dissabte, 22 d’abril del 2017

Parem ...



Sovint anem amunt i avall sense parar atenció allò que estem o realment importa, sovint deixem de gaudir de petits detalls, deixem de parar atenció al moment, sí fem les coses per inèrcia i diria que fins i tot ràpid per acabar i fer-ne una altra, o bé mentre en fem una ja en pensem en una altra o fins i tot podríem dir que en fem moltes a l'hora i tot això sense adonar-nos ho anem automatitzant i transmeten, sí, parlem de calma, relax i desconnexió, però de què desconnectem, de que ens calmem o relaxem?  A l'aula amb els infants t'adones de com gaudeixen de les petites coses, de com paren atenció a allò a què nosaltres no veiem, de com gaudeixen del moment i llavors quan l'adult no s'atura es sorprenen, et miren, t'il·luminen i et conviden a seure amb ells, quan això passa cal que nosaltres també ens aturem, cal que nosaltres també respirem, cal que nosaltres també gaudim de la bellesa de cada instant, cal que nosaltres també ens preguntem com estem, com ens sentim, quin temps fa dins nostre, cal que nosaltres ens adonem dels petits detalls, que no ens quedem allò superflu i judiquem sinó que cal fixar-nos i aturar-nos amb el 5 sentits... i tal com diu l'Eva Bach en un dels seus últims articles  "no és lentitud, és delicadesa".






dissabte, 19 de novembre del 2016

Acompanyem

Segurament molts ja ho estem fent i ho tenim present, però mai està de més recordar-ho i ser-ne conscient i encamanar-ho als altres, aquells que potser encara estan en moment de canvi, de dubtes, ja que cap canvi extern pot arribar si no hi ha prèviament un canvi intern.  Ningú pot obligar a l'altra a canviar si l'implicat no ho vol, només canviarà quan ell/a decideixi, però el que si és cert és que en moments de canvi reconforta tenir algú a prop i per tant recordar quina ha de ser la nostra tasca, cap a on volem caminar, què volem assolir... no ho fem sols ho fem acompanyats i no només pels adults, sinó que caminem amb els nostres alumnes, per aquest motiu cal escoltar-los, encoratjar-los, animar-los, fer-los venir amb il·lusió i ganes i a partir d'aquí tot fluirà. 


diumenge, 13 de novembre del 2016

Seguim

Com transmetre que l’educació emocional no és només un aspecte curricular sinó que es tracta d’un aspecte relacional ja que només si ho entenem així tindrem en compte la dimensió personal, només així el mestre entendrà que no es tracta de complir una estona i després seguir amb la rutina de nombres, lletres... només tenint en compte la part curricular ens deixarem moltes coses pel camí, cal trobar l’harmonia entre el cor i el cap, cal raonar adequadament i sentir de manera intel·ligent i això cal que primer ens ho apliquem a nivell personal, cal que vulguem seguir creixent personalment i estiguem oberts a passar ITV’S emocionals, cal parar doncs i reflexionar no només sobre com em sento o com es senten els altres sinó que cal també preguntar-se com se senten els altres amb mi? 

Quina empremta estic deixant als altres? Com gestiono, com penso... com desenvolupo la consciència?

Responent els com em sento amb mi mateix, com visc les emocions?; com se senten els altres amb mi? I què deixo en el meu pas?dóno resposta a 3 dimensions: la intrapersonal, la interpersonal i la ètico-social ( La Bellesa de Sentir d’Eva Bach).


Cal escoltar, comprendre, entendre, acompanyar, transitar, respectar... les emocions, però només ho podrem fer amb els altres si primer ho fem amb nosaltres mateixos i això no és fàcil, gens fàcil però cal fer-ho, cal cuidar-se per poder donar i compartir. 

Fins aviat!

Petonets!

dissabte, 23 d’abril del 2016

Preguntes i més preguntes...


La primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure, perquè es desenvolupi 
( Maria Montessori)

A vegades en el dia a dia entre una cosa i una altra no sempre parem atenció a tot allò que fem i cap a on anem, però tot i les pressses, la feina, les rutines... cal parar i fer-se preguntes, preguntes que a vegades no tenen una resposta que ens agrada, preguntes que a vegades queden sense resposta, preguntes que et porten a més preguntes... però preguntes necessàries per tal d'avançar i saber si estem anant en la direcció que toca o si cal fer un STOP i parar: 

Per què faig les coses? 
Sóc professional des de dins? 
Cerco l'autonomia com a forma de vida pels meus alumnes? 
Actuem des de l'amor? 
Som conscients de les nostres emocions? 
Pot ensenyar-se tenir una mirada respectuosa pels infants? 
És possible un canvi sense un primer canvi intern? 
És possible transmetre la necessitat de canviar la mirada? 
Està tothom preparat per fer un canvi?   És només qüestió de voluntat o és cal anar més enllà?  

... i podria seguir escrivint i escrivint preguntes i més preguntes que crec que tots els que ens dediquem a la docència ens hauríem de fer i segurament aquest fet ens enriquiria i ens faria sortir de la nostra zona de confort, on massa sovint hi ha qui s'hi queda i es perd descobrir que hi ha molt, molt més per fer. 


Petonets i abraçades!


dissabte, 27 de febrer del 2016

És possible...

Empatia, respecte, emocions, creativitat, curiositat.... i escoltar, sobretot escoltar! No cal dir res més oi?  







Si voleu descobrir encara una mica més sobre en César no podeu deixar de llegir-vos el seu llibre! Jo me'n declaro fan absoluta!!!




Petonets!!!

dilluns, 1 de febrer del 2016

Compartir de nou

Després de molts dies sense escriure avui he decidit que cal recuperar una mica l'hàbit d'escriure i compartir. 

Han passat moltes coses des de l'última entrada i el cert és que ha estat una època de canvis a nivell laboral i que evidentment a nivell personal també han comportant canvis d'horaris, responsabilitats... però el cert és que ara tot i que encara ens queda molt per fer puc dir que l'Escola va assentant les bases cap al futur i els canvis van donant el seu fruit i la cooperativa de mestres està tirant endavant i la il.lusió i les ganes per seguir endavant són moltes i jo vull recuperar instants i moments compartits al blog i per començar i després d'assistir a una jornada de formació d'Eva Bach vull compartir una frase que em va captivar i que resumeix allò que sovint repeteixo i comparteixo. 




diumenge, 5 de juliol del 2015

En equip sona molt bé!

Una petita mostra de la importància del treball en equip, espero que us agradi!




Petonets!

dimecres, 24 de juny del 2015

UN REGAL

Donat que aquest curs no he estat molt activa he decidit fer aquesta entrada on comparteixo un recull de contes i vídeos que he treballat al llarg d'aquest curs. 
Alguns ja els he citat en altres entrades, però d'altres no, espero que us serveixin. 

-           El Monstre de colores d'Anna Llenas



-          Mare de quin colores són els petons de l'Elisenda Queral i Carla Pott



-          La tortugueta sàvia

-           Què m'està passant d 'Eva Armisén i Marc Parrot



-          Les emocions d'en Max (Timunmas amb la Col·laboració de l'Anna Carpena)



-          Orelles de Papallona de Luisa Aguilar i André Neves



-          Descobreixo les Meves emocions (Timunmas amb la Col·laboració de l'Anna Carpena)



-          Ja n'hi ha prou de petons de Virginie Soumagnac i Manuela Monari

-          El conte de la Felicitat d'Eduioga



-          Amb bogeria d'Émile Jadoul

-          Només ONU Trosset d'Emile Jadoul



-          ? Tu, com ESTAS D'Inma Pla

-          Vídeo: Los Artistas



-          En Bru necessita Una abraçada de David Melling



-          Sóc la Pau d'Anna Obiols



-          Les Fades ens Parlen de ... autoestima de Rosa Maria Curto i Àlex Cabrera



