Avui és el gran dia! Tot i que nosaltres ja fa dies que estem per les classes i ja ho tenim tot preparat avui comença de debó el nou curs escolar, avui és el dia en què hem de posar en joc tot el que sabem i ajudar a caminar els petits que passaran amb nosaltres nou mesos, hem d'aconseguir que siguin uns mesos inolvidables, uns mesos plens d'experiències úniques on ells ens siguin els protagonistes principals...
Fa molt temps va arribar a les meves mans un cd que em va captivar, un recull de contes amb cançons com a recurs per a poder treballar les emocions i sentiments. Crec que va ser a partir d'aquí que vaig començar a reflexionar sobre tot el que podem treballar amb el que anomenem l'educació emocional.
A partir de contes i cançons podem treballar diferents emocions i sentiments tals com: la vergonya, rivalitzar, la gelosia, les pors, la mort, la frustació i el saber perdre...
El conte que jo vaig escollir va ser el d'en Blai, el petit xai, conte per treballar la vergonya, ja que el protagonista, en Blai té un petit problema i és que no té la llana de color blanc no... sinó que en Blai va canviant de color a mesura que passa la història i tot per la vergonya que té!
“En Blai és un xai que va aparèixer un nit d’hivern dins una olla de la cuina d’una granja... ningú sap com va arribar allà! Era blanc i suau com un núvol de neu. De seguida tothom el va acollir, però va ser la vaca Baba qui el protegia i alimentava, igual que si fos el seu fillet!
Un dia en Blai va sortir a jugar amb els conillets... i sabeu que li va passar? Doncs, que va caure en un bassal i en sentir i veure que els altres es reien d’ell es va posar molt trist i vermell com un pebrot... a partir d’aquell dia només observava els altres lluny, molt lluny, però va arribar el moment d’anar a escola i aqui, aix aquí va arribar el gran problema, en Blai, no volia anar-hi, només de pensar-hi ja es posava nerviós i vermell... la Baba, li explicava que era necessari anar a l’escola i conèixer nous amics, però en Blai enlloc d’animar-se cada vegada estava pitjor... tant que fins el seu pel va canviar de color! Sí, va passar de blanc a rosa, de rosa a vermell, de vermell a marró i de marró a negre! Ja no era blanc ni tenia el pèl suau com un núvol!
La Baba li va dir que havia d’anar a veure el Bruixot Culdegot, ell solucionaria el problema.. i sí, només entrar el bruixut li va dir: tens el virus de la vergonya, vergonyitis comunitis! I la solució per curar-se la tens tu!!!
Li va recomanar anar amb els ulls ben oberts, observant el seu entorn, gaudint del que veia, fixar-se amb tot el que es trobava, així el virus marxaria...
En tornar cap a casa, va sentir un soroll... algú cantava, oh... la cançó de la vergonya... clar, i la va anar cantant...
Es trobà els conills que s’havien rigut d’ell , però aquesta vegada, no li va molestar que es poguessin riure, no, es va posar a jugar amb ells i poc a poc el color del seu pèl va canviar... i en arribar a casa, la Baba li va dir, tornes a tenir el pel blanc i suau com un núvol de neu”
Un conte dolç i que permet treballar d'una manera diferent aquest sentiment tant i tant present, la vergonya! I fins i tot ens dóna una solució per superar-la: saltar, cantar i ballar... doncs ja ho sabeu, fora vergonya!!! però no només treballem la vergonya sinó que com en qualsevol altre conte també podem percebre i fer que s'adonin de la presència de l'alegria, la tristesa, la solitud...
I per acabar us deixo amb un petit vídeo de l'enregistrament del conte.
Al principi de la creació del blog ja us vaig dir que les emocions i sentiments es poden treballar en qualsevol moment, en qualsevol activitat... només cal parar-hi atenció i transmetre als petits el que volem que que facin seu, és a dir, si volem nens alegres, feliços, amb una autoestima positiva cal que nosaltres treballem amb alegria, cal que transmetem felicitat en tot allò que fem i cal evidentment que els recolzem, que se sentin segurs, que se sentin estimats, que se sentin capaços d'assolir el que ens anem proposant i que sentint que els animem en tots els seus èxits.
Tot això sembla fàcil i evident, però encara cal treballar per arribar-hi en algunes aules on regne més aviat el jo mano i faig i dic...
Ahir la nit vaig trobar una imatge que em va agradar i crec que l'hauríem de tenir penjada a l'aula en algun lloc visible o no, que cadascú decideixi o bé a l'agenda, però mirar-la de tant i tant i ser-ne conscients, ja que només així podrem treballar emocions i sentiments d'una manera correcta...
... bé, la idea d'aquesta entrada no era tant tota aquesta dissertació, però bé a vegades quan comencem a escriure i reflexionar tot va fluint i això és bo!
Tal com deia els sentiments i emocions es poden treballar en el dia a dia i en qualsevol moment i aprofitant des d'imatges, contes, pel·lícules i també cançons!
En una sessió a l'aula vaig aprofitar una cançó de Maria Coma: De nit
Vam seure en rotllana i la música va començar a sonar, uns tancaven els ulls, altres miraven enlaire, altres miraven els seus companys... però el que va regnar va ser el silenci i en acabar tot van coincidir en què la cançó, era una cançó on la tristesa estava present: "és una cançó molt trista"...
A partir d'aquí va començar el diàleg i la comparació de sentiments oposats i una mica la definició i representació d'aquests.
" Tristesa? i com és la tristesa? Doncs plorem, baixem els ulls, les espatlles...
Alegria? sí, somriure, saltar, estar content...
Ràbia? Ens posem molt "serios", apretem els punys, les celles s'arquegen...
Sorpresa? Obrim la boca, ens emocionem...
Por? Ens enstristim, baixem la mirada..."
I amb aquestes definicions va arribar el moment del joc. Vam fer equips de cinc; a cadascú se li deia quin sentiment havia de representar sense parlar i els altres ho havien d'endevinar... va ser tot un èxit!!!!
Ja ho veieu oi? A partir d'una cançó vam tenir una sessió d'allò més bonica. Us ho recomano!!!
Ah! i per acabar una imatge que també val la pena tenir present, ingredients pel nostre cor...
Sabeu qui és la Maisa? La Maisa és una fadeta una mica especial, sí,
la Maisa té un petit problema amb les ales. Resulta que no són iguals, una és més
gran que l’altra i això fa que quan voli faci ziga-zaga enlloc de volar recte i
al mateix temps li comporta passar una mica més d’estona fent les coses, però
sabeu què? Doncs que ella no es rendeix pas, ella és molt valenta i s’esforça el
doble que les altres fades i si cal s’aixeca més d’hora i surt abans que les
altres per arribar a temps!
Ella és feliç i s’accepta tal com és, però sabeu que li va passar un dia? Doncs que
es va trobar amb la incomprensió de les altres fades, que eren molt
perfeccionistes i li van dir que per ser del club de les fades hauria de volar
molt bé i en línia recta, cosa que la pobra Maisa no pot fer! I sabeu què?
Doncs que ella enlloc d’entristir-se només es va enfadar una mica i va començar
a volar alt i molt molt ràpid i... va caure a l’aigua!
Les fades no saben nedar, però els peixos la
van animar i sense adonar-se’n va començar a nedar! La Maisa es convertirà en
la millor fada de l’aigua... i recupera la seva felicitat i autoestima.
És tracta d’un conte dolç i màgic, amb les
fades com a protagonistes que en aquestes edats els agraden molt i que ens
serveix per treballar l’autoestima, el fet d’estimar-se a un mateix, d’acceptar-nos
tal com som, de comprendre i valorar les diferències... de ser capaços de respectar-nos
siguem com siguem!
Ens serveix també per reflexionar una mica
sobre el que passa quan ens enfadem, la fada Maisa vola molt alt i molt ràpid
perquè en el fons està enfadada i això li comporta caure a l’aigua, per tant a
vegades quan ens enfadem cal comptar fins a 5, fins a 10 o fins on faci falta!
Sí, quan sigui gran el protagonista del conte té com a objectiu aconseguir el Premi Nobel de la Pau i per tal d'aconseguir-ho es proposa actuar des de ben aviat de manera correcta tot ajudant als altres, tot procurant reciclar, cuidar els animals... petites accions que juntes poden fer un món millor i això és el que es valora quan es dóna aquest premi tant i tant important!!!
És un conte ideal per treballar durant la setmana de la Pau que la majoria de centres celebra a final de gener, és llavors quan amb aquest conte podem ajudar una mica més als petits a comprendre aquest concepte tant i tant abstracte i complicat d'entendre, sobretot en aquestes edats i quan tenen al seu abast tot el que volen, quan poden anar a l'escola, menjar, comprar, viure acompanyats de les persones estimades...
El dia que vaig explicar el conte van sorgir reflexions molt boniques, reflexions que no em van deixar indiferent, reflexions que fins i tot als mestres d'ESO que van entrar a la classe els va sorprendre com tant petits extreien les seves pròpies conclusions i traslladaven el concepte de la PAU a la seva vida diària: ESTIMAR ALS PARES , GERMANS... SOMRIURE, COMPARTIR...
Per acabar deixeu-me que pengi el treball que vam fer a l'aula... com ells van interpretar el conte i que farien per assolir la desitjada i estimada PAU!
Us deixo també amb el vídeo de presentació del conte al FNAC.
Tal com us vaig dir al principi m'agrada el lema que una imatge val més que mil paraules i sobretot quan treballes amb petits n'és més conscient.
A vegades volem definir emocions, sentiments o altres aspectes de la vida quotidiana, hi donem voltes i més voltes i de sobte els nostres ulls perceben alguna imatge que ens ho defeneix a la perfecció...
Aquest estiu he anat trobant en diferents "espais virtuals" algunes imatges que m'han semblat d'allò més dolçes, imatges que podem utilitzar tant en el dia a dia amb els infants com també en el nostre propi dia a dia, ja que també a vegades a nosaltres ens manquen les paraules adients per definir com ens sentim, com ens trobem...
Espero que us agradin!
... no en detallo el sentiment que transmeten, crec que cadascú ho interpretarà segons el moment, la situació, etc.
“L’ovelleta
Bela vol que l’esquilin, però tot i que ella en té moltes ganes li diuen que haurà
d’esperar a ser més gran. Mentrestant decideix sortir a veure món. Al llarg del
viatge la seva llana cada vegada és més bonica i es converteix en l’enveja de
tothom, fins a tal punt que es creu millor que tothom, cada vegada és més
egoista i presumida.”
Compartir,
entendre el punt de vista dels altres, diferenciar entre destacar en alguna
habilitat o característica i creure’s superior als altres... són conceptes i
valors complicats de comprendre amb només quatre anys, moment en què encara els
petits es consideren el centre de l’univers, encara es percep l’egocentrisme o
la dificultat d’esperar i respectar el torn de paraula en una conversa, però
evidentment si comencem a treballar ja des d’aquest moment resultarà més fàcil
entendre el comentat anteriorment.
A
través d’aquest conte els petis s’adonen de la importància de compartir, de gaudir de la importància de les persones,
de respectar els altres, de preferir l’alegria a la tristesa, de saber apreciar
en els altres coses bones i no creure’ns els únics o els millors...
Una
de les coses que es van poder escoltar i em van sorprendre és que d’una manera
autònoma ells parlaven de felicitat i que per ser feliços necessitem estar
alegres, tenir amics, compartir...
