Bon dia!!

No calen més paraules oi? Tot i el que estem sentint aquests dies no podem perdre el somriure, la il·lusió, l'alegria... només així podrem seguir endavant i continuar lluitant pel que més ens agrada, només a través de l'optimisme podrem ensenyar als petits que les coses s'aconsegueixen si un les vol, i que cal intentar-ho una i una altra vegada, encara que sembli que mai ho podrem aconseguir!

Petonets!

Mare, de quin colors són els petons?

"Mare, de quin color són els petons? Els petons? doncs... els petons poden ser de moltes formes i colors, i de fet, canvien de color segons el que ens volen dir"

Us agraden els petons? A mi sí, un petó és un mostra d’afecte sincera és una mostra d’amistat, d’amor, d’alegria... un petó sovint pot donar-nos la calma necessària o l’afecte que necessitem i no cal res més, però us heu preguntat mai, de quin color són els petons?  

Doncs sí, us ho podeu preguntar ja que els petons poden ser de molts colors, ben bé com l’arc de Sant Martí i això és el que es pregunta en Roger, que quan està a punt d’anar a dormir li pregunta a la seva mare sobre el colors dels petons i  a partir d’aquí comença la història i anem descobrint que hi ha petons vermells, taronges, grocs, verds, blaus, lila i fins i tot de color blanc!  Els petons vermells son petons petits, els de colors taronja són els petons del bon dia, els de color groc són petons càlids, els verds fan pessigolles, els blaus són petons llargs, els lila són petons per animar-se i els petons blancs són els petons de bona nit!!! Heu vist quin ventall tan ampli de petons, ara us toca a vosaltres escollir el vostre petó preferit, tot i que resulta difícil i sabeu què, el millor és fer-ne i rebre’n de tots colors!!!!

És un d'aquells llibres que us recomano tenir, de manera delicada i tendra l'Elisenda Queralt ens fa entrar en el món dels petons. 

Us passo també un vídeo del conte per si no podeu esperar i fullejar-lo .

Petonets de tots colors!

Bon dia!

Tot i que el dia comença gris li donarem un toc dolç i color...

Com em sento avui?

Com em sento avui? Avui em sento feliç, estic contenta... sí, i ho sé perquè tinc ganes de somriure, perquè estic de vacances! Altres dies potser respondria estic trista, enfadada... i explicaria el perquè... però a vegades resulta una mica difícil definir com ens sentim i més si no tenim les eines necessàries per aprendre a reconèixer el que ens passa a dins, per aquest motiu és essencial iniciar aquest treball quan abans millor i fer-ho de manera natural amb els petits i permetre que s'expressin i s'expliquin.

Per tal de treballar-ho i integrar-ho a l'aula i a partir d'una activitat que vaig trobar en aquest bloc: Educació emocional, una filosofia de vida. 

Vaig agafar una cartolina negra i cares amb expressions de les diferents emocions treballades: ràbia, alegria, sorpresa, tristesa i por i targetes amb els seus noms.

En un primer moment es van sorprendre i els feia una mica de vergonya explicar com se sentien, però poc a poc van començar a sorgir explicacions curioses sobre el seu estat d'ànim i així a partir d'aquest moment vam convertir aquesta activitat en un activitat pròpia de la classe, a vegades fins i tot ells mateixos em recordaven que calia canviar com se sentien i de manera autònoma ho feien. 

Un altra activitat extreta del bloc citat anteriorment i que va permetre al llarg del curs fer un recull bonic de sentiments i emocions va ser:  EL POT DELS BONS MOMENTS.

Vam agafar un pot gran de plàstic i el vam decorar amb paper de seda. A partir d'aquell moment es va convertir en un pot màgic i únic que contindria els millors moments del dia. 

Després d'una estona de conversa al final del dia fèiem un balanç del dia viscut i escollíem el que més ens havia agradat i en un paperet se'n feia el dibuix i es guardava en el pot i quan tots havien acabat es llegia el que havien explicat del dibuix. 

Era un moment bonic, un moment de reflexió, primer conjunta i després individual en fer el dibuix.

El pot del bons moments

Les nostres "reflexions"

I per acabar res millor que una cançó d'alegria tal com els hi vaig fer als petits vaixells!

El punt de Peter H. Reynolds

Sovint a la classe sentim: jo no en sé, a mi no en surt, no sé fer-ho bé, ja no puc més... a mi mai em sortirà... i quan això passa la meva resposta sempre és la mateixa: TOTS SABEM FER-HO!!! Buscant treure la negació que constament i ja només amb 4 diuen. Crec que és important reforçar la seva autoestima i que se sentin valorats i animats davant l'esforç que suposen certes tasques.

