Tal com us vaig dir al principi m'agrada el lema que una imatge val més que mil paraules i sobretot quan treballes amb petits n'és més conscient.
A vegades volem definir emocions, sentiments o altres aspectes de la vida quotidiana, hi donem voltes i més voltes i de sobte els nostres ulls perceben alguna imatge que ens ho defeneix a la perfecció...
Aquest estiu he anat trobant en diferents "espais virtuals" algunes imatges que m'han semblat d'allò més dolçes, imatges que podem utilitzar tant en el dia a dia amb els infants com també en el nostre propi dia a dia, ja que també a vegades a nosaltres ens manquen les paraules adients per definir com ens sentim, com ens trobem...
Espero que us agradin!
... no en detallo el sentiment que transmeten, crec que cadascú ho interpretarà segons el moment, la situació, etc.
“L’ovelleta
Bela vol que l’esquilin, però tot i que ella en té moltes ganes li diuen que haurà
d’esperar a ser més gran. Mentrestant decideix sortir a veure món. Al llarg del
viatge la seva llana cada vegada és més bonica i es converteix en l’enveja de
tothom, fins a tal punt que es creu millor que tothom, cada vegada és més
egoista i presumida.”
Compartir,
entendre el punt de vista dels altres, diferenciar entre destacar en alguna
habilitat o característica i creure’s superior als altres... són conceptes i
valors complicats de comprendre amb només quatre anys, moment en què encara els
petits es consideren el centre de l’univers, encara es percep l’egocentrisme o
la dificultat d’esperar i respectar el torn de paraula en una conversa, però
evidentment si comencem a treballar ja des d’aquest moment resultarà més fàcil
entendre el comentat anteriorment.
A
través d’aquest conte els petis s’adonen de la importància de compartir, de gaudir de la importància de les persones,
de respectar els altres, de preferir l’alegria a la tristesa, de saber apreciar
en els altres coses bones i no creure’ns els únics o els millors...
Una
de les coses que es van poder escoltar i em van sorprendre és que d’una manera
autònoma ells parlaven de felicitat i que per ser feliços necessitem estar
alegres, tenir amics, compartir...
Què m’està passant? És un d’aquells llibres que et criden l’atenció,
no saps ben bé perquè, però gairebé d’una manera innata l’agafes, l’obres, el
llegeixes i penses... i a mi que m’està passant? Estic contenta, trista,
sorpresa, enamorada... són tants els estats d’ànims que costa fer-ne una llista
o fins i tot a vegades tot tenir-los molt clars es confonen els uns amb els
altres i no saps que dir i llavors és
quan tornes a fer-te aquesta pregunta: què m’està passant?
En el
cas dels adults la resposta a la qüestió que ens planteja el llibre és més o
menys fàcil i podem justificar-la amb certa facilitat, tenint present
evidentment que sempre pot haver-hi algú a qui li manqui facilitat a l’hora d’expressar
el que sent o el que li passa, però per sort nosaltres disposem de certs
mecanismes que ens permeten ajustar i buscar la resposta, el petits però encara
no tenen aquestes eines o millor dit encara no tenen la capacitat de poder
verbalitzar-ho, però sí que tenen la capacitat de ser sincers, d’expressar el
que senten o la percepció d’allò que senten i cal llavors que nosaltres els
ajudem a cercar aquelles eines que els facilitin trobar les paraules exactes o
distingir entre el que és o no és.
En el conte apareix la tristesa, l’amor, l’alegria,
la ràbia i la vergonya i ens descriuen una mica el que passa quan ho sentim.
La ràbia? Que passa quan ens enrabiem? Doncs
que no volem escoltar, no veiem el que
tenim davant... pensem que només nosaltres tenim la raó i sovint acabem amb la
cara seria tota apretant els punys o fent “morros” .
I la por? Què sentim quan tenim por? Estem
tristos, no gosem moure’ns, volem algú que ens protegeixi... algú que ens faci
sentir segur.
I quan tenim vergonya? Ens posem vermells, ens costa vocalitzar,
suem... i amb l’amor? Aix, l’amor... sospirem, somiem, sentim alegria,
tristesa... I sabeu què? En el conte tot això va
acompanyat d’uns dibuixos genials i a més amb un cd on Marc Parrot canta els
sentiments descrits en el llibre.
Simplement deliciós!
Per acabar us deixo amb un recull dels
dibuixos que vam realitzar de cada sentiment i acompanyat d’una bona peça
musical!!!
