diumenge, 1 de juliol de 2012

Benvinguts!!!

Sovint ens preguntem: què em passa? No em fa mal res, però no estic bé, no sé el que tinc..no és mal de cap, ni panxa, ni coll... és un mal diferent, un mal interior...la resposta és més complicada del que ens podem imaginar... el que ens passa va més enllà del que és un mal físic i la solució només la podem cercar en nosalters mateixos i per això cal saber que ens passa realment per dins. És alegria, és tristesa, és ràbia, és por, és amor... què complicat tot plegat! 

Els adults sovint creiem que ho sabem tot i que tenim una resposta adequada a qualsevol problema ... però, i els nostres petits? Com poden arribar a resoldres aquestes respostes? En el dia a dia a l'aula passem moltes hores amb els nostres alumnes, som per ells una figura clau, una figura necessària, una figura on  busquen i cerquen la solució als seus problemes, problemes no sempre d'aprenentatges sinó que també iguals que els adults necessiten saber què senten, saber que els passa... i això només es pot fer sí es té present i clar que un treball de les emocions és tant o més important que un treball purament acadèmic. 

Ens podem preguntar llavors: com, quan o de quina manera treballar-ho? La resposta és oberta, cada mestre cercarà la millorar manera d'ajudar en la descoberta i gestió de les pròpies emocions i sentiments. 

Parlem d'emocions, de sentiments... però que entenem per educació emocional? i per intel.ligència emocional?  Conceptes força actuals, tot  i que presents en l'actuació de molts mestres des de fa molt de temps. 

En paraules de  Bisquerra entenem per educació emocional "un procés educactiu continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdós els elements essencials del desenvolupament dela personalitat integral". Tenint present aquest concepte queda clar que es necessari proposar-se el desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions per tal de preparar als nostre alumnes a superar i afrontar millor els reptes o dificultats de la vida quotidiana. D'aquesta manera i seguint les idees de Bisquerra així s'augmentarà el benestar personal i social.
Pel que fa a la intel.ligència emocional Salovey i Mayer  ( 1997) consideren que és l'habilitat per a percebre emocions, per a accedir i generar emocions , per a entendre les emocions i el coneixement emocional per a regular reflexivament les emocions, així com per a promoure el creixement emocional i intel.lectual .

No es tracta però parlar de tota la teoria que existeix envers aquests termes el que jo pretenc en aquest bloc, ja són moltes les definicions, escriptors, escriptores, altres blogs que en parlen i dels quals se'n pot aprendre molt. En el meu cas em plantejo la creació d'aquest bloc com una necessita pròpia a partir del treball que he realitzat aquest curs. Un treball que m'ha permés descobrir la importància de les emocions, que m'ha permès recuperar la il·lusió per petites coses que havia guardat en el meu interior, un treball que m'ha permès ajudar als meus petits vaixells a descobrir que dins seu passen moltes coses i que per aconseguir seguratat, per aconseguir el respecte i estima dels altres, primer ens cal conèixer-nos una mica millor a nosaltres mateixos i estimar-nos molt! Ha estat un treball divertit i molt enriquidor i que ha assentat les bases per continuar treballant en aquesta línia.

No pretenc donar noves idees ni innovar, només pretenc mostrar-vos coses que he anat fent al llarg del curs, sobretot a partir de contes que m'han facilitat el treball i que m'han servit com un element introductori, però no només contes, sinó que també quadres o fins i tot música. 

Per acabar, us deixo per avui amb una cita fantàstica de Pau Casals, que il.lustra perfectament el que desitjo en el dia a dia de la meva tasca educativa.

I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest món un lloc digne dels seus fills”
Pau Casals 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada