Juguem amb les emocions

Al principi de la creació del blog ja us vaig dir que les emocions i sentiments es poden treballar en qualsevol moment, en qualsevol activitat... només cal parar-hi atenció i transmetre als petits el que volem que que facin seu, és a dir, si volem nens alegres, feliços, amb una autoestima positiva cal que nosaltres treballem amb alegria, cal que transmetem felicitat en tot allò que fem i cal evidentment que els recolzem, que se sentin segurs, que se sentin estimats, que se sentin capaços d'assolir el que ens anem proposant i que sentint que els animem en tots els seus èxits. 

Tot això sembla fàcil i evident, però encara cal treballar per arribar-hi en algunes aules on regne més aviat el jo mano i faig i dic... 

Ahir la nit vaig trobar una imatge que em va agradar i crec que l'hauríem de tenir penjada a l'aula en algun lloc visible o no, que cadascú decideixi o bé a l'agenda, però mirar-la de tant i tant i ser-ne conscients, ja que només així podrem treballar emocions i sentiments d'una manera correcta... 

... bé, la idea d'aquesta entrada no era tant tota aquesta dissertació, però bé a vegades quan comencem a escriure i reflexionar tot va fluint  i això és bo!

Tal com deia els sentiments i emocions es poden treballar en el dia a dia i en qualsevol moment i aprofitant des d'imatges, contes, pel·lícules i també cançons!

En una sessió a l'aula vaig aprofitar una cançó de Maria Coma: De nit

Vam seure en rotllana i la música va començar a sonar, uns tancaven els ulls, altres miraven enlaire, altres miraven els seus companys... però el que va regnar va ser el silenci i en acabar tot van coincidir en què la cançó, era una cançó on la tristesa estava present: "és una cançó molt trista"...

A partir d'aquí va començar el diàleg i la comparació de sentiments oposats i una mica la definició i representació d'aquests. 

" Tristesa? i com és la tristesa?  Doncs plorem, baixem els ulls, les espatlles...

Alegria? sí, somriure, saltar, estar content... 

Ràbia? Ens posem molt "serios",  apretem els punys, les celles s'arquegen...

Sorpresa? Obrim la boca, ens emocionem...

Por? Ens enstristim, baixem la mirada..."

I amb aquestes definicions va arribar el moment del joc. Vam fer equips de cinc;  a cadascú se li deia quin sentiment havia de representar sense parlar i els altres ho havien d'endevinar... va ser tot un èxit!!!!

Ja ho veieu oi? A partir d'una cançó vam tenir una sessió d'allò més bonica. Us ho recomano!!! 

Ah! i per acabar una imatge que també val la pena tenir present, ingredients pel nostre cor... 

Petonets!

Les fades ens parlen de... l' autoestima

Sabeu qui és la Maisa?  La Maisa és una fadeta una mica especial, sí, la Maisa té un petit problema amb les ales. Resulta que no són iguals, una és més gran que l’altra i això fa que quan voli faci ziga-zaga enlloc de volar recte i al mateix temps li comporta passar una mica més d’estona fent les coses, però sabeu què? Doncs que ella no es rendeix pas, ella és molt valenta i s’esforça el doble que les altres fades i si cal s’aixeca més d’hora i surt abans que les altres per arribar a temps!

 Ella és feliç i s’accepta tal com és,  però sabeu que li va passar un dia? Doncs que es va trobar amb la incomprensió de les altres fades, que eren molt perfeccionistes i li van dir que per ser del club de les fades hauria de volar molt bé i en línia recta, cosa que la pobra Maisa no pot fer! I sabeu què? Doncs que ella enlloc d’entristir-se només es va enfadar una mica i va començar a volar alt i molt molt ràpid i... va caure a l’aigua!

Les fades no saben nedar, però els peixos la van animar i sense adonar-se’n va començar a nedar! La Maisa es convertirà en la millor fada de l’aigua... i recupera la seva felicitat i autoestima.

És tracta d’un conte dolç i màgic, amb les fades com a protagonistes que en aquestes edats els agraden molt i que ens serveix per treballar l’autoestima, el fet d’estimar-se a un mateix, d’acceptar-nos tal com som, de comprendre i valorar les diferències... de ser capaços de respectar-nos siguem com siguem!

Ens serveix també per reflexionar una mica sobre el que passa quan ens enfadem, la fada Maisa vola molt alt i molt ràpid perquè en el fons està enfadada i això li comporta caure a l’aigua, per tant a vegades quan ens enfadem cal comptar fins a 5, fins a 10 o fins on faci falta!