... hi havia una vegada un avet que estava
trist perquè no li agradaven les seves fulles en forma d’agulla, no s’estimava
gens, li agradava tenir les fulles diferents...
Així és com comença el conte del Petit Avet,
un conte que ens permet treballar un concepte molt important, el concepte de l’autoestima,
tal com jo els hi dic als petits ningú ens estimarà si primer no ens estimem
nosaltres mateixos. És un concepte complicat i molt abstracte, però essencial
des del meu punt de vista per assolir els objectius que ens proposem al llarg
del curs en tots els sentits, tant a nivell acadèmic com emocional. Cal treballar per tal que els petits es
coneguin ells mateixos, cal treballar perquè acceptin els seus límits, les
seves possibilitats, cal treballar per tal que s’adonin de com són i del que
cal millorar o reforçar, per sent conscient del que ens defineix i caracteritza
i això és el que ens fa diferent i cal tenir present.
Als quatre encara costa fer servir la paraula
autoestima, però us puc assegurar que aquest curs ha estat constantment present
en moments de conversa, en moments de treball... sovint davant un conte algú
deia: no s´estima ell mateix, no li agrada ser com és... i això és el que
realment cal aprofitar i treballar.
El conte del Petit Avet em va servir per
introduir el concepte i fer-los adonar del que li passa a l’avet. Un avet que
creu que no és feliç tenint les fulles en forma d’agulla, un avet que creu si
les seves fulles fossin diferents segurament viuria millor... però les
aventures que viu quan no té les seves fulles el fan adonar, que l’únic camí
cap a la felicitat és el de tenir les seves fulles...
Volia però, a part del conte experimentar una
mica el que sentirien els petits en convertir-se en únics, especials i fantàstics
per un instant tot mirant una capsa! Sí,
una capsa màgica, una capsa amb algú únic, bonic, especial, intel·ligent,
sensible... algú irrepetible...
Vaig presentar-los una capsa i els vaig demanar que miressin dins, que hi havia algú, però que no podien dir als altres què i qui hi havia dins... Era fantàstic veure com obrien la capsa i se’ls il·luminaven els ulls en veure’s reflectits en un mirall... oh... som nosaltres, que sóm únics...
Va costar una miqueta que poguessin esperar i
dir altres que hi havia dins la capsa, però va valdre la pena esperar i veure
com tots s’emocionaven parlant del que hi havia dins, per uns primer només un
simple mirall, però d’altres van arribar al que jo volia, el mirall era una
simple eina, l’important era el que podíem veure, és a dir, nosaltres mateixos!
I per acabar, tal com els vaig dir: m'estimo... m'estimen!
No calen més paraules oi? Tot i el que estem sentint aquests dies no podem perdre el somriure, la il·lusió, l'alegria... només així podrem seguir endavant i continuar lluitant pel que més ens agrada, només a través de l'optimisme podrem ensenyar als petits que les coses s'aconsegueixen si un les vol, i que cal intentar-ho una i una altra vegada, encara que sembli que mai ho podrem aconseguir!
"Mare,
de quin color són els petons? Els petons? doncs... els petons poden ser de
moltes formes i colors, i de fet, canvien de color segons el que ens volen dir"
Us agraden els
petons? A mi sí, un petó és un mostra d’afecte sincera és una mostra d’amistat,
d’amor, d’alegria... un petó sovint pot donar-nos la calma necessària o l’afecte
que necessitem i no cal res més, però us heu preguntat mai, de quin color són
els petons?
Doncs sí, us ho
podeu preguntar ja que els petons poden ser de molts colors, ben bé com l’arc
de Sant Martí i això és el que es pregunta en Roger, que quan està a punt d’anar
a dormir li pregunta a la seva mare sobre el colors dels petons i a partir d’aquí comença la història i anem
descobrint que hi ha petons vermells, taronges, grocs, verds, blaus, lila i
fins i tot de color blanc! Els petons
vermells son petons petits, els de colors taronja són els petons del bon dia,
els de color groc són petons càlids, els verds fan pessigolles, els blaus són
petons llargs, els lila són petons per animar-se i els petons blancs són els
petons de bona nit!!! Heu vist quin ventall tan ampli de petons, ara us toca a
vosaltres escollir el vostre petó preferit, tot i que resulta difícil i sabeu
què, el millor és fer-ne i rebre’n de tots colors!!!!
És un d'aquells llibres que us recomano tenir, de manera delicada i tendra l'Elisenda Queralt ens fa entrar en el món dels petons.
Us passo també un vídeo del conte per si no podeu esperar i fullejar-lo .
