Passen els dies...

Els dies passen molt ràpid i sense adonar-nos-en ja tenim un trimestre més a la butxaca, un trimestre més ple de moments especials i únics, un trimestre més on he continuat aprenent, ja que dia a dia no sóc només jo la que ensenya, sinó que els petits ens ensenyen molt més del que ens podem imaginar. En ocasions davant de grans dilemes o problemes pels adults ells tenen una reposta d'allò més original, tenen la capacitat de convertir allò difícil en fàcil, tenen la capacitat de fer-te somriure quan potser les coses no van com un desitja, tenen la capacitat de fer-te oblidar el mal de cap, esquena o de cor, tenen la capacitat de motivar-nos i emocionar-nos, tenen la capacitat de fer que la feina mai sigui igual i cada dia sigui especial per qualsevol cosa, per petita que sigui.

Al llarg d'aquest trimestre m'he adonat de la faciltat que tenen per interiortizar i començar a expressar emocions i sentiments, com de manera natural alguns ja fan el procés: com em sento, perquè em sento així i que es pot per solucionar-ho! Cada matí en el moment de bon dia, ens fem aquesta pregunta, alguns al principi escoltaven els altres i imitaven, en certa manera notava com una certa por a equivocar-se, quan només un  sap com se sent i per tant mai s'equivoca en expressar com se sent, bé, sí, quan potser amaguem com ens sentim realment... però això els petits per sort, encara no és present i per evitar que ho sigui cal treballar-ho dia a dia, cal treballar-ho en qualsevol moment del dia, ja que de l'alegria per arribar l'escola i trobar-me als amics, puc passar a la ira quan m'enfado al pati per alguna cosa o bé m'estristeixo... cal donar prioritat en tots els sentits aquest aspectes, cal donar prioritat a la part emocional que ens ajudarà anar endavant i fer-nos grans en tots els sentits! 

Ara venen uns dies de descans i desconnexió, dies de retrobar-se i descansar, però també dies de seguir reflexionant, dies de buscar i remenar... dies per seguir gaudint de cada instant!!!

Per acabar us deixo un bonic vídeo de música "relaxant" i acompanyat d'unes boniques imatges.  

BONES VACANCES!!! 

Petonets!!! 

Reflexionem-hi una estoneta...

En ocasions ens preguntem si la ciència pot o no ajudar-nos realment i com i de quina manera? Ens preguntem si la ciència és la raó i per tant no té res a veure amb les emocions i els sentiments, ens preguntem si per saber com estem ens cal entendre de ciència... Us deixo aquest vídeo i que cadascú en tregui les seves conclusions!!!

Petonets!!! 

Un toc d'imaginació

Tot i que costa una mica i sobretot quan ens anem fent grans en ocasions si volem avançar, trencar amb l'establert, somriure, estimar... cal deixar la lògica a un costat i deixar anar la imaginació, cal deixar-nos dur pel que realment sentim, encara que no sigui el més lògic, ja que només amb imaginació podem arribar a llocs màgics i desconeguts, podem trobar-nos amb un ventall de possibilitats tant i tant ampli que mai tingui fi. És complicat, ho sé, però de tant en tant no està malament deixar anar la imaginació .... aquí ho deixo!!!

Petonets!!!!

... la felicitat...

La vida és bonica, però complicada diu una de les cançons dels Pets, i cert, la vida és bonica, però també és complicada, tot i que a vegades potser que també ens la compliquem nosaltres, és possible que mai acabem d'estar contents amb el que tenim? És possible que ser feliç sigui complicat, però potser si ens aturessim i paressim atenció a tot el que i qui tenim al voltant potser llavors seria una mica més fàcil? Són reflexions que ens hem d'anar fent, són reflexions que ens han de permetre canviar, són reflexions que cal transmetre, són reflexions que ens han de comportar canvis... en definitva són reflexions que ens permetran apropar-nos cada vegada més a la felicitat.

