Ja sigui estiu, tardor, primavera o estiu els sentiments i emocions sempre estan presents i seguirem cercant a partir de llibres, contes, imatges, amics, familiars... el camí cap a la felicitat!!!
.. tots, però tots,
en un moment ho altre hem experimentat una sensació complicada, que no ens
agrada... tots ens hem sentit sols, tristos... tots hem sentit por! Sí, encara
que a vegades ens costi una mica reconèixer-ho, a vegades tenim por!
En una sessió vaig
decidir parlar sobre la por! Vam parlar sobre el que sentíem quan teníemm por i
sobre el que ens feia por! La majoria tenien por als monstres, al fantasmes, a
les "pelis" de vampirs, por als cocodrils... por a la foscor! Sí,
sovint és a la nit quan es tenen més pors... però també hi ha maneres per
vençer aquestes pors i amb aquest conte i la seva protagonista en podem treure
alguna idea...
Voleu conèixer la Maria? La Maria és
una nena molt valenta, una nena que no té por a la foscor...
"Un dia
la Maria està jugant a la seva habitació tranquil·lament, quan tot d'una la
foscor entra per la finestra!
La Maria
però, no s'espanta pas, sinó que continua jugant com si no passés res i quan la
foscor ja ha omplert l'habitació... sorpresa! Sabeu que fa la Maria? Doncs,
agafa la foscor pel braç i es posen a ballar! Sí, sí, us heu quedat amb la boca
ben oberta oi? Així també es va quedar la foscor! - Una nena valenta, que no té
por i em fa ballar...
A partir
d'aquell dia, cada nit, la foscor i la Maria ballen juntes i quan estan
cansades prenent una tassa de xocolata i una mica de pastís de maduixa i
llavors arriba el moment de dir: BONA NIT!!!"
Amb aquest conte d'una manera amena i divertida es treballa el tema de les pors, un tema que al mateix els fa com una mica de vergonya, sí, molts en el moment de conversa van dir que ells no tenien por de res, però poc a poc i a mesura que la conversa va anar avançant van anar sortint petites pors... que evidentment per ells són grans pors!
Sí l'altre dia amb el conte d'en Blai vam aprendre que per superar la vergonya podem cantar i saltar si tenim podem ballar ;) !!! Ja ho sabeu doncs!!!
I vosaltres? Sabeu qui és la reina del
petons i on podem trobar-la? Aquesta és la pregunta que ens podem fer només llegir el títol del conte: La Reina dels petons.
Al llarg del conte la protagonista viatja tot buscant qui deu ser la reina del petons...
" La princesa un matí va a veure a la
seva mare, que té molta molta feina i no la pot atendre massa i la petita
princesa només vol... uns petons! La seva mare, la reina, li diu que surti amb
el seu avió i que vagi en busca de la reina dels petons, a veure si la troba!
La princesa agafa l'avió i al llarg del
dia es troba amb diferents reines: la reina dels pastissos, la reina dels gats,
la reina dels joguets, la reina de les flors i finalment la reina de la nit...
però, no la reina dels petons!!!
On deu ser? Com deu ser? Aix, però es fa
de nit... i ja té ganes de tornar a casa on la seva mare l'espera i la
troba a faltar molt!
En trobar-se es miren i la mare simplement
li diu: Vine que et vull fer uns quants petons, una muntanya de petons! I la
princesa... es queda pensativa i li diu: ets tu, tu ets la reina dels
petons!!! "
Ho heu vist, tots tenim més aprop del que
ens pensem la nostra pròpia reina dels petons!!! i tal com van dir els petits no només tenim la reina del petons molt apropo sinó que també tenim un rei, el rei dels petons. Tots dos ens fan sentir com autèntics prínceps i princeses!!!
En veure el conte en una llibreria em va agradar de seguida, només el dibuix de la portada ja em va cridar l'atenció i com que anteriorment en una sessió ja havíem parlat dels petons i del molt que els agradaven vaig pensar que podríem passar una estona divertida i tendra i que el final a tots els sorprendia i agradaria i es podria crear un bonic moment de conversa parlant dels seus reis i reines preferits i així va ser!!! I evidentment a tots ens agraden els petons i més si ens els fan aquells que ens estimen!!!
Podem parlar i parlar sobre els sentiments i les emocions, però cada vegada tinc més clar que per transmetre i educar emocionalment als nostres petits, cal que nosaltres siguem feliços o almenys ho intentem, només així podrem transmetre també la felicitat.
A vegades, però les circumstàncies fan que ens sigui una mica més difícil, però sabeu què? A vegades només ens cal un toc de màgia, unes paraules boniques i en aquest petit llibre ho podeu trobar!
No calen massa paraules per descriure el conte que us passo a continuació, simplement dir-vos que amb una delicadesa extrema i d'una manera propera i senzilla descobrim que sovint ser diferent és més complicat del que ens pensem, que sovint jutgem sense saber o entendre el perquè i sense adonar-nos-en etiquetem... però que també a vegades i d'una manera innata i natural sabem veure la diferència com quelcom molt imporant i entre tot fer que allò diferent sigui igual...
En un curset que vaig fer d'educació emocional vaig descobrir un autor que em va encantar i del qual ja us he parlat, en Peter H. Reynolds autor del llibre El punt que us vaig explicar en un altra entrada.
Doncs resulta que amb un company de feina vam voler preparar una activitat d'educació emocional, però amb la novetat que uníriem ESO amb infantil, la idea era crear una sessió on els grans dirigissin la situació, ells havien d'explicar el conte i a partir d'aquí iniciar un diàleg amb els petits, la veritat és que l'experiència va ser molt positiva i tots en vam poder treure bones conclusions i un dolç somriure!
Vaig buscar i buscar a veure quin llibre podia escollir i finalment vaig trobar un vídeo ... mireu-lo!!!
Se'm va posar la pell de gallina i ho vaig tenir clar... em va resultar una mica complicat trobar-lo en format paper però un cop els vaig aconseguir encara em va agradar més!
"En Ramon
és un nen a qui li agrada molt molt dibuixar, ho dibuixa tot i ho fa qualsevol
lloc, situació, posició... senzillament li agrada dibuixar; un dia, però està a
punt de dibuixar un gerro amb flors i el seu germà gran, en Lleó s’enriu del
seu dibuix mentre la germana petita ho observa tot de lluny.
A partir
d’aquell moment en Ramon deixa de gaudir dibuixant, ja no el fa feliç, no li
agrada el resultat final i l’únic que
busca es fer una còpia exacta de tot el que dibuixa i com que no li surt arruga
els seus dibuixos, fins que arriba un dia que diu prou i es rendeix, però
llavors... la seva germana petita, la Marisol l’observa i li diu que el mira
mentre dibuixa, però ell enfadat diu que s’ha acabat, que no dibuixarà més i
que marxi, però la petita recull el dibuix que havia tirat al terra i en Ramon
li vol agafar i va cap a la seva habitació i quan està a punt de cridar-li es
queda sorprès i veu que tota l’habitació de la petita està plena dels dibuixos
que en Ramon havia tirat...
Ah!
Sorpresa, la germana li diu que el seu preferit és el del gerro, sí, el que
havia portat a deixar de dibuixar... és un GAIREBÉ un gerro, però és bonic i la
resta de dibuixos també... i a partir
d’aquest moment comença a dibuixar un GAIREBÉ vaixell, GAIREBÉ flor... i de les
coses reals als GAIREBÉ SENTIMENTS, GAIREBÉ POESIA... fins arribar a una
conclusió hi ha GAIREBÉ coses, GAIREBÉ sentiments que no poden captar-se, sinó
que cal gaudir-ne i així ho fa ell i arriba ser GAIREBÉ FELIÇ!"
Els petits van gaudir del conte, tant per l' escenificació que ens van fer els grans com pel contingut o la conversa que en va sorgir, tot i la timídesa que hi havia tant per una part com per l'altra... em quedo però amb una pregunta que li va fer un dels petits a un dels grans... " i tu? També t'entristeixes quan no et surt una cosa? "
Els grans igual que els petits a vegades també ensopeguem, també rebem crítiques destructives o ens trobem en situacions que se'ns escapen, però per sort tot i que potser alguna vegada ens costi, tenim la capacitat per lluitar, canviar i assolir la felicitat... donem doncs, les eines necessàries als petits perquè a mesura que vagin creixent també en siguin capaços ells.