-          ! ¡NO de Marta Altés


-          T'estimo (quasi semper) d'Anna Llenas

-          Blai, el petit Xai de Dámaris Gelabert



-          L'aneguet lleig

-          Perdut i Trobat d'Oliver Jeffers



-           Sentimientos de Patrícia Geis i Sergio Folch



-           De què fa gust la lluna de Michael Grejniec



-          L'Osset i la Leontina- La Baralla de Florence Ducatteau



-   El gran llibre de les emocions de María Hoffam i Ros Asquith



-          La meva amiga la Foscor d'Ella Burfoot



-          Quan els dracs somien de James Mayhew i Lindsey Gardiner



-          (No) hi ha fantasmes Una sota el meu llit de Guido Van Genechten

-          Ò cicatriz, El que drac Ser Volia bo d'Eva Cervello



-           I sortí volant!   de Claire Freddman



-          El punt de Peter H. Reynolds



-          Vídeo: Aprendre a aprendre


-          Curt: L'Home orquestra 

-          El sastre valent



PETONETS!!!

Curs acabat!

I pràcticament sense adonar-nos-en hem acabat un curs més, un curs ple de canvis, un curs amb nous projectes, noves idees, nous coneixements, molta feina, però com sempre tot l'esforç, ganes i il·lusió es veu recompensada per l'amor i afecte que establim amb els petits, un vincle que només quan es viu es pot entendre, són nou mesos junts, compartint experiències i vivències que ens enriqueixen a tots, com sempre dic, no només aprenent ells, sinó que sovint ells són els meus petits mestres i jo una simple aprenent!

El millor regal per acabar, paraules dolces i especials i reflexions dels petits que valen més que res!!!



diumenge, 19 d’abril del 2015

T'estimo (quasi sempre )

Arriba  Sant Jordi i no puc deixar de comentar un dels llibres que de ben segur molts i moltes ja coneixeu, no obstant això m'és inevitable no dedicar-li una petita entrada: 



Un cop més  l'Anna Llenas, l'autora crea una delícia de conte amb dos personatges d'allò més bonics i dolços, en Lolo i la Rita; es tracta de dos personatge que ens permeten treballar el respecte, l'estima i l'amistat; amb en Lolo i la Rita podem descobrir que les persones tot i ser diferents es poden atreure i estimar, el que cal es cedir en ocasions i valorar la diferència com quelcom enriquidor! 















Espero que us agradi!!!

Petonets!!! 

dimecres, 15 d’abril del 2015

Coses que passen !!!

Cada matí amb els petits comencem cantant i dient-nos bon dia i seguidament i com ja vaig aplicar fa temps anem cap al racó de les emocions i ens preguntem: COM ESTEM?  

Al principi i tal com és normal les respostes d'alguns acostumen a ser per imitació, però a mesura que va passant el curs això va canviant i la seves respostes són clares i la majoria quan se'ls pregunta saben com se senten i el motiu pel qual se senten i això no pot ser més satisfactori, adonar-se de com es va avançant en la gestió de les emocions, veure que quan per activitats o canvis de rutina no podem començar amb el com estem ho tinguin present i et preguntin quan ho faran. És un moment essencial i molt important, és un moment en què compartim i detectem l'estat dels petits, és un moment en què es respecta el que cadascú vol explicar i on poden demanar quelcom que necessitin per estar millor. 

Al llarg del curs he anat variant la manera de respondre el com estem, hem jugat a dir del color que estem, hem fet jugat als trens de les emocions, ens hem mirat al mirall i els altre ho han endevinat i sovint sabeu què són els propis petits els que et donen la idea, són ells el que van una mica més enllà i precisament fa uns dies un petit de 3 anys em va fer adonar d'una cosa de la qual prediquem, ser el model! En l'activitat han de posar la seva foto en el lloc de l'emoció que senten, doncs bé, fa uns dies em van dir i la teva foto? On és tu també ets de la classe dels Pintors oi? I és cert, sovint els parlo de com em sento o explico allò que m'entristeix quan en parlem però en sentir la pregunta vaig pensar-hi... cert, falta la meva foto i  partir d'ara així ho farem i cada matí en acabar ells em pregunten a mi i jo els hi responc tal com fan ells!!! 

Seguirem doncs ajudant-los i participant en tot allò que fem, ells són a vegades, moltes vegades els nostres mestres!!! 


Petonets!!!

dimecres, 11 de març del 2015

Seguim gestionant, buscant i aprenent...

