dilluns, 30 de setembre del 2013

... petites reflexions...

"Digues-m'ho i ho oblidaré. 
Ensenya-m'ho i potser pugui recordar-ho. 
Involucra-m'hi i ho entendré"(proverbi xinès)


Nou curs, nous reptes, noves il.lusions, projectes, mirades, idees... com sempre el més important però, la motivació i l'emoció amb tot allò que volguem fer i només així podrem anar avançant i millorant!!!  Mai sabem res del tot, mai hem de creure que ja ens sabem prou, mai, ja que el dia a dia, les noves experiències, vivències sempre ens poden aportar quelcom!

 Sovint els adults tendim a donar coses per fetes, tendim anar més ràpid del que toca...  tendim a pensar que som els que guiem i és cert, que com a adults hem de guiar i marcar, però sempre tenint present que aprendre és cosa de dos, que no tenim a les nostres mans la veritat absoluta, sinó que tot al contrari, cal que deixem temps per aprendre, cal que deixem als nostres petits que siguin els protagonistes, cal que els deixem equivocar-se, cal que els deixem sortir de la ratlla quan pinten o que barregin colors quan creen, cal que els deixim riure quan passa quelcom divertit o que els deixem plorar quan en tenen ganes, cal que els donem la mà quan ho necessitin, però també que els deixem anar quan ja poden fer-ho sols, cal que el nostre lema sigui el de deixar aprendre fent, cal que donem oportunitats per aprendre, cal que deixem lliure la creativitat, cal que deixem jugar, cal que ens il.lusionem i ho transmetem, cal que que tot allò que fem tingui impregnada la motivació i emoció per avançar!!!





Petonets!!!

diumenge, 8 de setembre del 2013

Una mica de llum...

A punt de començar els curs amb els petits és per mi moment de reflexió, és el  moment de posar en marxa tota l'energia, il.lusió i ganes, ganes d'aprendre a aprendre, ganes de somriure, ganes de viure cada instant com a únic i transmetre-ho als petits... és el moment de fer brillar les mirades i els somriures dels petits ajudant-los a sentir-se a la classe com a casa, és el moment de començar un viatge de nou mesos i ple de parades i emocions variades, és el moment de tenir clar que l'alegria, la màgia, la fantasia, la il.lusió, els somriure i l'energia positiva han de ser els ingredients necessaris durant tot el curs!!!

Tenim davant nostre nou mesos per compartir amb els tresors més preuats de cada casa, tenim l'oportunitat d'ajuda a crèixer i compartir  i aprendre amb tots ells ... gaudim-ne per tant i deixem que no només nosaltres siguem els que anem guiant i il.luminant el camí d'aquest viatge, sinó que ells sols moltes vegades són capaços de brillar i fer brillar més dels que ens pensem...



Light up from Light up on Vimeo.


Petonets plens de llum!

Jo mataré monstres per tu

"Quan arribava la nit tant la Martina com l'Anitram tenien por, en veure sortir la lluna les dues sabien que havia arribat el moment d'anar al llit, sabien que tot seria silenci i que només elles sentien el que hi havia a sota del llit... Això sí ni una ni l'altra es coneixien, però sabeu què? Doncs que es tenien por una de l'altre, sí, la Martina en posar-se al llit només desitjava tapar-se i no deixar res fora del llit per por a que una civilització de monstres pogués fer un forat i atrapar-la i a l'inversa, l'Anitram pensava que els humans l'agafarien amb ella! 
Una nit però, tenien tanta, però tanta por que van avisar als seus pares i els dos van respondre el mateix: Jo mataré MONSTRES per tu... i com?  li va dir la Martina al seu pare, la resposta va deixar la Martina ben sorpresa, ja que l'únic que li calia era sentir-se valenta, molt valenta i llavors el monstre seria petit i covard... aquella nit va quedar-se ben adormida i va ser llavors quan va somiar en l'Anitram, la nena monstre, coberta de pèl rosa i rabassudeta... una nena que fa la mateixa pregunta al seu pare i tal com hem dit obté la mateixa resposta, però amb una eina més per vèncer la por:  la por és elàstica com un xiclet, es fa petita fins a desaparèixer, quan tu et creixes!!!
Ja tenim doncs les dues nenes superant la seva por i arribant al moment possiblement més dolç del conte, moment en què finalment i que només pot passar en un somni les dues mans es troben i toquen, el moment en què la Martina supera la seva por i es troba amb el seu petit monstre de color rosa, l'Anitram, que no és ni més ni menys que el seu nom al revés, sí, sí... els monstres viuen en el país on tots van cap per avall! "


Durant molt de temps cada vegada que entrava a la petita llibreria on acostumo a comprar els llibres acaba fullejant el llibre del qual us parlo en aquesta entrada: JO MATARÉ MONSTRES PER TU... M'agradava el color, l'autor, les il.lusgracions i el tema dels monstres, però mai m'acabava de decidir pel títol ja que en un primer moment pensava que era massa agressiu, pensava que sempre estem parlant de valors i fent reflexion sobre matar i parlar als petits d'un conte així potser seria massa, però al final van poder més les ganes de reflexionar-hi i poder-lo explicar tot aprofitant que a la classe també tenia una Martina i el cert és que els petits van gaudir al màxim del conte i en un primer moment en sentir jo mataré ... van obrir els ulls com dues taronges, però poc a poc vam anar perfilant aquest mataré com un munt d'eines per ajudar-nos a vencer la por i entre tots vam decidir que també fariem el possible per elimanar els monstres que a vegades creiem tenir a sota el llit. 

Ja fa dies que tenia començada l'entrada, però entre una cosa i l'altra mai tenia temps d'acabar-la i just l'altre dia vaig trobar un vídeo del conte i res millor per acabar que deixar-vos amb la Martina i l'Anitram i el conte de Santi Balmes: Jo mataré monstres per tu, conte que ens permetrà reflexionar i treballar una de les emocions possiblement més difícils de gestionar... 


dilluns, 2 de setembre del 2013

Bon inici de curs!!!




Sembla ahir que vam dir-nos bon estiu, però el cert és el que temps passa molt ràpid i avui ja hem donat el tret de sortida a un nou curs escolar! Per mi serà un curs emocionant, estaré a P3 després de força anys a P4, sento una barreja d'emocions i nervis i com els nens petits molts ganes de començar i endinsar-me en aquesta nova aventura! 
I res millor que per començar una imatge que crec que la majoria de mestres avui l'hem vist en altres blocs, Facebook, Twitter...  i que il.lustra molt bé el que ara mateix tenim davant! 

" TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE! (Miquel Martí i Pol)




Petonets d'inici de curs!!!!