amb la necessària i gairebé obligada conversa posterior queda molt més clar que el discurs purament teòric! 

Espero que us agrada i emocioni tant com a mi!




Petonets!!!

dimarts, 28 de maig de 2013

Un altre premi

De part de la Magda del blog  Els Petits Infants ( http://elspetitsinfants.blogspot.com.es/) he rebut el meu tercer premi!!! 





Moltes gràcies per pensar en Les petites emocions!!! M'ha fet molta il.lu!!!

Aquests premis tenen com a objectiu donar a conèixer blocs minoritaris triats pel mateix "blocaire" entre els seus preferits, establint així una cadena entre blocs petits (de menys de 200 seguidors) que no tinguin fins comercials. 

Les condicions que s'accepten en rebre el premi són:

- Anomenar la persona o el bloc que ha concedit el Premi i fer-hi un enllaç
- Posar l'etiqueta del Premi
- Passar el premi a cinc blocs amb menys de 200 seguidors/es 
- Informar als blocs premiats deixant-t'hi un comentari amb l'adreça de l'enllaç.

Doncs bé, ara toca el moment dels premis, moment que em costa, ja que tots el que fem un bloc i dediquem el nostre temps esperant que tots el pengem pugui ser útil als altres d'alguna manera . 

Els petits infants 
El pavelló d'infantil 
Un polsim de sal 
Petits grans artistes
Fer de mestres


Petonets i gràcies!!!!

Comencem la revolució?


"Estamos privando a niños y jóvenes de un desarrollo óptimo cuando no les damos oportunidades de aprendizaje social y emocional."
René Diekstra


Aixi comença el Redes que es va emetre el passat diumenge 26 de maig; un programa dedicat a l'aprenentatge social i emocional: habilitats per a la vida. 

No cal que escrigui massa en aquesta entrada ja que al llarg del 28 minuts Elsa Punset i el René Diekstra parlen sobre un dels temes recurrents del blog, la importància d'una bona educació emocional, parlen de la importància i el valor de la percepció, expressió i gestió de les emocions, parlen de l'empatia, parlen de la necessitat de valorar les emocions com quelcom tant o més important que els coneixements i habilitats més purament acadèmics, parlen del que em fascina, parlen del que crec que és essencial per avançar i millorar... i tal com diu Eduard Punset tot això està a les nostres mans, som nosaltres els que hem de començar la revolució, som nosaltres el que ja des de petits hem d'ensenyar a percebre, a expressar i gestionar les emocions, som nosaltres el que hem de donar el valor a les emocions, a les habilitats socials i l'ètica o al moral, som nosaltres els que ens hem de creure que formar no es només una part mecànica, som nosaltres els que hem de creure que la raó no sempre ens pot guiar, sinó que és amb l'emoció que avançarem.. i sí, només nosaltres som el que podem començar la revolució i caminar cap a les emocions, només així ajudarem als nostres " petits" a crèixer i ser gran persones capaces d'afrontar no només un problema matemàtic o uns mots encreuats, sinó que també pugui ser capaç de resoldre i gestionar la tristesa, la ira, l'enveja, la por...   som nosaltres , simplement nosaltres i junts ho aconseguirem?




Petonets!!!! 


diumenge, 26 de maig de 2013

Avancem


" Si vols educar als alumnes a través dels coneixements, estima i domina la teva matèria, i ells agafaran gust per l'assignatura i t'estimaran a tu, i influiràs en la seva educació, però si a tu mateix no t'agrada allò que ensenyes, ja pots obligar els alumnes a estudiar, que no tindràs cap influència que ajudi a educar-los. " Tolstoi

Sense gairebé adonar-nos-en estem arribant ja al punt i final d'un altre curs, moment en què tots, tant grans com petits tenim les emocions a flor de pell, moment en què tenim feina en acabar feines, preparar tapes, el festival de final de curs... per mi, és un moment de reflexió, d'avaluació, de valoració de tot el que hem anat fent, treballant i aprenent mútuament. L'avalució/valoració no és només als meus petits, sinó que ans al contrari poc avançaria si no busqués com millorar tot el que he anat fent, ja que penso que sempre es pot millorar, de fet, penso que hauria de ser una pràctica gairebé obligada per tots, ja que si tots ho fessim segurament s'avançaria més ja que a vegades hi ha persones per les quals el temps passa però, res canvia i això no és el que toca i menys avui en dia.

L'altre dia, algú em va dir, que la nostra feina era molt més important del que la gent es pensa, tenim a les nostres mans molt més del que es pensa, la nostra feina no es només transmetre unes habilitats purament acadèmiques, no ens hem ni podem limitar-nos a ensenyar a llegir, escriure, comptar ... cal ensenyar a escoltar, cal transmetre valors positius que els facin millors persones, cal ajudar-los a ser intel.ligents emocionalment,  les emocions i sentiments, han d'estar presents en el dia a dia, del primer a l'últim instant... 
Per tant, és cert, la nostra feina, és molt molt important i conseqüentment cal que nosaltres estiguem preparants, cal que tal com deia al principi ens avaluem, cal que ens formem, cal que progressem i avancem i així, només així potserr arribarà un moment en què no es qüestionaran la nostra tasca. 

Avançar i estimar allò que fem serà ens permetrà com sempre diem anar endavant!!!   Us deixo amb un conte amb final feliç; la història d'una bruixa que buscar l'amor i fa el que faci falta per trobar-lo...



Petonets!!! 

dimecres, 8 de maig de 2013

Reflexions...

"Avui estic ... i estic .... perquè.... i per solucionar ....  "


Punts suspensiu on hauria d'anar-hi com em sento, perquè em sento d'una manera o d'una altra i el que necessito per solucionar-ho , per tant aquí entra en joc ser concient de com em sento i el motiu pel qual  m'hi sento i la capacitat de saber-ho gestionar o regular i això no és una tasca fàcil. 

Cada matí en el moment del bon dia quan ens anem saludant i fent la pregunta? Com et sents, no avui, sino que ara, ja que sentir-se d'una manera o d'una altra no és etern ni fix i sort, ja que si quan algú se sent trist no pogués solucionar-ho o canviar-ho no aniriem endavant... però bé, al que anava, cada matí en aquest moment d'activitat m'adono de la facilitat amb què els petits solen expressar-se i obrir-se davant els seus companys. 
Al principi alguns condicionaven el seu estat al que deia el seu millor amic o amiga, o bé alguns simplement responien perquè tocava fer-ho, però aquestes alçades de curs, m'he adonat, que la majoria ja no responen perquè sí, m'he adonat que darrera cada estat emocional  i explicació els petits un cop més són els que desperten les nostres il.lusions, que són ells que quan em demanen un petó o una abraçada per no sentir-se tristos,espantats o enfadats el que em transmeten a mi molt més del que ells poden creure, són ells el que si els ho permetem ens guiaran cap a una educació emocional plena, una educació que els farà més forts, una educació i formació que els permetrà superar amb seguretat els entrabancs amb què es vagin topant i el camí per anar en aquesta direcció és molt més fàcil del que pot semblar, tal com diu un bon amic, només cal creure-hi, desitjar-ho i fer que els petits tresors de cada casa puguin continuar brillant sempre de la mateixa manera, puguin mantenir les il.lusions, les ganes,  l'alegria , la màgia... encara que deixin de ser petits tresors i esdevinguin ja grans tresors!





Petonets!!! 


diumenge, 5 de maig de 2013

Premi Primavera




Amb la primavera en màxima expressió el blog reb el segon premi: el PREMI PRIMAVERA de part de la Sónia del blog Sóc d'infantil. Moltes gràcies per pensar en les petites emocions i fer-li arribar aquest gran regal. 

El premi té el seu origen en el blog: http://podemos-juntos.blogspot.com.es/p/sobre-el-blog.html

I ara a complir els requisits per recollir el premi!

Premi que més t'ha agradat rebre: aquest és premi que rebo, i tot i que m'ha fet molta il.lusió em quedo amb el primer: Premi Liebster Award ja que la sensació en rebre'l va ser fantàstica ( allò de: a mi, ostres...guay!!!;) )

Regla en els premis que sempre falta: ... poder ennviar-lo a molts blocs

Inventa un nom nou de la teva flor preferida: ponzella

Mineral que admires: el quars rosa, em transmet seguretat, tranquil.litat... 

Argument perfecte d'un llibre: que m'enganxi de seguida i la seva portada, en ocasions un llibres ja sé que m'agradarà quan em crida l'atenció la imatge o dibuix de la portada!

Valors que li falten al món: respecte, tolerància i humilitat

Erradicaries: estem en un moment molt dur i s'haurien de canviar moltes coses, em costa decidir-me per una, però possiblement la pobresa infantil, la corrupció... 

Raons per passar el premi: gràcies al blogs estem compartint recursos, experiències i descobrint que malgrat la distància física i no haver-nos vist mai som molt els que compartim interessos i inquietuds. 

I ara... el més complicat,passar el PREMI a 10 blocs amics, tot i que n'hi ha molts més a qui també els hi envio des d'aquí molts i molts petonets! 

dimecres, 1 de maig de 2013

Creativitat...


Vaig llegir fa poc que la creativitat és considerada una força humana que ens permet desenvolupar idees originals, innovadores i útils tant en situacions quotidianes com en moments específics i certament és així. Ser creatiu no s'ha de limitar només en el moment de plàstica, ser creatiu ha de ser o hauria de ser una qualitat que tots poguessim tenir  i que res ni ningú es pogués treure ni fer perdre, ser creatiu és ser original,  és ser únic, és gaudir d'allò que s'està fent, ser creatiu és sorprendre ... la creativitat ha de ser un dels nostres principals objectius i per assolir-lo cal deixar avançar, caminar, ballar, estimar...  cal deixar crear!


I parlant de creativitat us vull deixar un vídeo que l'altre dia em va passar un bon amic meu, un vídeo que em va emocionar i fascinar i que simplement em va deixar per un instant sense paraules! Creativitat en màxima expressió...





Petonets!!!

Óscar, el drac que volia ser bo


Fa uns quants dies vaig descobrir un conte nou: Òscar, el drac que volia ser bo, un conte que ens va servir per descobrir que no sempre els dracs són com un s'espera... 









" L'Òscar és un drac una mica especial, és un drac diferent i això no sempre és fàcil, quan se surt del que es considera normal a vegades les coses són una mica més difícils, ser diferent per alguns és un problema i això precisament és el que pensen els pares de l'Òscar, ja que des de ben petit ja es veia que ell era diferent, no era com els altres dracs del pais del fum i foc etern, un país de del qual controlaven tots els cavallers i princeses i així no deixar-los ser feliços! Doncs bé, en complir els 10 anys, edat en què els dracs ja podien treure foc pels queixals, ell va demanar a la seva mare que enlloc de foc volia treure bombolles de colors!!! OH!!!! No pot ser, els dracs han de treure foc, ser dolents i espantar a la gent... ell però, no ho veia així, sinó que precisament tot el contrari! Amb tot això el seu pare va decidir d'anar a veure el Gran Savi, l'arbre més savi de tot el món i que coneixia totes les històries de dracs! L'única solució possible era enviar a l'Òscar al castell de les mil finestres, només allà es decidiria si ell era un drac dolent o un bo! 
L'endemà mateix el drac va emprendre un viatge de tres dies i tres nit i en un moment del viatge va trobar-se la conilltortu, sí, sí... un conill tortuga, un personatge d'allò més divertit i diferent que venia molt i molt content del castell, allà ell havia après a valorar-se i acceptar-se tal com era, un conill/tortuga... 
El drac es queda parat, ell també era diferent, no volia treure foc i espantar a la gent, ell volia fer amics, estimar, compartir... però en veure'ns reflectit a l'aigua d'un rierol va veure la cara, feia por... i ell no ho volia, així doncs i encara amb més ganes que mai va seguir el viatge cap al castell de les mil finestres on en arribar el van rebre dues fades, elles serien les encarregades de fer-li proves i proves durant tres anys i només final es podria saber si ell era bo o dolent! Els tres anys van estar plens de proves, proves difícils i on les coses no eren gens fàcils, però ell mai, mai... va queixar-se ni treure foc pels queixals, al contrari fins i tot enmig d'una batalla va voler que dracs i cavallers fossin amics... tothom se'n va riure, però ell va continuar i al final les fades van adonar-se que realment era bo, però abans de dir-li van posar-li una última prova, li van presentar una dragona especial com ell, una dragona que enlloc de foc treiea pètals de flors... i evidentment entre ells va triomfar l'AMOR!!! "





