Al principi de la creació del blog ja us vaig dir que les emocions i sentiments es poden treballar en qualsevol moment, en qualsevol activitat... només cal parar-hi atenció i transmetre als petits el que volem que que facin seu, és a dir, si volem nens alegres, feliços, amb una autoestima positiva cal que nosaltres treballem amb alegria, cal que transmetem felicitat en tot allò que fem i cal evidentment que els recolzem, que se sentin segurs, que se sentin estimats, que se sentin capaços d'assolir el que ens anem proposant i que sentint que els animem en tots els seus èxits.
Tot això sembla fàcil i evident, però encara cal treballar per arribar-hi en algunes aules on regne més aviat el jo mano i faig i dic...
Ahir la nit vaig trobar una imatge que em va agradar i crec que l'hauríem de tenir penjada a l'aula en algun lloc visible o no, que cadascú decideixi o bé a l'agenda, però mirar-la de tant i tant i ser-ne conscients, ja que només així podrem treballar emocions i sentiments d'una manera correcta...
... bé, la idea d'aquesta entrada no era tant tota aquesta dissertació, però bé a vegades quan comencem a escriure i reflexionar tot va fluint i això és bo!
Tal com deia els sentiments i emocions es poden treballar en el dia a dia i en qualsevol moment i aprofitant des d'imatges, contes, pel·lícules i també cançons!
En una sessió a l'aula vaig aprofitar una cançó de Maria Coma: De nit
Vam seure en rotllana i la música va començar a sonar, uns tancaven els ulls, altres miraven enlaire, altres miraven els seus companys... però el que va regnar va ser el silenci i en acabar tot van coincidir en què la cançó, era una cançó on la tristesa estava present: "és una cançó molt trista"...
A partir d'aquí va començar el diàleg i la comparació de sentiments oposats i una mica la definició i representació d'aquests.
" Tristesa? i com és la tristesa? Doncs plorem, baixem els ulls, les espatlles...
Alegria? sí, somriure, saltar, estar content...
Ràbia? Ens posem molt "serios", apretem els punys, les celles s'arquegen...
Sorpresa? Obrim la boca, ens emocionem...
Por? Ens enstristim, baixem la mirada..."
I amb aquestes definicions va arribar el moment del joc. Vam fer equips de cinc; a cadascú se li deia quin sentiment havia de representar sense parlar i els altres ho havien d'endevinar... va ser tot un èxit!!!!
Ja ho veieu oi? A partir d'una cançó vam tenir una sessió d'allò més bonica. Us ho recomano!!!
Ah! i per acabar una imatge que també val la pena tenir present, ingredients pel nostre cor...
Petonets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada