Què m'està passant?

Què m’està passant?  És un d’aquells llibres que et criden l’atenció, no saps ben bé perquè, però gairebé d’una manera innata l’agafes, l’obres, el llegeixes i penses... i a mi que m’està passant? Estic contenta, trista, sorpresa, enamorada... són tants els estats d’ànims que costa fer-ne una llista o fins i tot a vegades tot tenir-los molt clars es confonen els uns amb els altres i no saps que dir i  llavors és quan tornes a fer-te aquesta pregunta: què m’està passant?

 En el cas dels adults la resposta a la qüestió que ens planteja el llibre és més o menys fàcil i podem justificar-la amb certa facilitat, tenint present evidentment que sempre pot haver-hi algú a qui li manqui facilitat a l’hora d’expressar el que sent o el que li passa, però per sort nosaltres disposem de certs mecanismes que ens permeten ajustar i buscar la resposta, el petits però encara no tenen aquestes eines o millor dit encara no tenen la capacitat de poder verbalitzar-ho, però sí que tenen la capacitat de ser sincers, d’expressar el que senten o la percepció d’allò que senten i cal llavors que nosaltres els ajudem a cercar aquelles eines que els facilitin trobar les paraules exactes o distingir entre el que és o no és.

En el conte apareix la tristesa, l’amor, l’alegria, la ràbia i la vergonya i ens descriuen una mica el que passa quan ho sentim.

La ràbia? Que passa quan ens enrabiem? Doncs que no volem  escoltar, no veiem el que tenim davant... pensem que només nosaltres tenim la raó i sovint acabem amb la cara seria tota apretant els punys o fent “morros” .

I la por? Què sentim quan tenim por? Estem tristos, no gosem moure’ns, volem algú que ens protegeixi... algú que ens faci sentir segur.

I quan tenim vergonya?  Ens posem vermells, ens costa vocalitzar, suem... i amb l’amor? Aix, l’amor... sospirem, somiem, sentim alegria, tristesa...   I sabeu què? En el conte tot això va acompanyat d’uns dibuixos genials i a més amb un cd on Marc Parrot canta els sentiments descrits en el llibre.

Simplement deliciós!

Per acabar us deixo amb un recull dels dibuixos que vam realitzar de cada sentiment i acompanyat d’una bona peça musical!!!

P.D:  Us deixo el link de la presentació del llibre que fan Marc Parrot i Eva Armisén:  http://criatures.ara.cat/blog/2009/11/25/que-mesta-passant-de-marc-parrot-i-eva-armisen/

El petit avet

... hi havia una vegada un avet que estava trist perquè no li agradaven les seves fulles en forma d’agulla, no s’estimava gens, li agradava tenir les fulles diferents...

Així és com comença el conte del Petit Avet, un conte que ens permet treballar un concepte molt important, el concepte de l’autoestima, tal com jo els hi dic als petits ningú ens estimarà si primer no ens estimem nosaltres mateixos. És un concepte complicat i molt abstracte, però essencial des del meu punt de vista per assolir els objectius que ens proposem al llarg del curs en tots els sentits, tant a nivell acadèmic com emocional.  Cal treballar per tal que els petits es coneguin ells mateixos, cal treballar perquè acceptin els seus límits, les seves possibilitats, cal treballar per tal que s’adonin de com són i del que cal millorar o reforçar, per sent conscient del que ens defineix i caracteritza i això és el que ens fa diferent i cal tenir present.

Als quatre encara costa fer servir la paraula autoestima, però us puc assegurar que aquest curs ha estat constantment present en moments de conversa, en moments de treball... sovint davant un conte algú deia: no s´estima ell mateix, no li agrada ser com és... i això és el que realment cal aprofitar i treballar.

El conte del Petit Avet em va servir per introduir el concepte i fer-los adonar del que li passa a l’avet. Un avet que creu que no és feliç tenint les fulles en forma d’agulla, un avet que creu si les seves fulles fossin diferents segurament viuria millor... però les aventures que viu quan no té les seves fulles el fan adonar, que l’únic camí cap a la felicitat és el de tenir les seves fulles...  

Volia però, a part del conte experimentar una mica el que sentirien els petits en convertir-se en únics, especials i fantàstics per un instant tot mirant una capsa!  Sí, una capsa màgica, una capsa amb algú únic, bonic, especial, intel·ligent, sensible... algú irrepetible... 

Vaig presentar-los una capsa i els vaig demanar que miressin dins, que hi havia algú, però que no podien dir als altres què i qui hi havia dins... Era fantàstic veure com obrien la capsa i se’ls il·luminaven els ulls en veure’s reflectits en un mirall... oh... som nosaltres, que sóm únics...

Va costar una miqueta que poguessin esperar i dir altres que hi havia dins la capsa, però va valdre la pena esperar i veure com tots s’emocionaven parlant del que hi havia dins, per uns primer només un simple mirall, però d’altres van arribar al que jo volia, el mirall era una simple eina, l’important era el que podíem veure, és a dir, nosaltres mateixos!

I per acabar, tal com els vaig dir: m'estimo... m'estimen!

Bon dia!!

No calen més paraules oi? Tot i el que estem sentint aquests dies no podem perdre el somriure, la il·lusió, l'alegria... només així podrem seguir endavant i continuar lluitant pel que més ens agrada, només a través de l'optimisme podrem ensenyar als petits que les coses s'aconsegueixen si un les vol, i que cal intentar-ho una i una altra vegada, encara que sembli que mai ho podrem aconseguir!

Petonets!

Mare, de quin colors són els petons?

"Mare, de quin color són els petons? Els petons? doncs... els petons poden ser de moltes formes i colors, i de fet, canvien de color segons el que ens volen dir"

Us agraden els petons? A mi sí, un petó és un mostra d’afecte sincera és una mostra d’amistat, d’amor, d’alegria... un petó sovint pot donar-nos la calma necessària o l’afecte que necessitem i no cal res més, però us heu preguntat mai, de quin color són els petons?  

Doncs sí, us ho podeu preguntar ja que els petons poden ser de molts colors, ben bé com l’arc de Sant Martí i això és el que es pregunta en Roger, que quan està a punt d’anar a dormir li pregunta a la seva mare sobre el colors dels petons i  a partir d’aquí comença la història i anem descobrint que hi ha petons vermells, taronges, grocs, verds, blaus, lila i fins i tot de color blanc!  Els petons vermells son petons petits, els de colors taronja són els petons del bon dia, els de color groc són petons càlids, els verds fan pessigolles, els blaus són petons llargs, els lila són petons per animar-se i els petons blancs són els petons de bona nit!!! Heu vist quin ventall tan ampli de petons, ara us toca a vosaltres escollir el vostre petó preferit, tot i que resulta difícil i sabeu què, el millor és fer-ne i rebre’n de tots colors!!!!

És un d'aquells llibres que us recomano tenir, de manera delicada i tendra l'Elisenda Queralt ens fa entrar en el món dels petons. 

Us passo també un vídeo del conte per si no podeu esperar i fullejar-lo .

Petonets de tots colors!

Bon dia!

Tot i que el dia comença gris li donarem un toc dolç i color...

Com em sento avui?

Com em sento avui? Avui em sento feliç, estic contenta... sí, i ho sé perquè tinc ganes de somriure, perquè estic de vacances! Altres dies potser respondria estic trista, enfadada... i explicaria el perquè... però a vegades resulta una mica difícil definir com ens sentim i més si no tenim les eines necessàries per aprendre a reconèixer el que ens passa a dins, per aquest motiu és essencial iniciar aquest treball quan abans millor i fer-ho de manera natural amb els petits i permetre que s'expressin i s'expliquin.

Per tal de treballar-ho i integrar-ho a l'aula i a partir d'una activitat que vaig trobar en aquest bloc: Educació emocional, una filosofia de vida. 

Vaig agafar una cartolina negra i cares amb expressions de les diferents emocions treballades: ràbia, alegria, sorpresa, tristesa i por i targetes amb els seus noms.

En un primer moment es van sorprendre i els feia una mica de vergonya explicar com se sentien, però poc a poc van començar a sorgir explicacions curioses sobre el seu estat d'ànim i així a partir d'aquest moment vam convertir aquesta activitat en un activitat pròpia de la classe, a vegades fins i tot ells mateixos em recordaven que calia canviar com se sentien i de manera autònoma ho feien. 

Un altra activitat extreta del bloc citat anteriorment i que va permetre al llarg del curs fer un recull bonic de sentiments i emocions va ser:  EL POT DELS BONS MOMENTS.

Vam agafar un pot gran de plàstic i el vam decorar amb paper de seda. A partir d'aquell moment es va convertir en un pot màgic i únic que contindria els millors moments del dia. 

Després d'una estona de conversa al final del dia fèiem un balanç del dia viscut i escollíem el que més ens havia agradat i en un paperet se'n feia el dibuix i es guardava en el pot i quan tots havien acabat es llegia el que havien explicat del dibuix. 

Era un moment bonic, un moment de reflexió, primer conjunta i després individual en fer el dibuix.

El pot del bons moments

Les nostres "reflexions"

I per acabar res millor que una cançó d'alegria tal com els hi vaig fer als petits vaixells!

El punt de Peter H. Reynolds

Sovint a la classe sentim: jo no en sé, a mi no en surt, no sé fer-ho bé, ja no puc més... a mi mai em sortirà... i quan això passa la meva resposta sempre és la mateixa: TOTS SABEM FER-HO!!! Buscant treure la negació que constament i ja només amb 4 diuen. Crec que és important reforçar la seva autoestima i que se sentin valorats i animats davant l'esforç que suposen certes tasques.

Davant aquest fet, vaig començar a buscar algun conte, historieta... que em permetés fer-los veure el que els hi volia dir, però no només de paraula sinó que ells poguessin identicar-se plenament amb el protagonista del conte i a partir poguessim establir un diàleg.

El conte que vaig trobar i descobrir va ser: El punt de Peter H. Reynolds

Els petits ràpidament s'identifiquen amb el nen, molts tenen aquesta sensació quan davant seu sorgeix alguna dificultat o veuen que els altres potser si se'n surten i ells no. 

Tots tenen molt clar que el procés que segueix el protagonista, d'una tristesa  i frustació passa a l'alegria i a dibuixar lliurement. 

El conte és un crit a la creativitat, un crit a deixar als petits a experimentar, a donar-los ànims i suport tal com fa la mestra que apareix i finalment adonar-nos de l'actitud positva del nen, quan ajuda a un altre company tal com va fer la mestra amb ell tot animant-lo a intentar dibuixar. 

El conte en làmines

Fins aviat!