Hi ha dies en què  més que en d’altres t’adones de la importància de la nostra feina com a mestres, t’adones que tot allò que fas, dius, expliques ...  influeix d’una manera abismal en els nostres alumnes, tan positivament com negativament! Som el seu model, la seva guia, el seu referent i penso que ho som sigui quina sigui l’edat dels alumnes, siguin d’infantil, de primària o de l’ESO, som per a ells algú amb qui comparteixen hores i hores, som els que de bon matí els rebem i comencem la jornada, som els que durant el dia els hem de fer somriure,  som els que els hem de transmetre seguretat, som els que hem d’ajudar-los en els entrebancs que es vagin trobant, som els que hem de fer-los sentir segurs, únics i especials i això ho hem de fer siguin grans o petits.

Avui casualment he trobat un programa de Redes (dels molts que hi ha)  que m’ha induït a preparar un article ple de preguntes, algunes amb respostes evidents, altres amb respostes per discutir... qüestions sobre la importància de la meditació i la respiració, essencial per iniciar una tasca i afavorir l’adquisició tant d’aprenentatges com valors,  la importància d’ajudar a gestionar les emocions, no prohibir-les, sinó que en el cas de les emocions negatives afavorir que quan aquestes apareguin no estiguin més presents del necessari,  preguntar-se també si l’educació emocional comença a l’escola o quan comença ? 





Un cop més queda evident que l’aprenentatge social i emocional ha d’estar present en el dia a dia de l’escola, que l’empatia, l’alegria, els somriures, la felicitat... partir d’un excel·lent per arribar ser súper excel·lent  és una gran manera de motivar i ajudar!


Petonets! 

diumenge, 1 de març del 2015

Mapa mental sobre les emocions


En una formació que vaig anar vaig descobrir els mapes mentals, n'havia sentit parlar, però mai n'havia realitzat cap i de fet el formador va comentar que amb petits potser resultaria més difícil, però la veritat és que amb una mica d'ajuda i deixant-los fer el resultat final va ser molt "xulo" i va sorprendre a petits i grans!!!  



En un primer moment els petits estaven una mica "tallats", però poc a poc van deixar-se anar i les idees van començar a fluir i això va ser genial!!! 
Avui cercant noves idees he trobat un mapa mental sobre les emocions que m'ha semblat genial i que m'ha donat una idea per fer amb els petits, un cop feta la compartiré, perquè estic segura que els meus petits crearan un mapa mental que un cop més deixarà a grans i petits sense paraules! 


Petonets!!! 

Relacionem-nos

És un fet que les persones som éssers socials  i que  necessitem relacionar-nos a,mb els altres per crèixer i seguir coneixent-nos una nosaltres mateixos. De poc serveix que un es conegui molt i cregui que té una imatge molt positiva si és incapaç d'establir relacions amb els altres, per tant, les relacions interpersonals són essencials por avançar i seguir endavant, però com podem afavorir aquestes relacions? Cal treballar-ho una escola? Cal tenir presentsles habilitats socials dins l'aula? La resposta és que sí, la resposta és que tenir cal presents aquestes habilitats que permetran relacionar-nos amb els altres i tal com diu Bisquerra tenint-les presents els nostres alumnes seran capaços de construir el seu benestar, s'implicaran menys en situacions o comportaments de risc i al mateix temps buscaran mantenir estats saludables, superant els obstacles de la vida quotidiana cuidant-se d'un mateix i dels altres.



Petonets i abraçades!

diumenge, 25 de gener del 2015

Posem-nos al dia!

No calen massa paraules  ni presentacions per compartir una estona amb les reflexions que fa Mario Alonso Puig tot parlant de les emocions i el seu impacte en la salut!!! 
Gaudiu-ne!!! 








