Aguantaríem?

L'altre dia ens van passar aquest vídeo... simplement genial!!!

No us perdeu les cares i expressions dels petits!!!

Petonets!

Aturem-nos...

El temps passa ràpid i entre una cosa i l'altra no he tingut temps per escriure i poder actualitzar el blog i això em sap greu, ja que tinc moltes coses i experiències per compartir, però bé, a partir d'avui intentaré anar actualitzant i compartint una miqueta allò a que he anat fent i descobrint en aquest últim trimestre de curs.

Aquest any a l'escola estem fent un curs d'educació emocional que ens està obrint la ment a tots en general i fer-nos reflexionar sobre qüestions que per mi són essencials i claus en el dia a dia dels nostres petits per tal d'ajudar-los a crèixer no tan sols a nivell intel.lectual sinó que a nivell emocional que per a mi és molt més important que cap altra cosa.

Ara l'entrada d'avui no és tant per parlar d'aquest curs sinó que per deixar-vos una imatge que he trobat aquesta tarda en la meva cerca de recursos pel curs vinent que estarà de ben segur ple d'aventures i experiències noves.  

Ahir un bon amic em va dir que calia tenir paciència, que poc a poc tot arriba i fe, no cal perdre la fe (no faig referència a la religiosa) i quan m'ha va dir em vaig com tensar, ja que em considero pacient, però certament quan vaig parar i reflexionar vaig adonar-me que potser era cert que no havia tingut la paciència necessària i com que sóc de donar voltes i reflexionar quan aquesta tarda he trobat : atura't, pensa, respira i actua he pensat que a vegades se'ns oblida, creiem que ho estem fent, però en realitat volem anar més ràpid, caldrà doncs treballar-hi i parar-hi atenció!

Imatge d'Anna del Blog el Petit Món

Petonets ben dolços d'estiu!!! 

Si ens ajudem... millor!!!

No calen massa paraules per presentar-vos el curtmetratge que us adjuntaré a continuació ja que un cop més les paraules no són necessàries per descriure amb una tendresa i dolçor una situació que sovint ens podem trobar, un moment que de ben segur tots hem viscut, el moment d'ajudar quan hi ha algú que ens demana ajuda. 

En ocasions fem mil explicacions per transmetre aquest valor i actitud als nostres petits i estic segura que mirant aquesta paràbola de la mantis amb la necessària i gairebé obligada conversa posterior queda molt més clar que el discurs purament teòric! 

Espero que us agrada i emocioni tant com a mi!

Petonets!!!

Un altre premi

De part de la Magda del blog  Els Petits Infants ( http://elspetitsinfants.blogspot.com.es/) he rebut el meu tercer premi!!! 

Moltes gràcies per pensar en Les petites emocions!!! M'ha fet molta il.lu!!!

Aquests premis tenen com a objectiu donar a conèixer blocs minoritaris triats pel mateix "blocaire" entre els seus preferits, establint així una cadena entre blocs petits (de menys de 200 seguidors) que no tinguin fins comercials. 

Les condicions que s'accepten en rebre el premi són:

- Anomenar la persona o el bloc que ha concedit el Premi i fer-hi un enllaç
- Posar l'etiqueta del Premi
- Passar el premi a cinc blocs amb menys de 200 seguidors/es 
- Informar als blocs premiats deixant-t'hi un comentari amb l'adreça de l'enllaç.

Doncs bé, ara toca el moment dels premis, moment que em costa, ja que tots el que fem un bloc i dediquem el nostre temps esperant que tots el pengem pugui ser útil als altres d'alguna manera . 

Els petits infants 

El pavelló d'infantil 

Un polsim de sal 

Petits grans artistes

Fer de mestres

Petonets i gràcies!!!!

Comencem la revolució?

"Estamos privando a niños y jóvenes de un desarrollo óptimo cuando no les damos oportunidades de aprendizaje social y emocional."

René Diekstra

Aixi comença el Redes que es va emetre el passat diumenge 26 de maig; un programa dedicat a l'aprenentatge social i emocional: habilitats per a la vida. 

No cal que escrigui massa en aquesta entrada ja que al llarg del 28 minuts Elsa Punset i el René Diekstra parlen sobre un dels temes recurrents del blog, la importància d'una bona educació emocional, parlen de la importància i el valor de la percepció, expressió i gestió de les emocions, parlen de l'empatia, parlen de la necessitat de valorar les emocions com quelcom tant o més important que els coneixements i habilitats més purament acadèmics, parlen del que em fascina, parlen del que crec que és essencial per avançar i millorar... i tal com diu Eduard Punset tot això està a les nostres mans, som nosaltres els que hem de començar la revolució, som nosaltres el que ja des de petits hem d'ensenyar a percebre, a expressar i gestionar les emocions, som nosaltres el que hem de donar el valor a les emocions, a les habilitats socials i l'ètica o al moral, som nosaltres els que ens hem de creure que formar no es només una part mecànica, som nosaltres els que hem de creure que la raó no sempre ens pot guiar, sinó que és amb l'emoció que avançarem.. i sí, només nosaltres som el que podem començar la revolució i caminar cap a les emocions, només així ajudarem als nostres " petits" a crèixer i ser gran persones capaces d'afrontar no només un problema matemàtic o uns mots encreuats, sinó que també pugui ser capaç de resoldre i gestionar la tristesa, la ira, l'enveja, la por...   som nosaltres , simplement nosaltres i junts ho aconseguirem?

