Sovint el ritme del dia a dia a està ple de moviment, activitats que ens fan anar amunt i avall, situacions que potser ens desborden... hi ha dies en què en estirar-nos al llit diem allò tìpic fins ara no he parat... i això quan passa sovint acaba comportant-nos cansament, estrès, fatiga... tot allò que anem carregant sense adonar-nos-en però que afecta i per aquest motiu i tal com procurem transmetre als petits quan tot això passa, arriba el moment de dir STOP i respirar, respirar profundament, agafar i treure aire conscientment, deixar entrar i sortir l'aire notant-lo...
Avui vull compartir dues imatges extretes d'un material d'una formació que estic fent, formació que des d'un principi m'has servit per reflexionar i pensar (els que em coneixen ja saben que sóc inquieta i que això de pensar és molt típic i propi d'una servidora)! Doncs bé, fins al moment he fet moltes i diverses formacions sobre educació emocional a l'escola, sobre com aplicar-ho, els conceptes, idees, programes... però fins ara potser mai m'havia format en conceptes més propis del que necessitem els mestres per fer-ho! Considero que disposo d'eines que fins ara m'han permès aplicar de manera positiva a l'aula, però com sempre dic mai en sabem prou i per aquest motiu estic gaudint de tot allò nou que estic aprenent i aprofitant per aprendre més d'allò que sabia.
El que vull compartir amb vosaltres és un decàleg emocional que hauríem de tenir present tots els mestres!
I sense adonar-nos-en hem arribat a setembre i tota la maquinària ja està en marxa, el camí ja està iniciat, de moment només amb els mestres acabant de preparar les classes i ultimant petits detalls per tal que tot estigui a punt el proper dilluns 15, dia en què les emocions estan a flor de pell, tan pels grans com pels petits, dia en què tots tenim un rau rau abans de començar, els petits de P3 perquè comencen un nou camí, els dels altres cursos perquè es retroben amb els companys i la mestra ... és en certa manera tal com vaig dir un inici d'any, en aquest cas, un inici de curs on la màgia, la il.lusió, els somriures, les rialles, les ganes de seguir creixent, les ganes d'aprendre estan ja dins la motxilla que ens serveix per començar l'aventura i que a mesura que passin els dies s'anirà omplint més i més!
Espero doncs que tingueu tot@s un bon inici de curs i per acabar us deixo un text que he llegit aquest matí, on un cop més les emocions i el treball en equip hi són presents! Espero que us agradi !
Emocions: Les raons que la raó ignora ( Jaume Soler, Mercè Conangla i Laia Soler
Fa dies que tinc pendent entrar i actualitzar el blog, però a vegades convé desconnectar una mica i omplir-nos de nou d'energia i preparar-nos per al nou curs i la millor manera de fer-ho es trencant amb les rútines del dia a dia i gaudir del descans, dels moments en bona companyia...cal gaudir dels que tenim aprop i aprofitar cada instant com si fos únic!
A menys d'una setmana de tornar vaig omplint de nou l'escriptori de noves idees, propòsits, projectes... ben bé es com si fos any nou, ja que cada curs és un nou any, cada curs ens aporta saviesa, alegries, cada curs ens serveix per fer-nos una mica més grans i això és el que ens fa somriure i tornar a la rútina encara que en un primer moment ens faci mandra, simplement doncs cal gaudir de cada instant pel que és, cal aprofitar tot el que tenim i apropar-nos en el camí de la felicitat!
I TU QUE SERÀS QUAN SIGUIS GRAN? Pregunta que tots hem fet o respost en algun
altre moment, és inevitable preguntar als petits què volen ser de grans... La
pregunta no té cap mala intenció, ningú fent-la creu que ho està fent malament
i fins i tot un dels temes que sovint treballem a l’aula és el dels oficis i
quan els preguntem el que volen ser tenim respostes sorprenent com jo vull ser
mare, jo vull ser princesa... i en sentir-ho expliquem als petits, que està
molt bé, però parlem de feina... i clar ser mare o princesa està molt bé, però
a part es pot ser moltes altres coses i avui després de veure el vídeo que us
deixaré al final m’he adonat en sentir un nen de 13 anys explicant el que se
sent en haver de respondre el que volen ser de grans quan encara són petits i
el que volen és seguir sent feliços... sí, en el fons els adults a vegades
pequem de voler ajudar, de voler guiar i fer que els petits s’hagin de fer
grans més ràpid o a la inversa ens aferrem en mantenir-los sobreprotegits,
sense deixar que preguin les seves decisions... Cal llavors potser escoltar una
mica més els nostres petits? Cal potser deixar simplement que siguin feliços i
facilitar-los les eines necessàries per anar avançant i fer-ho amb seguretat?
Cal parar-hi i reflexionar-hi i ara amb el
curs acabat i amb la mirada ja al proper curs és el moment de tenir-ho present
i traslladar-ho en el nostre dia a dia.
Només una imatge per recomanar-vos una lectura d'aquelles que et fan reflexionar i qüestionar sobre una de les tasques del mestres, la de transmetre, una de les tasques que cada setembre ens neguiteja una mica, la de parlar davant dels pares en el moment de la reunió, nervis inicials que a vegades t'activen, però en altres ocasions i persones juguen una mala passada. Quan un bon amic va recomanar el llibre no pensava que gaudiria tant llegint-lo, ni tampoc pensava que reflexionaria en tot el que va comentant Ferran Ramon- Cortés i tal com ell diu: " És un llibre per a comunicar. Per a comunicar-se. Davant de mil persones o de dos. A la feina o en la nostra vida pesonal Els secrets són els mateixos. "
I sense adonar-nos-en hem arribat al tercer trimestre del curs, un curs ple de novetats i canvis, canvis que a vegades no són fàcil, però tot i així cal seguir endavant i per sort en el nostre dia a dia envoltats de petits i petites el més complicat és senzill, allà on nosaltres hi trobem un però, ells hi troben un som-hi, allà on sembla que no ens atrevim arribar, ells amb la seva particular innocència i entusiame s'hi llencen... són ells els que sense saber-ho fan mirades apreciatives, són ells els que sense saber-ho ens transmeten la felicitat en el sentit més pur, són ells els que ens permeten aprendre, són ells els que moltes vegades són els mestres i nosaltres uns simple aprenents, però d'això no tothom n'és conscient, encara hi ha gent que creu que el mestre és el que mana, el que ensenya una matèria o transmet uns coneixements, encara hi ha que posa en dubte que les emocions siguin importants, encara hi ha què creu que som mestres i que en acabar el curs, l'etapa o l'escola els nens han de tenir coneixement i prou... encara queda molt camí per fer i per tant cal seguir amb empenta,alegria i motivació, cal seguir aprenent i avançant, cal seguir il.lusionats amb el que estem fent, cal seguir cercant allò que ens faci ser millors i si això comparta desaprendre, fem-ho, si això comporta substituir la classe "magistral" per una sessió de conversa fem-ho, si això comporta escoltar i apendre dels petits fem-ho!!!
BON TERCER TRIMESTRE!!!!
I per acabar us deixo el programa La felicitat de David Escamilla amb Àlex Rovira i Ferran Ramon-Cortés! Paraules que a mi em van "encandilar " a la ràdio... Espero que us agradi!!