Petonets!!!

diumenge, 14 de desembre del 2014

3 claus per saber caure

Aquest trimestre vaig fer un curs sobre competències sociemocionals del professorat i en ell vam parlar de la resilència, entesa com la capacitat que tenim les persones per fer front a les dificultats de la vida, superar-les, fer-hi front i fins transformar-ho en quelcom positiu. Cert és que la teoria és molt fàcil, però a la pràctica costa una mica més i en aquest vídeo que vull compartir amb vosaltres,d'una manera molt senzilla, diferent i delicada la ponent es dóna tres claus per saber caures:
1. Creure en un mateix
2. La creativitat
3. L'esperança

Espero que us agradi







Caure i seguir

El temps passa ràpid, en ocasions fins i tot sembla que no acabem de gaudir tant com hauríem de fer de les coses i els pròposits que ens anem fent a vegades queden allà desats en algun calaix fins que arriba el moment de dir STOP i parar i reflexionar i qüestionar-se si anem cap allà on realment volem anar o no i si és necessari cal entrar en crisi i cercar la solució i llavors tornar a començar, perquè al contrari del que sovint es diu no passa res si ens equivoquem o les coses no surten com teníem previst, el que cal és treure la part positiva del viscut i seguir endavant! I això  és el que hem de transmetre als nostres alumnes, ja que sovint els sentim dir m'he equivocat, no em surt,no en sé...  i jo sempre els dic el mateix no passa res, ho intentem, provem-ho, tots en sabem... i a seguir sempre cal seguir. 



Petonets

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Les emocions d'en Max

La setmana passada vaig descobrir un nou conte per treballar les emocions dels petits: Les emocions d'en Max. 


En Max és un eriçó que no sap gestionar les seves emocions i que sovint està enfadat i no té en compte els altres companys. Per tal d'ajudar-lo la mestra li ensenya quatre passos que l'ajudaran anar-se controlant i gestionar el que sent i li passa. 


1. Cal que busqui un racó tranquil i es faci un bola
2. Cal tranquil.litzar-se respirant poc a poc
3. Cal preguntar-se com se sent i què ha passat
4. Cal anar-se obrint i buscar una solució 


El conte és molt semblant al del la tortugeta sàvia i va acompanyat d'un titella que ràpidament es converteix en una atracció pels petits! 

Una vegada més a partir d'un conte el treball que es pot fer és molt i a partir del que li passa al protagonista el diàleg que es pot establir és molt  i a més a més facilitem una eina més als petits i potser no tan petits en el camí de la gestió de les emocions.  


Petonets!

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Orelles de papallona

Orelles de papallona


Fa temps va arribar a les meves mans aquest conte: Orelles de Papallona, en mirar-lo em va agradar i vaig pernsar que era un d'aquells contes que un dia o altre acabaria explicant als meus petits, però amb una mudança pel mig va quedar-se en una capsa i farà cosa d'unes dues setmanes remenant va tornar a sortir i ja no vaig desaprofitar l'ocasió i el vaig explicar! 

La protagonista de conte es caracteritza per tenir unes orelles molt grans i això en un primer moment sembla que li afecta, però gràcies a la metàfora orelles de papallona que li dóna la seva mare aconsegueix que no només no li afecti tenir les orelles grans sinó que qualsevol crítica la transforma en una metàfora màgica que fa que deixi de tenir importància el que li diuen i continua sent feliç! 























Als meus petits pintors els va encantar el conte i tot i que encara no tots van entendre del tot el que suposava la crítica i la importància de tenir una bona autoestima i aprendre a estimar-nos tal com som, alguns sí que anaven entenent que no sempre es passa bé quan els altres es riuen de nosaltres. 

És un excel.lent llibre per treball l'autoestima, la superació... tot amb unes il.lustracions diferents i que d'una manera dolça i senzilla ens apropen al món màgic de la Clara, la protagonista.




Petonets màgics! 


diumenge, 12 d’octubre del 2014

Respirem

Sovint el ritme del dia a dia a està ple de moviment, activitats que ens fan anar amunt i avall, situacions que potser ens desborden... hi ha dies en què en estirar-nos al llit diem allò tìpic fins ara no he parat... i això quan passa sovint acaba comportant-nos cansament, estrès, fatiga... tot allò que anem carregant sense adonar-nos-en però que afecta i per aquest motiu i tal com procurem transmetre als petits quan tot això passa, arriba el moment de dir STOP i respirar, respirar profundament, agafar i treure aire conscientment, deixar entrar i sortir l'aire notant-lo... 






Ja ho sabem doncs... respirem!


Petonets!