Dies per reflexionar i compartir

El temps passa tant i tant ràpid... sembla que era ahir quan començàvem les vacances d'estiu i  ara ja estem a punt de tornar a fer vacances, però vacances d'hivern, les esperades vacances de Nadal, dies plens d'emocions i sentiments a flor de pell i penso que no només pels petits, sinó que també pels grans.

A mesura que ens anem fent grans el valor i sentit d'aquestes vacances es va transformant ja que la vida ens va aportant experiències i vivències diverses que fan que tot i que ja sabem el gran secret que ens envolta per aquestes festes continuem mantenint una il-·lusió i màgia interna, a tots, i sobretot els que tenim la sort de treballar amb nens ens emociona veure la mirada plena d'admiració dels nens en veure els Reis, o les rialles i la il·lusió per fer cagar el Tió o bé esperar l'arribada del Pare Noël o com fan l'Alberto, l'Ignacio o l 'Amaia que esperen l'"olentzero"... sigui quin sigui el personatge que els fa feliços, tots ens recarreguen les piles i ens fan continuar gaudint d'aquets dies tant i tant màgics.

Quan m'he decidit a fer l'entrada tenia un idea pensada, reflexionar i destacar en general la màgia d'aquests dies nadalencs, però ara i a mesura que vaig escrivint vaig canviant una mica d'idees i vaig formulant preguntes ( cosa positiva segons va explicar-me l'altre dia una gran mestra en un curset que vaig fer al MACBA), sí, vaig pensant i reflexiont... i crec que amb els petits a part de treballar la part més "cridanera" del Nadal i potser també la part més comercial cal també fer-los reflexionar i fer-los adonar de la sort que tenen per poder viure i gaudir d'aquestes festes, no cal entrar en temes de consumisme, són petits i no cal entrar a debatre en si el Nadal és o no consumisme, però el que si podem fer es treballar valors, valors que ens ajudaran a ser millor persones, valors que són necessaris per tirar endavant i anar superant reptes que s'aniran trobant al llarg de la seva vida. 

En aquesta línia i com sempre aprofitant una mica el treball que a diari faig amb els nens us vull recomanar el conte solidari de la Fada Adalina. Conte que forma part del projecte de l'Implica't amb la Marató.

La Fada Adalina

" La fada Adalina és una fada, però no és un fada com les altres, sinó que ella és una fada diferent, és una fada sense ales i tot i ser la filla de la Gran Reina de les fades gairebé tampoc tenia màgia, ja que la màgia es troba a les ales de cristal.  Així doncs, des de ben petita l'Adalina va aprendre a conviure amb els altres sense les ales i reben l'ajuda dels altres, que ella acceptava amablement. Tot va anar fins el moment en què quan va arribar el moment de convertir-se en reines, les altres companyes ho van posar en dubte, ja que com podria ser reina sense ales i sense màgia? "

Ja us imaginar doncs, com es devia sentir la pobra Adalina, el sentiment de la tristesa emergeix mirem per on mirem i per un moment fins i tot la seva autoestima està més que ferida... però per sort, l'Adalina compta amb molts amiguets, els animals del bosc, que ràpidament estan disposats ajudar-la i tornar-li l'alegria i la felicitat. Junts aconsegueixen fer realitat el somni de la fada,  poder agafar el primer raig del sol i guardar-lo per fer-lo servir de llanterna i pintar un arc de Sant Martí per il·luminar la nit... sí, junts van aconseguir que tot allò que ella desitjava es pogués fer realitat, no calien les ales per tenir màgia, compartir, ajudar-se, tirar endavant, estimar, somriure... són els únics ingredients necessaris per tirar endavant i crear màgia on no hi és.

Quan vaig trobar el conte em va encantar, el vaig trobar dolç, proper, màgic... el tipus de conte que m'agrada explicar i treballar vaig pensar, i sí vaig tenir la sort de poder treballar el conte i no només amb els meus peques, sinó que els companys grans de l'escola ens el van representar!!!

Espero que també li trobeu aquest "encant"! Us deixo l'enllaç on podreu trobar el conte!


Petonets!