El punt de Peter H. Reynolds

Sovint a la classe sentim: jo no en sé, a mi no en surt, no sé fer-ho bé, ja no puc més... a mi mai em sortirà... i quan això passa la meva resposta sempre és la mateixa: TOTS SABEM FER-HO!!! Buscant treure la negació que constament i ja només amb 4 diuen. Crec que és important reforçar la seva autoestima i que se sentin valorats i animats davant l'esforç que suposen certes tasques.

Davant aquest fet, vaig començar a buscar algun conte, historieta... que em permetés fer-los veure el que els hi volia dir, però no només de paraula sinó que ells poguessin identicar-se plenament amb el protagonista del conte i a partir poguessim establir un diàleg.

El conte que vaig trobar i descobrir va ser: El punt de Peter H. Reynolds

Els petits ràpidament s'identifiquen amb el nen, molts tenen aquesta sensació quan davant seu sorgeix alguna dificultat o veuen que els altres potser si se'n surten i ells no. 

Tots tenen molt clar que el procés que segueix el protagonista, d'una tristesa  i frustació passa a l'alegria i a dibuixar lliurement. 

El conte és un crit a la creativitat, un crit a deixar als petits a experimentar, a donar-los ànims i suport tal com fa la mestra que apareix i finalment adonar-nos de l'actitud positva del nen, quan ajuda a un altre company tal com va fer la mestra amb ell tot animant-lo a intentar dibuixar. 

El conte en làmines

Fins aviat!