El conte de la felicitat

" En certa ocasió, es van reunir els déus per crear l'home. Van pensar de crear-lo com ells, però es van adonar que llavors déus i home serien igual, tindrien el mateix cos, força i intel·ligència i això no podia ser possible! Van decidir llavors que havien de pensar en alguna cosa que els fes diferents, però quina? 

Després de molt pensar, un d'ells va manifestar: Ja ho sé! Els traurem la felicitat. Però el problema serà on amagar-la perque no la trobin mai.

El primer va proposar d'anar-la amagar al cim de la muntanya més alta del món, però una va contestar que no ja que era possible que algú  pogués pujar i trobar-la i llavors tothom sabria on era!  

Seguidament un segon va suggerir que es podria amagar al fons del mar, però és clar un altre va responde, no! podrien fabricar una embarcació capaç de navegar sota de l'aigua... 

Un tercer va proposar d'amagar-la en un planeta llunyà, però també va haver algú que va replicar i va dir que es podrien construir una nau capaç de solcar l'espai i arribar a la felicitat. 

Què complicat era això d'amagar la felicitat fins que finalment un va exposar: I si l'amaguem a dins d'ells mateixos? Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que no se'ls ocorrerà mirar a dins d'ells.

Tots van estar d'acord amb aquesta ide, i des de llavors a vegades les persones es passen els dies buscant la felicitat sense saber que la portem dins nostre!!! "

En una entrada anterior us vaig presentar un material: Eduioga, un joc de ioga per treballar amb els més petits. El joc consta de targetes amb postures de ioga, exercicis de respiració i dos contes i un d'ells és el : El conte de la felicitat, un conte breu, però senzill i delicat i que permet un moment de reflexió. 

Sovint parlem de la felicitat, parlem del que significa ser feliç i com aconseguir-ho i  com sempre els petits d'una manera màgica troben la felicitat en petits moments: jugar a futbol, dibuixar, anar a l'escola, estar amb la família... com sempre passa en moments de conversa els petits acaben fent-nos veure que podem tenir la felicitat més aprop del que nosaltres ens pensem. La felicitat no és tenir tot el que volem, sinó que estimar i valorar el que tenim, per petit que sigui. Ser feliç és gaudir de cada instant com si fos l'últim, ser feliç és  compartir, sentir, viure...ser feliç i permetre que els que estan al nostre voltant ho sigui ha de ser un dels màxims objectius de la nostra vida.

Amb els petits després de la conversa i reflexió del conte vam pintar un cor gegant, uns van dibuixar-hi, altres simplement van pintar el seu trosset de colors... l'important però és que tots junts vam compartir un moment ple de felicitat!

I per acabar la sessió vaig presentar el pot dels bons moments, un pot ple de felicitat, un pot on anirem afegint els bons moments (es poden escriure o bé, com en el meu cas dibuixar)! Reflexionar sobre el que anem fent i vivint ens ajuda a fer-nos conscients dels moments de felicitat que anem vivint!

El pot dels bons moments

... bon moments

I recordeu... 

Petonets!