Quan sigui gran vull ser ... Premi Nobel de la Pau

Sí,  quan  sigui gran el protagonista del conte té com a objectiu aconseguir el Premi Nobel de la Pau i per tal d'aconseguir-ho es proposa actuar des de ben aviat de manera correcta tot ajudant als altres, tot procurant reciclar, cuidar els animals... petites accions que juntes poden fer un món millor i això és el que es valora quan es dóna aquest premi tant i tant important!!!

És un conte ideal per treballar durant la setmana de la Pau que la majoria de centres celebra a final de gener, és llavors quan amb aquest conte podem ajudar una mica més als petits a comprendre aquest concepte tant i tant abstracte i complicat d'entendre, sobretot en aquestes edats i quan tenen al seu abast tot el que volen, quan poden anar a l'escola, menjar, comprar, viure acompanyats de les persones estimades... 

El dia que vaig explicar el conte van sorgir reflexions molt boniques, reflexions que no em van deixar indiferent, reflexions que fins i tot als mestres d'ESO que van entrar a la classe els va sorprendre com tant petits extreien les seves pròpies conclusions i traslladaven el concepte de la PAU a la seva vida diària: ESTIMAR ALS PARES , GERMANS... SOMRIURE, COMPARTIR... 

Per acabar deixeu-me que pengi el treball que vam fer a l'aula... com ells van interpretar el conte i que farien per assolir la desitjada i estimada PAU! 

Us deixo també amb el vídeo de presentació del conte al FNAC. 

Espero que en gaudiu!

Petonets 

... imatges...

Tal com us vaig dir al principi m'agrada el lema que una imatge val més que mil paraules i sobretot quan treballes amb petits n'és més conscient.
A vegades volem definir emocions, sentiments o altres aspectes de la vida quotidiana, hi donem voltes i més voltes i de sobte els nostres ulls perceben alguna imatge que ens ho defeneix a la perfecció...

Aquest estiu he anat trobant en diferents "espais virtuals" algunes imatges que m'han semblat d'allò més dolçes, imatges que podem utilitzar tant en el dia a dia amb els infants com també en el nostre propi dia a dia, ja que també a vegades a nosaltres ens manquen les paraules adients per definir com ens sentim, com ens trobem...

Espero que us agradin!

... no en detallo el sentiment que transmeten, crec que cadascú ho interpretarà segons el moment, la situació, etc.

L'ovelleta Bela

“L’ovelleta Bela vol que l’esquilin, però tot i que ella en té moltes ganes li diuen que haurà d’esperar a ser més gran. Mentrestant decideix sortir a veure món. Al llarg del viatge la seva llana cada vegada és més bonica i es converteix en l’enveja de tothom, fins a tal punt que es creu millor que tothom, cada vegada és més egoista i presumida.”

Compartir, entendre el punt de vista dels altres, diferenciar entre destacar en alguna habilitat o característica i creure’s superior als altres... són conceptes i valors complicats de comprendre amb només quatre anys, moment en què encara els petits es consideren el centre de l’univers, encara es percep l’egocentrisme o la dificultat d’esperar i respectar el torn de paraula en una conversa, però evidentment si comencem a treballar ja des d’aquest moment resultarà més fàcil entendre el comentat anteriorment.

A través d’aquest conte els petis s’adonen de la importància de compartir,  de gaudir de la importància de les persones, de respectar els altres, de preferir l’alegria a la tristesa, de saber apreciar en els altres coses bones i no creure’ns els únics o els millors...  

Una de les coses que es van poder escoltar i em van sorprendre és que d’una manera autònoma ells parlaven de felicitat i que per ser feliços necessitem estar alegres, tenir amics, compartir...

Conte dolç molt dolç i per guadir-ne tots junts!

Què m'està passant?

Què m’està passant?  És un d’aquells llibres que et criden l’atenció, no saps ben bé perquè, però gairebé d’una manera innata l’agafes, l’obres, el llegeixes i penses... i a mi que m’està passant? Estic contenta, trista, sorpresa, enamorada... són tants els estats d’ànims que costa fer-ne una llista o fins i tot a vegades tot tenir-los molt clars es confonen els uns amb els altres i no saps que dir i  llavors és quan tornes a fer-te aquesta pregunta: què m’està passant?

