dissabte, 15 de setembre de 2012

Quasi

En un curset que vaig fer d'educació emocional vaig descobrir un autor que em va encantar i del qual ja us he parlat, en Peter H. Reynolds autor del llibre El punt que us vaig explicar en un altra entrada.

Doncs resulta que amb un company de feina vam voler preparar una activitat d'educació emocional, però amb la novetat que uníriem ESO amb infantil, la idea era crear una sessió on els grans dirigissin la situació, ells havien d'explicar el conte i a partir d'aquí iniciar un diàleg amb els petits, la veritat és que l'experiència va ser molt positiva i tots en vam poder treure bones conclusions i un dolç somriure!


Vaig buscar i buscar a veure quin llibre podia escollir i finalment vaig trobar un vídeo ... mireu-lo!!!




Se'm va posar la pell de gallina i ho vaig tenir clar... em va resultar una mica complicat trobar-lo en format paper però un cop els vaig aconseguir encara em va agradar més!




"En Ramon és un nen a qui li agrada molt molt dibuixar, ho dibuixa tot i ho fa qualsevol lloc, situació, posició... senzillament li agrada dibuixar; un dia, però està a punt de dibuixar un gerro amb flors i el seu germà gran, en Lleó s’enriu del seu dibuix mentre la germana petita ho observa tot de lluny.
A partir d’aquell moment en Ramon deixa de gaudir dibuixant, ja no el fa feliç, no li agrada el resultat final  i l’únic que busca es fer una còpia exacta de tot el que dibuixa i com que no li surt arruga els seus dibuixos, fins que arriba un dia que diu prou i es rendeix, però llavors... la seva germana petita, la Marisol l’observa i li diu que el mira mentre dibuixa, però ell enfadat diu que s’ha acabat, que no dibuixarà més i que marxi, però la petita recull el dibuix que havia tirat al terra i en Ramon li vol agafar i va cap a la seva habitació i quan està a punt de cridar-li es queda sorprès i veu que tota l’habitació de la petita està plena dels dibuixos que en Ramon havia tirat...
Ah! Sorpresa, la germana li diu que el seu preferit és el del gerro, sí, el que havia portat a deixar de dibuixar... és un GAIREBÉ un gerro, però és bonic i la resta de dibuixos també... i  a partir d’aquest moment comença a dibuixar un GAIREBÉ vaixell, GAIREBÉ flor... i de les coses reals als GAIREBÉ SENTIMENTS, GAIREBÉ POESIA... fins arribar a una conclusió hi ha GAIREBÉ coses, GAIREBÉ sentiments que no poden captar-se, sinó que cal gaudir-ne i així ho fa ell i arriba ser GAIREBÉ FELIÇ!"

Els petits van gaudir del conte, tant per l' escenificació que ens van fer els grans com pel contingut o la conversa que en va sorgir, tot i la timídesa que hi havia tant per una part com per l'altra... em quedo però amb una pregunta que li va fer un dels petits a un dels grans... " i tu? També t'entristeixes quan no et surt una cosa? " 
Els grans igual que els petits a vegades també ensopeguem, també rebem crítiques destructives o ens trobem en situacions que se'ns escapen, però per sort tot i que potser alguna vegada ens costi, tenim la capacitat per lluitar, canviar i assolir la felicitat... donem doncs, les eines necessàries als petits perquè a mesura que vagin creixent també en siguin capaços ells.

Us deixo amb el link d'una biografia de l'autor.

Petonets!

2 comentaris:

  1. Hi havia un nen que no sabia jugar a futbol però els seus amics jugaven tots despres de l'escola. Ell es va voler apuntar a l'equip per estar amb els amics. Cada dia sortia de l'entrenament trist pq s'havien burlat d'ell pq no ho feia bé. La mare del nen li va dir:
    "deixa-ho, hi ha molts esports, prova un altre!!"
    "No, mare, li va dir el nen.Jo ho he d'aconseguir, vull estar amb els meus amics"
    El nen va continuar els entrenaments i, al final de curs, els companys i l'entrenador el van felicitar, havia millorat moltíssim.
    "Mare, avui estic content. Ja no m'escullen l'últim quan fem els equips!!".

    Jo tinc la sort de compartir el meu dia a dia amb aquest nen. I no saps quantes coses aprenem els adults que l'envoltem d'ell cada dia.
    Gràcies pel conte!! El llegirem a casa amb els petits.
    ptons

    ResponElimina
  2. ... jo sempre els dic que les coses s'han d'intentar una i una altra vegada i si així es fa i es té el recolzament positiu necessari tot és una mica més fàcil d'assolir!!!!

    PETONETS!!!

    ResponElimina