El conte d'una manera molt dolça i senzilla en va permetre reflexionar i parlar sobre el respecte, el valor de l'amistat, de l'alegria i de la tristesa. 
Ser diferent no és fàcil i menys en la societat on vivim ja que tot i semblar que som molt oberts en ocasions quan se sobresurt, quan es decideix no seguir el que està marcat... les coses es poden complicar i per evitar-ho cal que ja des de petits treballem per fer persones que respectint els altres, siguin com siguin, cal que treballem per fer-los veure que a vegades hi ha persones que decideixen ser diferents per què així ho han decidit, però en altres ocasions ser diferent no és un pròpia elecció sinó que la diferència ve donada de manera intrínseca. Cal com sempre que siguem nosaltres els que actuem de manera conseqüent, cal que davant de situacions similars a les que viu el drac per ser diferent sapiguem com actuar.

El drac és un personatge màgic, que enlluerna per tot el que representa i s'espera, ja que des de sempre els dracs han estat dolents i en canvi l'Òscar trenca amb l'estereotip i això és possiblement el que fa que el conte esdevingui encara més i més bonic!!!

Petonets!!!


dimarts, 30 d’abril de 2013

diumenge, 14 d’abril de 2013

Un bonic regal...

Us deixo amb un bonic vídeo, un vídeo que parla del respecte , un vídeo on es valoren les diferencies, un vídeo que ens transmet positivisme, un vídeo que de manera dolça ens emociona... 


Espero que us agradi! 




Petonets!

Jugar amb les emocions

L'altre dia buscant material vaig trobar un joc per treballar les emocions; pels més petits és necessari que els adults estiguem al seu costat per anar-los guiant, però els que ja saben llegir i tenen un bon domini de l'ordinador ho poden anar fent sols!
Jo ho he de dir, durant una estoneta vaig estar com si fos una nena i vaig passar per les sis activitats que es plantegen. És un recurs més per tenir present i com sempre a partir d'ell es pot fer d'una manera o d'una altra i perquè no, extreure'n idees extra!!!

Espero que el recurs us agradi!!!

CLIQUEU AQUÍ PER ANAR AL JOC


Petonets!!!


diumenge, 7 d’abril de 2013

Un bon regal per Sant Jordi!

Amb l'abril ja començat tots esperem un dels dies més bonics de l'any, el dia de Sant Jordi, el dia dels llibres i de la rosa, dia de llegendes, contes, cançons... dia ple d'emocions i sentiments a flor de pell.  Dia en què els llibres es converteixen en els màxims protagonistes, personalment per mi qualsevol dia és bo per comprar llibres... però, bé, aquí ja no hi entrarem, avui simplement us vull recomanar un llibre, per si algú encara no té clar quin llibre poder-se comprar o bé regalar! 

Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia- La formació emocional del professorat
Ed. Octaedro


És un llibre que hauria de convertir-se en una lectura obligatoria per a tots els mestres, un llibre que ens permet reedescobrir o bé descobrir que és l'educació emocional, un llibre que ens parla d'emocions i educació, que ens parla de l'educació de les emocions i de la salut psicològica i del centre educactiu, ens dóna les claus per a crear centre emocionalment intel·ligents, ens facilita recursos per al creixement emocional a l'aula, parla d'estils educatius... en resum ens dóna les claus per ajudar-nos en el dia a dia i fer veure aquells persones que encara dubten de la importància de l'educació emocional o creuen que simplement es tracta de dir estic content o trist... és un dels llibres que tots els mestres hauríem de llegir i prendre nota de tot allò que ens ajudarà a millorar com a persones i per tant també ens ajudarà a formar millor als nostres alumnes. 
Els autors del llibre són mestres, professors, formadors...i que han investigat, experimentat i demostrat la importància de l'empatia, el benestar, l'educació i gestió de les emocions, etc.Tenim Pere Darder, Ferran Salmuri, Mariano Royo, Anna Carpena, Josefina Sala, Lourdes Marzo i Marta Albaladejo que ens els diferents capítols comparteixin tot el seu saber!