Davant aquest fet, vaig començar a buscar algun conte, historieta... que em permetés fer-los veure el que els hi volia dir, però no només de paraula sinó que ells poguessin identicar-se plenament amb el protagonista del conte i a partir poguessim establir un diàleg.

El conte que vaig trobar i descobrir va ser: El punt de Peter H. Reynolds

Els petits ràpidament s'identifiquen amb el nen, molts tenen aquesta sensació quan davant seu sorgeix alguna dificultat o veuen que els altres potser si se'n surten i ells no. 

Tots tenen molt clar que el procés que segueix el protagonista, d'una tristesa  i frustació passa a l'alegria i a dibuixar lliurement. 

El conte és un crit a la creativitat, un crit a deixar als petits a experimentar, a donar-los ànims i suport tal com fa la mestra que apareix i finalment adonar-nos de l'actitud positva del nen, quan ajuda a un altre company tal com va fer la mestra amb ell tot animant-lo a intentar dibuixar. 

El conte en làmines

Fins aviat!

Aprendre a aprendre

... a vegades ja ho diem: sobren les paraules i una imatge ens ho diu tot! És el que vaig pensar en veure el curt que us deixo a continuació. Un curt amb una delicadesa extrema, tendresa, amor, tacte... un petit relat màgic, d'aquells que mires una i una altra vegada i no te'n canses mai i et fa adonar de com les coses no venen soles, sinó que cal intentar-ho, provar-no, només així podrem assolir els nostres objectius i en el cas dels nostres alumnes cal que ells ho intentin sols, que ho provin, però nosaltres no podem deixar-los sols, sinó que cal estar allà, donar-los la mà, abraçar-los, felicitar-los... fer-los sentir únics i feliços ens assolir el que es proposen i així de manera natural s'adonaran del significat d'aprendre a aprendre!

Gaudiu-ne!

Aquells ocells

Després de la sessió de la presentació dels sentiments, vaig decidir començar a treballar a través d’un conte/ metàfora que vaig trobar:  Aquells ocells

" Hi havia una vegada un ocell molt savi que cada matí sortia a volar amb els ocells més jove i els hi descobria molts coses. Abans de sortir, l'ocell savi, els explica el que farien.

- Avui anirem al CASTELL i l'ocellet més petit va entendre... avui anirem al MARTELL!

- Avui volarem per SOBRE els núvols i l'ocellet més petit va entendre ..avui volarem per SOTA els núvols!

- Avui visitarem el cau del MUSSOL i l'ocellet  més petit va entendre... visitarem el cau del CARGOL!

... I finalment avui volarem cap al SOL i l'ocellet més petit va entendre... avui volarem SOLS!!!!!

Un conte curt, però deliciós... d’aquelles historietes que et permeten treure’n el màxim profit i reflexionar-ne durant  una bona estona!

Entendre el que sent l’ocell petit en trobar-se sol genera tot tipus de sentiments, tristesa, ràbia, por... L’ocellet petit té dificultats a l’hora de comprendre el que li diuen els altres i aquest fet l’acaba portant a la soledat. 

Són moltes les qüestions que ens podem plantejar a partir d’aquí. Cercar la solució al problema, que no és altre que la dificultat de comprensió, però que pels petits més que aquest el problema i la preocupació és més aviat que l’ocellet ja no tindrà ningú.

Durant el moment de conversa se us il·luminarien els ulls davant de les propostes dels petits, certament ells, veuen les coses de manera més senzilla i la majoria coincideixen en exposar que el que cal és tornar l’ocellet al grup; d’altres diuen que els ocells grans el trobaran a faltar i l’aniran a buscar; altres diuen que tornarà tot sol amb els altres i alguns fins i tot s’adonen problema de l’ocell i expliquen que el cal és que l’ocellet busqui els altres ocells i els hi digui que no els entén bé i que li expliquin millor les coses! Em pregunto jo però, no hauria hagut de ser l’ocell molt savi el que hauria hagut de veure el problema del petit? Segurament la resposta és afirmativa i complexa al mateix temps, però el realment important en el moment de treballar amb els petits el conte va ser fer-los adonar de la importància d’aprendre a escoltar, de la importància de les emocions i els sentiments i de la capacitat de reconèixer la tristesa present en aquest relat.

El més sorprenent de tot plegat sabeu què va ser? Doncs que no vaig fer servir cap imatge per explicar el conte, sinó que vaig aconseguir captar la seva atenció convertint el moment de l’activitat en un moment màgic que els duria a viure una experiència nova i diferent... i ho van aconseguir amb èxit, i tant que ho van aconseguir!

Fins aviat!