Tots tenim un estel... i ens agrada mirar enlaire i comprovar com brilla i batega i sentir que ens dóna la força necessària per tirar endavant, tant és que siguem grans o petits però aquesta metàfora és tant bonica que ens permet parlar de mort i amor sense dir-ho i això és el que fa aquest bonic conte, un conte que m'ha emocionat, un conte que m'ha fet sortir a fora i mirar enlaire i buscar el meu estel estimat, però a la ciutat això no sempre és fàcil.
A vegades quan sentim els nens parlar de la mort ens espantem i no sabem ben bé que respondre... actuem una mica com si no ho volguessim sentir, quan en realitat per ells és molt més fàcil que per nosaltres!
Cercant material sobre el conte avui he trobat un vídeo preciós, música, imatges... simplement espero que us agradi i emocioni tant com a mi!
Pel meu gran estel! Et trobo molt faltar...
Precioso! !, la vida es maravillosa, lo único que tenemos en común las personas es que todo tenemos el mismo final.. unos antes..otros despues... por eso hay que vivir la vida lo mejor posible !!!y sobre todo hacer posible lo que creemos imposible! !! Un beso enorme guapaa escribes muy bonito :-)
ResponEliminaÉs fantàstic aquest conte Vanessa, a mi també m'agrada moltíssim.
ResponEliminaEl video no el coneixia així que me'l guardo ben guardadet.
Fins aviat !!!!!
Una abraçada