El primer dia que vaig veure el llibre em va cridar de seguida l'atenció, no ho sé, sovint veiem llibres que pel títol ja ens semblen atractius i aquest n'és un d'ells i més quan vaig veure que entre el autors i havia l'Anna Carpena i la Marta Albaladejo, de les quals sóc seguidora (en breu tinc un entrada preparada d'aquesta última i un dels seus llibres)
La lectura és àgil i ràpida i a part de ser més que útil per mestres també ho és per aquelles persones (per sort cada vegada n'hi ha més ) que són conscients de la importància de les emocions  i la seva gestió. 

Podria escriure molt sobre tot el que vaig anar marcant i emmarcant, però llavors no tindria gràcia, cal que sigueu vosaltres mateixos el que aneu descobrint que vol dir aprendre i ensenyar amb benestar i empatia... això sí, us deixo amb un petit fragment que em va encantar i que evidentment tinc emmarcat i que a moltes agendes hauria d'estar enganxat com a objectiu del curs! ;) 



Petonets!

dissabte, 6 d’abril de 2013

El conte de la felicitat




" En certa ocasió, es van reunir els déus per crear l'home. Van pensar de crear-lo com ells, però es van adonar que llavors déus i home serien igual, tindrien el mateix cos, força i intel·ligència i això no podia ser possible! Van decidir llavors que havien de pensar en alguna cosa que els fes diferents, però quina? 
Després de molt pensar, un d'ells va manifestar: Ja ho sé! Els traurem la felicitat. Però el problema serà on amagar-la perque no la trobin mai.
El primer va proposar d'anar-la amagar al cim de la muntanya més alta del món, però una va contestar que no ja que era possible que algú  pogués pujar i trobar-la i llavors tothom sabria on era!  
Seguidament un segon va suggerir que es podria amagar al fons del mar, però és clar un altre va responde, no! podrien fabricar una embarcació capaç de navegar sota de l'aigua... 
Un tercer va proposar d'amagar-la en un planeta llunyà, però també va haver algú que va replicar i va dir que es podrien construir una nau capaç de solcar l'espai i arribar a la felicitat. 
Què complicat era això d'amagar la felicitat fins que finalment un va exposar: I si l'amaguem a dins d'ells mateixos? Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que no se'ls ocorrerà mirar a dins d'ells.
Tots van estar d'acord amb aquesta ide, i des de llavors a vegades les persones es passen els dies buscant la felicitat sense saber que la portem dins nostre!!! "


En una entrada anterior us vaig presentar un material: Eduioga, un joc de ioga per treballar amb els més petits. El joc consta de targetes amb postures de ioga, exercicis de respiració i dos contes i un d'ells és el : El conte de la felicitat, un conte breu, però senzill i delicat i que permet un moment de reflexió. 
Sovint parlem de la felicitat, parlem del que significa ser feliç i com aconseguir-ho i  com sempre els petits d'una manera màgica troben la felicitat en petits moments: jugar a futbol, dibuixar, anar a l'escola, estar amb la família... com sempre passa en moments de conversa els petits acaben fent-nos veure que podem tenir la felicitat més aprop del que nosaltres ens pensem. La felicitat no és tenir tot el que volem, sinó que estimar i valorar el que tenim, per petit que sigui. Ser feliç és gaudir de cada instant com si fos l'últim, ser feliç és  compartir, sentir, viure...ser feliç i permetre que els que estan al nostre voltant ho sigui ha de ser un dels màxims objectius de la nostra vida.
Amb els petits després de la conversa i reflexió del conte vam pintar un cor gegant, uns van dibuixar-hi, altres simplement van pintar el seu trosset de colors... l'important però és que tots junts vam compartir un moment ple de felicitat!



