dilluns, 30 de setembre de 2013

... petites reflexions...

"Digues-m'ho i ho oblidaré. 
Ensenya-m'ho i potser pugui recordar-ho. 
Involucra-m'hi i ho entendré"(proverbi xinès)


Nou curs, nous reptes, noves il.lusions, projectes, mirades, idees... com sempre el més important però, la motivació i l'emoció amb tot allò que volguem fer i només així podrem anar avançant i millorant!!!  Mai sabem res del tot, mai hem de creure que ja ens sabem prou, mai, ja que el dia a dia, les noves experiències, vivències sempre ens poden aportar quelcom!

 Sovint els adults tendim a donar coses per fetes, tendim anar més ràpid del que toca...  tendim a pensar que som els que guiem i és cert, que com a adults hem de guiar i marcar, però sempre tenint present que aprendre és cosa de dos, que no tenim a les nostres mans la veritat absoluta, sinó que tot al contrari, cal que deixem temps per aprendre, cal que deixem als nostres petits que siguin els protagonistes, cal que els deixem equivocar-se, cal que els deixem sortir de la ratlla quan pinten o que barregin colors quan creen, cal que els deixim riure quan passa quelcom divertit o que els deixem plorar quan en tenen ganes, cal que els donem la mà quan ho necessitin, però també que els deixem anar quan ja poden fer-ho sols, cal que el nostre lema sigui el de deixar aprendre fent, cal que donem oportunitats per aprendre, cal que deixem lliure la creativitat, cal que deixem jugar, cal que ens il.lusionem i ho transmetem, cal que que tot allò que fem tingui impregnada la motivació i emoció per avançar!!!





Petonets!!!

3 comentaris:

  1. Estic completament d'acord amb el teu plantejament! Sóc una gran defensora de l'educació lenta.
    El problema és que la pressió social sobre l'escola per traspassar els valors imperants és tan forta que sovint no ens adonem que hi estem participant des de les aules.
    La reflexió sobre la tasca de mestres és molt important i sovint els equips docents ho obliden...
    Petonets
    Carme

    ResponElimina