 En el cas dels adults la resposta a la qüestió que ens planteja el llibre és més o menys fàcil i podem justificar-la amb certa facilitat, tenint present evidentment que sempre pot haver-hi algú a qui li manqui facilitat a l’hora d’expressar el que sent o el que li passa, però per sort nosaltres disposem de certs mecanismes que ens permeten ajustar i buscar la resposta, el petits però encara no tenen aquestes eines o millor dit encara no tenen la capacitat de poder verbalitzar-ho, però sí que tenen la capacitat de ser sincers, d’expressar el que senten o la percepció d’allò que senten i cal llavors que nosaltres els ajudem a cercar aquelles eines que els facilitin trobar les paraules exactes o distingir entre el que és o no és.

En el conte apareix la tristesa, l’amor, l’alegria, la ràbia i la vergonya i ens descriuen una mica el que passa quan ho sentim.

La ràbia? Que passa quan ens enrabiem? Doncs que no volem  escoltar, no veiem el que tenim davant... pensem que només nosaltres tenim la raó i sovint acabem amb la cara seria tota apretant els punys o fent “morros” .

I la por? Què sentim quan tenim por? Estem tristos, no gosem moure’ns, volem algú que ens protegeixi... algú que ens faci sentir segur.

I quan tenim vergonya?  Ens posem vermells, ens costa vocalitzar, suem... i amb l’amor? Aix, l’amor... sospirem, somiem, sentim alegria, tristesa...   I sabeu què? En el conte tot això va acompanyat d’uns dibuixos genials i a més amb un cd on Marc Parrot canta els sentiments descrits en el llibre.

Simplement deliciós!

Per acabar us deixo amb un recull dels dibuixos que vam realitzar de cada sentiment i acompanyat d’una bona peça musical!!!

P.D:  Us deixo el link de la presentació del llibre que fan Marc Parrot i Eva Armisén:  http://criatures.ara.cat/blog/2009/11/25/que-mesta-passant-de-marc-parrot-i-eva-armisen/

El petit avet

... hi havia una vegada un avet que estava trist perquè no li agradaven les seves fulles en forma d’agulla, no s’estimava gens, li agradava tenir les fulles diferents...

Així és com comença el conte del Petit Avet, un conte que ens permet treballar un concepte molt important, el concepte de l’autoestima, tal com jo els hi dic als petits ningú ens estimarà si primer no ens estimem nosaltres mateixos. És un concepte complicat i molt abstracte, però essencial des del meu punt de vista per assolir els objectius que ens proposem al llarg del curs en tots els sentits, tant a nivell acadèmic com emocional.  Cal treballar per tal que els petits es coneguin ells mateixos, cal treballar perquè acceptin els seus límits, les seves possibilitats, cal treballar per tal que s’adonin de com són i del que cal millorar o reforçar, per sent conscient del que ens defineix i caracteritza i això és el que ens fa diferent i cal tenir present.

Als quatre encara costa fer servir la paraula autoestima, però us puc assegurar que aquest curs ha estat constantment present en moments de conversa, en moments de treball... sovint davant un conte algú deia: no s´estima ell mateix, no li agrada ser com és... i això és el que realment cal aprofitar i treballar.

El conte del Petit Avet em va servir per introduir el concepte i fer-los adonar del que li passa a l’avet. Un avet que creu que no és feliç tenint les fulles en forma d’agulla, un avet que creu si les seves fulles fossin diferents segurament viuria millor... però les aventures que viu quan no té les seves fulles el fan adonar, que l’únic camí cap a la felicitat és el de tenir les seves fulles...  

Volia però, a part del conte experimentar una mica el que sentirien els petits en convertir-se en únics, especials i fantàstics per un instant tot mirant una capsa!  Sí, una capsa màgica, una capsa amb algú únic, bonic, especial, intel·ligent, sensible... algú irrepetible... 

Vaig presentar-los una capsa i els vaig demanar que miressin dins, que hi havia algú, però que no podien dir als altres què i qui hi havia dins... Era fantàstic veure com obrien la capsa i se’ls il·luminaven els ulls en veure’s reflectits en un mirall... oh... som nosaltres, que sóm únics...

Va costar una miqueta que poguessin esperar i dir altres que hi havia dins la capsa, però va valdre la pena esperar i veure com tots s’emocionaven parlant del que hi havia dins, per uns primer només un simple mirall, però d’altres van arribar al que jo volia, el mirall era una simple eina, l’important era el que podíem veure, és a dir, nosaltres mateixos!

I per acabar, tal com els vaig dir: m'estimo... m'estimen!