A vegades sense adonar-nos-en transmetem valors, creences o actituds que creiem que són les millors per ajudar als nostres petits ja que són aquells valors, creences o actituds que a nosaltres ens han funcionat i ens han permès crèixer i avançar.
Ho fem amb la millor intenció del món ja que som nosaltres, els adults, els que hem d'ajudar, motivar i engrescar a cercar el millor, però a vegades també evitem que els petits gaudeixin d'allò que més els agrada, evitem que escullin allò que potser els agrada, evitem que cometin errors, donem per fet coses que potser ells no han pensat ni dit, exigim que es facin grans i responsables de seguida, exigim que aprenguin molt i quan més millor... però tot el que aprenent els permetrà ser els millors, viure feliços, no equivocar-se ni frustar-se? De ben segur que no, de poc servirà ser el més intel.ligent del món si no es té facilitat per empatitzar amb els altres, de poc servirà ser el que llegeix més ràpid o sap més llengües si no es gaudeix el dia, de res servirà estar hores i hores treballant, estudiant si no podem somriure, ballar, cantar i passar-ho amb qualsevol detall, per petit que sigui! Com adults hem d'ensenyar, guiar, mostrar, transmetre molt més del que ens ha funcionat a nosaltres, hem de transmetre que cadascun dels moments viscuts són únics i irrepetibles i que cal viure'ls amb la màxima intensitat i emoció i això només és possible si un fa allò que realment viu i gaudeix.
¿Bailamos? por dm_523e02e4c6a97
Petonets!!!
