dimecres, 1 de maig de 2013

Óscar, el drac que volia ser bo


Fa uns quants dies vaig descobrir un conte nou: Òscar, el drac que volia ser bo, un conte que ens va servir per descobrir que no sempre els dracs són com un s'espera... 









" L'Òscar és un drac una mica especial, és un drac diferent i això no sempre és fàcil, quan se surt del que es considera normal a vegades les coses són una mica més difícils, ser diferent per alguns és un problema i això precisament és el que pensen els pares de l'Òscar, ja que des de ben petit ja es veia que ell era diferent, no era com els altres dracs del pais del fum i foc etern, un país de del qual controlaven tots els cavallers i princeses i així no deixar-los ser feliços! Doncs bé, en complir els 10 anys, edat en què els dracs ja podien treure foc pels queixals, ell va demanar a la seva mare que enlloc de foc volia treure bombolles de colors!!! OH!!!! No pot ser, els dracs han de treure foc, ser dolents i espantar a la gent... ell però, no ho veia així, sinó que precisament tot el contrari! Amb tot això el seu pare va decidir d'anar a veure el Gran Savi, l'arbre més savi de tot el món i que coneixia totes les històries de dracs! L'única solució possible era enviar a l'Òscar al castell de les mil finestres, només allà es decidiria si ell era un drac dolent o un bo! 
L'endemà mateix el drac va emprendre un viatge de tres dies i tres nit i en un moment del viatge va trobar-se la conilltortu, sí, sí... un conill tortuga, un personatge d'allò més divertit i diferent que venia molt i molt content del castell, allà ell havia après a valorar-se i acceptar-se tal com era, un conill/tortuga... 
El drac es queda parat, ell també era diferent, no volia treure foc i espantar a la gent, ell volia fer amics, estimar, compartir... però en veure'ns reflectit a l'aigua d'un rierol va veure la cara, feia por... i ell no ho volia, així doncs i encara amb més ganes que mai va seguir el viatge cap al castell de les mil finestres on en arribar el van rebre dues fades, elles serien les encarregades de fer-li proves i proves durant tres anys i només final es podria saber si ell era bo o dolent! Els tres anys van estar plens de proves, proves difícils i on les coses no eren gens fàcils, però ell mai, mai... va queixar-se ni treure foc pels queixals, al contrari fins i tot enmig d'una batalla va voler que dracs i cavallers fossin amics... tothom se'n va riure, però ell va continuar i al final les fades van adonar-se que realment era bo, però abans de dir-li van posar-li una última prova, li van presentar una dragona especial com ell, una dragona que enlloc de foc treiea pètals de flors... i evidentment entre ells va triomfar l'AMOR!!! "





El conte d'una manera molt dolça i senzilla en va permetre reflexionar i parlar sobre el respecte, el valor de l'amistat, de l'alegria i de la tristesa. 
Ser diferent no és fàcil i menys en la societat on vivim ja que tot i semblar que som molt oberts en ocasions quan se sobresurt, quan es decideix no seguir el que està marcat... les coses es poden complicar i per evitar-ho cal que ja des de petits treballem per fer persones que respectint els altres, siguin com siguin, cal que treballem per fer-los veure que a vegades hi ha persones que decideixen ser diferents per què així ho han decidit, però en altres ocasions ser diferent no és un pròpia elecció sinó que la diferència ve donada de manera intrínseca. Cal com sempre que siguem nosaltres els que actuem de manera conseqüent, cal que davant de situacions similars a les que viu el drac per ser diferent sapiguem com actuar.

El drac és un personatge màgic, que enlluerna per tot el que representa i s'espera, ja que des de sempre els dracs han estat dolents i en canvi l'Òscar trenca amb l'estereotip i això és possiblement el que fa que el conte esdevingui encara més i més bonic!!!

Petonets!!!


2 comentaris:

  1. VAnessa: també el conte Qui vol un drac? és preciós i va serveix per treballar emocions i sentiments....
    beset

    ResponElimina
  2. Mónica, gràcies en prenc nota!!! Petonets!!!

    ResponElimina