Redes - El aprendizaje social y emocional: las habilidades

• Redes - El aprendizaje social y emocional: las habilidades

Petonets!!!! 

Avancem

" Si vols educar als alumnes a través dels coneixements, estima i domina la teva matèria, i ells agafaran gust per l'assignatura i t'estimaran a tu, i influiràs en la seva educació, però si a tu mateix no t'agrada allò que ensenyes, ja pots obligar els alumnes a estudiar, que no tindràs cap influència que ajudi a educar-los. " Tolstoi

Sense gairebé adonar-nos-en estem arribant ja al punt i final d'un altre curs, moment en què tots, tant grans com petits tenim les emocions a flor de pell, moment en què tenim feina en acabar feines, preparar tapes, el festival de final de curs... per mi, és un moment de reflexió, d'avaluació, de valoració de tot el que hem anat fent, treballant i aprenent mútuament. L'avalució/valoració no és només als meus petits, sinó que ans al contrari poc avançaria si no busqués com millorar tot el que he anat fent, ja que penso que sempre es pot millorar, de fet, penso que hauria de ser una pràctica gairebé obligada per tots, ja que si tots ho fessim segurament s'avançaria més ja que a vegades hi ha persones per les quals el temps passa però, res canvia i això no és el que toca i menys avui en dia.

L'altre dia, algú em va dir, que la nostra feina era molt més important del que la gent es pensa, tenim a les nostres mans molt més del que es pensa, la nostra feina no es només transmetre unes habilitats purament acadèmiques, no ens hem ni podem limitar-nos a ensenyar a llegir, escriure, comptar ... cal ensenyar a escoltar, cal transmetre valors positius que els facin millors persones, cal ajudar-los a ser intel.ligents emocionalment,  les emocions i sentiments, han d'estar presents en el dia a dia, del primer a l'últim instant... 

Per tant, és cert, la nostra feina, és molt molt important i conseqüentment cal que nosaltres estiguem preparants, cal que tal com deia al principi ens avaluem, cal que ens formem, cal que progressem i avancem i així, només així potserr arribarà un moment en què no es qüestionaran la nostra tasca. 

Avançar i estimar allò que fem serà ens permetrà com sempre diem anar endavant!!!   Us deixo amb un conte amb final feliç; la història d'una bruixa que buscar l'amor i fa el que faci falta per trobar-lo...

Petonets!!! 

Reflexions...

"Avui estic ... i estic .... perquè.... i per solucionar ....  "

Punts suspensiu on hauria d'anar-hi com em sento, perquè em sento d'una manera o d'una altra i el que necessito per solucionar-ho , per tant aquí entra en joc ser concient de com em sento i el motiu pel qual  m'hi sento i la capacitat de saber-ho gestionar o regular i això no és una tasca fàcil. 

Cada matí en el moment del bon dia quan ens anem saludant i fent la pregunta? Com et sents, no avui, sino que ara, ja que sentir-se d'una manera o d'una altra no és etern ni fix i sort, ja que si quan algú se sent trist no pogués solucionar-ho o canviar-ho no aniriem endavant... però bé, al que anava, cada matí en aquest moment d'activitat m'adono de la facilitat amb què els petits solen expressar-se i obrir-se davant els seus companys. 

Al principi alguns condicionaven el seu estat al que deia el seu millor amic o amiga, o bé alguns simplement responien perquè tocava fer-ho, però aquestes alçades de curs, m'he adonat, que la majoria ja no responen perquè sí, m'he adonat que darrera cada estat emocional  i explicació els petits un cop més són els que desperten les nostres il.lusions, que són ells que quan em demanen un petó o una abraçada per no sentir-se tristos,espantats o enfadats el que em transmeten a mi molt més del que ells poden creure, són ells el que si els ho permetem ens guiaran cap a una educació emocional plena, una educació que els farà més forts, una educació i formació que els permetrà superar amb seguretat els entrabancs amb què es vagin topant i el camí per anar en aquesta direcció és molt més fàcil del que pot semblar, tal com diu un bon amic, només cal creure-hi, desitjar-ho i fer que els petits tresors de cada casa puguin continuar brillant sempre de la mateixa manera, puguin mantenir les il.lusions, les ganes,  l'alegria , la màgia... encara que deixin de ser petits tresors i esdevinguin ja grans tresors!

Petonets!!!