I per acabar la sessió vaig presentar el pot dels bons moments, un pot ple de felicitat, un pot on anirem afegint els bons moments (es poden escriure o bé, com en el meu cas dibuixar)! Reflexionar sobre el que anem fent i vivint ens ajuda a fer-nos conscients dels moments de felicitat que anem vivint!


El pot dels bons moments

... bon moments


I recordeu... 




Petonets!

dilluns, 1 d’abril de 2013

EL MEU PRIMER PREMI




Abans de marxar de vacances vaig rebre el meu primer premi al blog, sí, la veritat és que em va sorprendre i fer molta il·lu! Havia vist en altres blogs el tema dels premis, però mai havia pensat que en podria rebre un i mira... gràcies a la Carme del blog FER DE MESTRES ja tinc el meu primer premi, el Premi Liebser Award, d'origen alemany i que en aquesta llengua vol dir: Premi al més estimat i que va sorgir amb la intenció de reconèixer la tasca dels nous blogs i donar-los a conèixer per la blogosfera! 
Des d'aquí un cop més li dono les gràcies a la Carme per pensar en el meu petit i estimat blog!!! GRÀCIES!!!


Les condicions que s’accepten en rebre el premi són:
·        Anomenar i agrair el premi a la persona o bloc que l’ha concedit.
·        Respondre les onze preguntes que es formulen.
·        Concedir el premi a onze blocs amb menys de 200 seguidors/es.
·        Visitar els blocs que han sigut premiats conjuntament amb el teu.
·        Informar als blocaires del teu premi deixant-hi un comentari al seu bloc.

1.   Per què vas decidir crear un bloc i quan vas començar? 

Vaig començar el blog l'estiu passat just en acabar el curs i ho vaig fer amb la intenció de fer un recull dels diferents contes i activitats d'educació emocional que havia anat treballant al llarg dels curs. Vaig tenir la necessitat de buscar un raconet on deixar i compartir tot el que havia anat fent i aprenent. 

2.   Si no escrivissis sobre el temes que tracten el bloc, sobre què escriuries?
... doncs segurament que parlaria de diferents temes d'educació, reflexions... mai m'ho he plantejat!!! 

3.   Quin és el teu post preferit? Per què?
El post que vaig fer a partir d'un vídeo que vaig trobar: La primera: COMENCEM ja que és l'inici d'aquesta aventura i l'última entrada,ELS DIES PASSEN , perquè vaig expressar molt més del que pretenia en un primer moment. 

4.   Què t'aporta tenir un bloc?
Reflexionar sobre el que vaig treballant i aprenent.

5.   Què és el que més t'agrada del món 2.0?
Permet descobrir i compartir amb sol clik

6.   Com planifiques els continguts i temes pel bloc?
Acostumo a escriure sobre el que vaig treballant o bé sobre allò que em crida l'atenció; recullo imatges, vídoes, contes... i vaig publicant, no tant sovint com voldria, però m'organitzo quan tinc temps lliure.

7.   Tenies entre mans altres noms pel bloc abans de decidir el que té?
No! Va ser el primer que em va sortir i agradar. 
8. Si preguntes a la gent que et coneix. Què em dirien de tu?
En un primer moment sóc molt tímida i observadora, necessito sentir-me segura i còmoda per deixar-me anar... 
Sóc molt tossuda i força perfeccionista, m'agrada l'ordre i m'entrego al 100 per 100 en tot el que faig!
9.   Què fas durant el teu temps lliure?
En el temps lliure m'agrada gaudir dels meus, llegir i a l'estiu m'encanta el sol!!! 

10. Quin consell donaries a les persones sobre el món dels blocs?
Què és un món que enganxa!

11.  Has viscut algun afer important a partir del bloc? 
Moltes persones s'han interessat pel tema de l'educació emocional a partir del que he anat escrivint i altres diuen que han m'han descobert una mica millor!!! 

Els blocs a qui atorgo el Premi Liebster Award són:



Petonets per tot@s!!!!