Parlem de felicitat com un estat desitjat, com un estat on tot està controlat i arribem als nostres objectius, on tot segueix el camí escollit... però a vegades no tot pot estar controlat, ni podem arribar on es proposem i aquí entra en joc la nostra capacitat de gestionar  i preguntar-nos per ser feliç tot tot ha d'estar controlat?  Per alguns és possible que sí, però potser per d'altres la felicitat és quelcom més que tenir-ho tot controlat, la felicitat és gaudir de tots els instants, encara que siguin breus, la felicitat és estimar, la felicitat és riure, la felicitat és envoltar-te d'aquells que t'estimen i et valoren, la felicitat és riure, la felicitat és preocupar-nos pels altres, la felicitat és redecorar la nostra vida de tant, la felicitat és trencar amb allò que obstaculitza caminar segur... la felicitat és o hauria de ser un estat permanent, un estat que no sempre serà fàcil de mantenir, però que si ens hi esforcem, si ens hi dediquem... potser sigui una mica més fàcil! 

Podria escriure molt molt... però, ja sabeu allò que dieun que una imatge val més que mil paraules i per acabar us deixo amb uns quants consells que de ben segur ens aniran bé per caminar cap a la felicitat! 

Petonets!!!

Una bona recepta de cuina!!!

Per començar la setmana us deixo amb una recepta de cuina d'allò més especial, una recepta que cal llegir amb alegria, optimisme, afecte, il.lusió... una recepta que ens permetrà cuinar la felicitat!!! 

Els ingredients són molt importants, tant com els cuiners  i cuineres implicats en el plat. Necessitem carícies, petons, "mimos", un toc de dolçor, afecte i complicitat per una part;  respecte, tolerancia, molta comunicació i també "perdó" per una altra part, no pot faltar tampoc la comprensió ! Cal remenar-ho tot molt bé per evitar barelles i mal humor, ho posem al forn, una mica de paciència i finalment tenim....

Ja ho veieu amb tot el que ens indica aqueta recepta podema aconseguir la felicitat, no només de la familia a casa, sinó que aquesta recepta és possible en qualsevol àmbit on compartir, escoltar, respectar, estimar... ja sigui la família, l'escola, la feina, qualsevol lloc és bo per cuinar la felicitat!!!!

Petonets!!!

Treball en equip

L'altre dia llegia en un article que sovint parlem de treball en equip, però que en realitat aquest treball no era realment un treball d'equip. Sovint parlem de treballar junts, sovint parlem de fer grups, sovint diem que junts les coses surten millor, però la realitat és que molt sovint, massa sovint potser ens trobem treballant individualment, ens trobem en  una societat on cadascú va a la seva, una societat on tots anem amb un smartphone que certament potser ens facilita la vida i ens apropa als que estan lluny, però ens allunya possiblement dels que estan aprop... però la meva reflexió no va encaminada a fer una crítica en aquest sentit, potser en un altra ocasió... Avui toca parlar de la importància d'aprendre a treballar en equip, toca parlar de la necessitat des de ben petits d'acostumar als petits a treballar junts, d'acostumar-los a valorar els altres, de valorar a cadascú pel que és, toca parlar de la necessitat d'aprendre uns valors que ens ajudin a ser millors persones, uns valors que en facin crèixer i gaudir de la vida d'una manera positiva.

Treballar en equip no és fàcil, treballar en equip requereix un gran esforç per part de tots, requereix aprendre a escoltar, requereix aprendre a esperar, requereix respectar, requereix paciència... però sobretot requereix il.lusió i creure en tots i cadascun dels membres de l'equip. Ben cert és que sempre en un equip hi ha un líder, el que cal és que aquest líder sigui un líder en positiu i que es converteixi en algú que tira endavant, algú que tingui ganes d'emprendre, algú que cregui en els altres quan potser els altres no hi creuen, algú que cregui en el grup més que ningú i llavors el treball en equip serà possible. 

Cal per tant, un cop més i com sempre vaig dient que els adults siguem el model, cal que siguem nosaltres que ja des de ben petits els mostrem els beneficis de treballar en equip, cal que busquem activitats que ens permetin compartir molt més que un espai físic, no n'hi prou en compartir només una taula, sinó que cal anar més enllà, cal per tant reflexionar, valorar, canviar i anar cap aquest treball en equip respectant això sí les característiques i necessitats individuals... complicat, però possible si entre tots ens ho proposem.

I per acabar un exemple que il.lustra perfectament com el treball en equip permet avançar, permet resoldre problemes  o dificultats i més quan el líder és un petit.. Un vídeo deliciós i que et deixa sense paraules... espero que us agradi.

Petonets!