diumenge, 8 de setembre de 2013

Jo mataré monstres per tu

"Quan arribava la nit tant la Martina com l'Anitram tenien por, en veure sortir la lluna les dues sabien que havia arribat el moment d'anar al llit, sabien que tot seria silenci i que només elles sentien el que hi havia a sota del llit... Això sí ni una ni l'altra es coneixien, però sabeu què? Doncs que es tenien por una de l'altre, sí, la Martina en posar-se al llit només desitjava tapar-se i no deixar res fora del llit per por a que una civilització de monstres pogués fer un forat i atrapar-la i a l'inversa, l'Anitram pensava que els humans l'agafarien amb ella! 
Una nit però, tenien tanta, però tanta por que van avisar als seus pares i els dos van respondre el mateix: Jo mataré MONSTRES per tu... i com?  li va dir la Martina al seu pare, la resposta va deixar la Martina ben sorpresa, ja que l'únic que li calia era sentir-se valenta, molt valenta i llavors el monstre seria petit i covard... aquella nit va quedar-se ben adormida i va ser llavors quan va somiar en l'Anitram, la nena monstre, coberta de pèl rosa i rabassudeta... una nena que fa la mateixa pregunta al seu pare i tal com hem dit obté la mateixa resposta, però amb una eina més per vèncer la por:  la por és elàstica com un xiclet, es fa petita fins a desaparèixer, quan tu et creixes!!!
Ja tenim doncs les dues nenes superant la seva por i arribant al moment possiblement més dolç del conte, moment en què finalment i que només pot passar en un somni les dues mans es troben i toquen, el moment en què la Martina supera la seva por i es troba amb el seu petit monstre de color rosa, l'Anitram, que no és ni més ni menys que el seu nom al revés, sí, sí... els monstres viuen en el país on tots van cap per avall! "


Durant molt de temps cada vegada que entrava a la petita llibreria on acostumo a comprar els llibres acaba fullejant el llibre del qual us parlo en aquesta entrada: JO MATARÉ MONSTRES PER TU... M'agradava el color, l'autor, les il.lusgracions i el tema dels monstres, però mai m'acabava de decidir pel títol ja que en un primer moment pensava que era massa agressiu, pensava que sempre estem parlant de valors i fent reflexion sobre matar i parlar als petits d'un conte així potser seria massa, però al final van poder més les ganes de reflexionar-hi i poder-lo explicar tot aprofitant que a la classe també tenia una Martina i el cert és que els petits van gaudir al màxim del conte i en un primer moment en sentir jo mataré ... van obrir els ulls com dues taronges, però poc a poc vam anar perfilant aquest mataré com un munt d'eines per ajudar-nos a vencer la por i entre tots vam decidir que també fariem el possible per elimanar els monstres que a vegades creiem tenir a sota el llit. 

Ja fa dies que tenia començada l'entrada, però entre una cosa i l'altra mai tenia temps d'acabar-la i just l'altre dia vaig trobar un vídeo del conte i res millor per acabar que deixar-vos amb la Martina i l'Anitram i el conte de Santi Balmes: Jo mataré monstres per tu, conte que ens permetrà reflexionar i treballar una de les emocions possiblement més difícils de gestionar... 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada