dimarts, 11 de setembre del 2012

Blai, el petit Xai

Fa molt temps va arribar a les meves mans un cd que em va captivar, un recull de contes amb cançons com a recurs per a poder treballar les emocions i sentiments. Crec que va ser a partir d'aquí que vaig començar a reflexionar sobre tot el que podem treballar amb el que anomenem l'educació emocional.






A partir de contes i cançons podem treballar diferents emocions i sentiments tals com: la vergonya,  rivalitzar, la gelosia, les pors,  la mort, la frustació i el saber perdre...

El conte que jo vaig escollir va ser el d'en Blai, el petit xai, conte per treballar la vergonya, ja que el protagonista, en Blai té un petit problema i és que no té la llana de color blanc no... sinó que en Blai va canviant de color a mesura que passa la història i tot per la vergonya que té!


“En Blai és un xai que va aparèixer un nit d’hivern dins una olla de la cuina d’una granja... ningú sap com va arribar allà! Era blanc i suau com un núvol de neu. De seguida tothom el va acollir, però va ser la vaca Baba qui el protegia i alimentava, igual que si fos el seu fillet!
Un dia en Blai va sortir a jugar amb els conillets... i sabeu que li va passar? Doncs, que va caure en un bassal i en sentir i veure que els altres es reien d’ell es va posar molt trist i vermell com un pebrot... a partir d’aquell dia només observava els altres lluny, molt lluny, però va arribar el moment d’anar a escola i aqui, aix aquí va arribar el gran problema, en Blai, no volia anar-hi, només de pensar-hi ja es posava nerviós i vermell... la Baba, li explicava que era necessari anar a l’escola i conèixer nous amics, però en Blai enlloc d’animar-se cada vegada estava pitjor... tant que fins el seu pel va canviar de color! Sí, va passar de blanc a rosa, de rosa a vermell, de vermell a marró i de marró a negre! Ja no era blanc ni tenia el pèl suau com un núvol!
La Baba li va dir que havia d’anar a veure el Bruixot Culdegot, ell solucionaria el problema.. i sí, només entrar el bruixut li va dir: tens el virus de la vergonya, vergonyitis comunitis! I la solució per curar-se la tens tu!!!
Li va recomanar anar amb els ulls ben oberts, observant el seu entorn, gaudint del que veia, fixar-se amb tot el que es trobava, així el virus marxaria...
En tornar cap a casa, va sentir un soroll... algú cantava, oh... la cançó de la vergonya... clar, i la va anar cantant...
Es trobà els conills que s’havien rigut d’ell , però aquesta vegada, no li va molestar que es poguessin riure, no, es va posar a jugar amb ells i poc a poc el color del seu pèl va canviar... i en arribar a casa, la Baba li va dir, tornes a tenir el pel blanc i suau com un núvol de neu”


Un conte dolç i que permet treballar d'una manera diferent aquest sentiment tant i tant present, la vergonya! I fins i tot ens dóna una solució per superar-la: saltar, cantar i ballar...  doncs ja ho sabeu, fora vergonya!!! però no només treballem la vergonya sinó que com en qualsevol altre conte també podem percebre i fer que s'adonin de la presència de l'alegria, la tristesa, la solitud...

I per acabar us deixo amb un petit vídeo de l'enregistrament del conte.



Fins aviat!

Petonets!

2 comentaris:

  1. A punt de començar de nou l'aventura de l'escolarització (aquesta vegada amb la petita Amaia) tremolo només de pensar que pugui patir en enfrontar-se al 'món-real'. ¿Tindrà la seva mestra ganes, voluntat i temps de treballar les emocions dels seus 27 petits nous alumnes?
    No puc evitar recordar l'inici de l'escola del seu germà Ignacio, tot el que va patir ell i nosaltres per no haver trobat a algú que li fes més fàcil la transició des del seu entorn segur i feliç (la familia) al desconegut (i de vegades tan agressiu)món de l'escola.
    Sort que va trobar en el seu camí una mestra que el va entendre i va saber tornar-li la il.lusió i la confiança amb només 4 anys.
    Li estarem eternament agraïts!!
    Sort amb la nova aventura!!et seguirem per aprendre!!
    ptons
    espe

    ResponElimina
  2. Espe!!! Les teves paraules sempre tant i tant dolces...simplement dir-vos que jo també estaré eternament agraïda a una família com la vostra que em facilitar els meus inicis a l'escola donant-me ja des d'un principi plena confiança i mostrant-me dia a dia la seva estima!
    Espero que la nova aventura amb l'Amaia vagi d'allò més bé!!!
    Ja sabeu que us estimo mooolt!!!!!!!!!!! Ens veiem ben aviat!
    Petonets,
    Vanessa

    ResponElimina