dilluns, 22 d’octubre del 2012

... s'acosta la castanyada!

La setmana vinent arriba la desitjada i esperada castanyada, festa de les castanyes i els panellets i precisament avui buscant i remenant per aquí he trobat un petit curt sobre castanyes ... No calen paraules per veure tot els sentiments que van sorgint i en com us sentiu a mesura que va passant i en com poden sentir-se els petits...






Jo encara no l'he passat als petits, quan ho faci podré viure en directe les reflexions dels petits savis, ja que a vegades són ells els que millor saben desxifrar sentiments i emocions!


Petonets!!! 

diumenge, 21 d’octubre del 2012

...atrevim-nos a fallar!

Atreveix-te a fallar...


Un dia vaig llegir que Sir Ken Robinson deia que els nens eren creatius perquè no tenien por a equivocar-se i és cert fins el moment en què s'adonen que en ocasions quan creuen que allò que han fet bé o que és bonic algú els diu que no és correcte o bé se'ls limita a imitar i no a crear, és llavors quan es comença a limitar la creativitat i quan els petits tenen por a equivocar-se, tenen por a no fer-ho bé...cal llavors per part nostra que reconduim llavors la seva actitud i els anem fent veure que no passa res per equivocar-se, que no passa res per intentar-ho i que si no surt a la primera ja sortirà... cal però, que els animem a intentar-ho una i una altra vegada i els aplaudim tant el procés que segueixen com el resultat final, el que a vegades sembla fàcil pels adults pels petits és molt i molt complicat, per tant cal que a vegades mirem la realitat des d'on  o com la veuen ells i així segur podrem ajudar-los millor i sobretot fer que confiin en ells mateixos, perdin la por a equivocar-se i no perdin la creativitat innata que tenen quan són petits i que aquesta vagi en augment!!!

Us deixo per acabar aquest vídeo on Robinson parla precisament d'això... 





dimarts, 16 d’octubre del 2012

Una abraçada


"Tothom necessita una abraçada de tant en tant. Hi ha abraçades tendres i suaus, delicades i dolçes, amb la trompa i el bec... abraçades per a tots els gustos"
(Una abraçada, de Guido van Genechten)





Les abraçades tant úniques i necessàries, les abraçades ens permeten apropar-nos, sentir-nos aprop i transmetre el suport, l'estima o ajuda necessària i a partir d'aquest conte podem descobrir que hi ha diferents tipus d'abraçades igual que vam descobrir diferents tipus de petons. 

Amb el seu llenguatge dolç i col.loquial l'autor ens permet un treball de les emocions i una de les mostres d'afecte més boniques. 

Els petits després del conte van parlar de les abraçades com una manera d'expressar i certament així ho podem considerar ja que a vegades les paraules sobren o bé no saps quines paraules fer servir i amb una abraçada pots mostrar el que sents i al mateix temps recolzar al qui la rep!

Espero que us agradi aquest llibre ple de color i tendresa.

Petonets i abraçades!!!

dissabte, 6 d’octubre del 2012

No calen paraules...

Us deixo un petit vídeo on sense paraules es diuen tantes coses... espero que us agradi!



Petonets!!!

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Nit de Sol

" És una cosa sabuda que el sol brilla de dia i la lluna de nit. Però això no ha estat sempre pas així. Un dia, el sol comença a fer burleta a la lluna: 

<< Jo brillo molt més que tu>> i, no conent amb això comença a aparèixer també a la nit. Fins que una nit, sense saber com ni per què el sol es va trobar ben sol al cel. La lluna i les estrelles havien desaparegut sense deixar rastre... "


Nit de Sol d'Yvonne Goldner Beixi
Ed. Lumen



D'una manera senzilla i delicada al llarg del conte descobrim el que ens passa a vegades i no ens n'adonem: creure'ns superiors i millors en tot i compartar-se de manera cruel amb els altres.... en el conte el sol es creu millor que la lluna i els estels, creu que ell ha de ser únic i poc a poc amb el seu egoisme va fent entristir la lluna fins al punt que cau malalta tant per l'escalfor del sol com també i tal com vam arribar l'altre dia a classe a partir del diàleg, es posa malalta per la tristesa que sent en veure que no pot fer el que més li agrada, sortir i il·luminar la nit! Per sort però, el sol és capaç de rectificar i ajudar a la lluna de la millor manera... enviant-li l'arc de Sant Martí! Tot un procés del podríem passar hores i hores escrivint i parlant-ne tant entre grans com entre petits... reconèixer que un s'ha equivocat, que ha fet mal... i buscar la manera per ajudar (resolució de conflicte) no és tant senzill i cal que des de petits ja els anem fent veure la via que han de prendre per solucionar encara que costi i que a vegades en sembli que no serveix, segur que serveix i molt!!!

Quan vaig comprar aquest conte en cap moment vaig pensar en tot el treball que em va permetre, simplement vaig veure una història bonica, però ara i anant una mica més enllà i veig una bonica, sensible i gran història!


Petonets molts grans!!!

Cert, molt cert...





L'altre dia "navegant" vaig trobar aquesta imatge i ràpidament va cridar la meva atenció. És tant cert... i a vegades no en som conscients i ens n'oblidem i no ens ho podem permetre! Els petits captem d'una manera fascinant i encara que a vegades no ho sembli els nostres estats d'ànim, capten l'alegria, la tristesa, els nervis, la por... per tant cal que en siguiem conscients i els fem viure allò que ells necessiten per tirar endavant, que els viure el que els permeti mirar-se en un mirall i somriure o com en aquesta imatge veure un cor, això significarà que els estem fent viure amor, felicitat, alegria... i que en cas de tristesa, pors... tinguien les eines necessàries per sortir-se'n!






I si us plau... tal com diu: feu-ne difusió!!! 


Petonets!!!