Després de la sessió
de la presentació dels sentiments, vaig decidir començar a treballar a través d’un
conte/ metàfora que vaig trobar: Aquells ocells
" Hi havia una vegada un ocell molt savi que cada matí sortia a volar amb els ocells més jove i els hi descobria molts coses. Abans de sortir, l'ocell savi, els explica el que farien.
- Avui anirem al CASTELL i l'ocellet més petit va entendre... avui anirem al MARTELL!
- Avui volarem per SOBRE els núvols i l'ocellet més petit va entendre ..avui volarem per SOTA els núvols!
- Avui visitarem el cau del MUSSOL i l'ocellet més petit va entendre... visitarem el cau del CARGOL!
... I finalment avui volarem cap al SOL i l'ocellet més petit va entendre... avui volarem SOLS!!!!!
Un conte curt, però
deliciós... d’aquelles historietes que et permeten treure’n el màxim profit i reflexionar-ne
durant una bona estona!
Entendre el que
sent l’ocell petit en trobar-se sol genera tot tipus de sentiments, tristesa, ràbia,
por... L’ocellet petit té dificultats a l’hora de comprendre el que li diuen
els altres i aquest fet l’acaba portant a la soledat.
Són moltes les qüestions
que ens podem plantejar a partir d’aquí. Cercar la solució al problema, que no és
altre que la dificultat de comprensió, però que pels petits més que aquest el
problema i la preocupació és més aviat que l’ocellet ja no tindrà ningú.
Durant el moment de
conversa se us il·luminarien els ulls davant de les propostes dels petits,
certament ells, veuen les coses de manera més senzilla i la majoria
coincideixen en exposar que el que cal és tornar l’ocellet al grup; d’altres
diuen que els ocells grans el trobaran a faltar i l’aniran a buscar; altres
diuen que tornarà tot sol amb els altres i alguns fins i tot s’adonen problema
de l’ocell i expliquen que el cal és que l’ocellet busqui els altres ocells i
els hi digui que no els entén bé i que li expliquin millor les coses! Em
pregunto jo però, no hauria hagut de ser l’ocell molt savi el que hauria hagut
de veure el problema del petit? Segurament la resposta és afirmativa i complexa
al mateix temps, però el realment important en el moment de treballar amb els
petits el conte va ser fer-los adonar de la importància d’aprendre a escoltar,
de la importància de les emocions i els sentiments i de la capacitat de reconèixer
la tristesa present en aquest relat.
El més sorprenent
de tot plegat sabeu què va ser? Doncs que no vaig fer servir cap imatge per explicar
el conte, sinó que vaig aconseguir captar la seva atenció convertint el moment
de l’activitat en un moment màgic que els duria a viure una experiència nova i
diferent... i ho van aconseguir amb èxit, i tant que ho van aconseguir!
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada