dimarts, 19 de febrer de 2013

Una vegada i una altra...

Aquesta tarda he estat reflexionant a partir d'un altre article i mirant uns vídeos sobre la por al fracàs, sobre la tendència dels mestres, dels pares dels adults en general a evitar el fracàs, la frustació... la tendència al no ploris, a no toquis que et faràs mal, no surtis de la ratlla... la tendència a protegir o sobreprotegir, la tendència a evitar el plor, l'error... i llavors és quan arriba el moment en què tenim nens que necessiten l'adult per tot, quan tenim insegureta, quan tenim poca motivació, quan tenim por a equivocar-se, quan tenim por a no ser el millor i a frustar-se quan les coses no ens surten com volem! Cal llavors que entre tots comencem a canviar la manera d'actuar i que enlloc d'evitar frustacions o fracasos dotem als petits del necessari per poder superar aquestes situacions, cal que ajudem els petits a ser més forts, cal que els fem veure que no  passa res quan les coses no surten com esperem, cal que nosaltres però, siguem els primers en canviar i actuar tal com esperem que ho facin els petits...  Cal canviar el concepte de felicitat per fer-ho tot a la primera i millor que ningú, una persona feliç no serà aquella que ho faci tot a la primera, sinó que una persona feliç o és quan pot gestionar tot el que viu, sent, passa... una persona ha de ser feliç lluitant per allò que vol, una persona ha de ser feliç quan fa allò que realment li agrada, una persona serà feliç quan disposi de totes les eines necessàries per millorar i aquestes eines i sobretot en aquests primers anys de vida som nosaltres els que les hem de facilitar, som nosaltres els que hem d'actuar donant valor a l'esforç, donant valor a l'autonomia, donant valor al positivisme, donant valor als interessos i opinions de tots, donant valor al respecte, donant valor al fet de caure i aixecar-se i lluitar per seguir endavant... en definitiva la nostra tasca no ha de ser facilitar les coses perquè si, donar-ho tot fet, aplanar el camí evitant tots els perills... cal que els ajudem a caminar i motivem per avançar!

Les coses a vegades no surten a la primera, però segurament que si ho tornem a intentar potser ho aconseguim i potser fins i tot ens adonem que gràcies a l'error encara podem fer-ho molt millor. 

I com dic la majoria de vegades, una imatge  val més que mil paraules i el vídeo que us deixo a continuació il·lustra el que us he intentat transmetre. 



Espero que us hagi agradat!

Petonets!!!

2 comentaris: