divendres, 24 d’agost del 2012

... imatges...

Tal com us vaig dir al principi m'agrada el lema que una imatge val més que mil paraules i sobretot quan treballes amb petits n'és més conscient.
A vegades volem definir emocions, sentiments o altres aspectes de la vida quotidiana, hi donem voltes i més voltes i de sobte els nostres ulls perceben alguna imatge que ens ho defeneix a la perfecció...

Aquest estiu he anat trobant en diferents "espais virtuals" algunes imatges que m'han semblat d'allò més dolçes, imatges que podem utilitzar tant en el dia a dia amb els infants com també en el nostre propi dia a dia, ja que també a vegades a nosaltres ens manquen les paraules adients per definir com ens sentim, com ens trobem...

Espero que us agradin!


























... no en detallo el sentiment que transmeten, crec que cadascú ho interpretarà segons el moment, la situació, etc.

L'ovelleta Bela











“L’ovelleta Bela vol que l’esquilin, però tot i que ella en té moltes ganes li diuen que haurà d’esperar a ser més gran. Mentrestant decideix sortir a veure món. Al llarg del viatge la seva llana cada vegada és més bonica i es converteix en l’enveja de tothom, fins a tal punt que es creu millor que tothom, cada vegada és més egoista i presumida.”

Compartir, entendre el punt de vista dels altres, diferenciar entre destacar en alguna habilitat o característica i creure’s superior als altres... són conceptes i valors complicats de comprendre amb només quatre anys, moment en què encara els petits es consideren el centre de l’univers, encara es percep l’egocentrisme o la dificultat d’esperar i respectar el torn de paraula en una conversa, però evidentment si comencem a treballar ja des d’aquest moment resultarà més fàcil entendre el comentat anteriorment.

A través d’aquest conte els petis s’adonen de la importància de compartir,  de gaudir de la importància de les persones, de respectar els altres, de preferir l’alegria a la tristesa, de saber apreciar en els altres coses bones i no creure’ns els únics o els millors...  
Una de les coses que es van poder escoltar i em van sorprendre és que d’una manera autònoma ells parlaven de felicitat i que per ser feliços necessitem estar alegres, tenir amics, compartir...

Conte dolç molt dolç i per guadir-ne tots junts!