diumenge, 27 de gener del 2013

Un tresor?

Ahir remenant per aquí vaig trobar un petit tresor, bé més aviat El mapa del tresor a càrrec d'Àlex Rovira i Francesc Miralles, un llibre on surten personalitats important d'aquest segle i que han aconseguit veritables reptes, són persones força diferents entre sí i que poca o nula relació tenen entre el que fan els uns i els altres, però tot i així sí i encara que a priori no ho sembli hi ha un lligam invisble pels ulls, però real i clar, les ganes d'actuar, de prosperar, de millorar, avançar.. 

Valors i idees que hem de transmetre als nostres alumnes, idees que val que vinguin acompanyades d'emoció i motivació ja que aixi és com cal actuar, així és com cal tirar endavant i tal com diuen els autors del llibre: 
... no puc, de moment... - sí, és possible i real que a vegades possiblement hi hagi quelcom que no pugui fer-se, però cal llavors també formular-se aquesta idea, ara no puc, però més endavant sí, més endavant ho farem. 

Altres vegades crec que ho he dit, però quan a la classe sento el no puc, sempre actuo de la mateixa manera; tots podem, només cal intentar-ho,. A partir d'ara i després d'aquesta troballa- tresor a part de dir, tots podem, podré afegir que potser de moment no ens sortirà com voldrem, però més endavant sí i transmetre el positivisme necessari per aprendre, sense ell difícilment podrem avançar.

Per acabar us deixo amb l'explicació dels dos autors... 





Petonets!!!


dilluns, 21 de gener del 2013

Us regalo un somriure!

Agafeu-ne una o les que necessiteu...


Comencem setmana i ja tinc l'agenda amb moltes coses, pinta ser una setmana d'aquelles intenses i per tant el millor que es pot fer es començar el dia amb un somriure, ja que així les coses es veuen millor i tot el que ens envolta també sembla més bonic !
Sovint penso que un somriure és màgic, a vegades un somriure ens anima, ens reforça, ens dóna caliu, ens permet apropar-nos als altres i transmetre un gest positiu... i al mateix temps també veig que hi ha gent que no sap somriure, gent que no vol somriure i entenc que a vegades no es tenen motius per somriure, i això es un altre tema, però el que vull dir és que a vegades manca un somriure en determinades situacions i en trobar la imatge que us deixo avui he pensat en què seria divertit tenir-ho a casa o a la classe i quan notem que "defallim" o que ens falta una xispa d'energia doncs podem agafar un SOMRIURE o els que ens facin falta i per tant aquí us els deixo, ja ho sabeu, un , dos, tres o els que necessiteu! 

Petonets!!!

diumenge, 20 de gener del 2013

... compartir, ensenyar, pensar, decidir...




La majoria dels professors ensenyen fets, els bons professors ensenyen idees i els grans professors ensenyen com pensar- Jonathan Pooll



Quan vaig trobar aquesta cita vaig pensar que havia trobat un petit tresor, ja que simplement amb una línia tenia davant meu un petit resum del que avui en dia ens podem trobar a les aules: professors que es limiten a ensenyar uns fets, fets que potser venen dictats per un llibre, un currículum... professors que van una mica més enllà i a part de fets també ensenyen idees i comencen a obrir-se una mica més enllà del que fins al moment s'ha fet i per últim ens trobem amb aquells professors que no només transmeten uns fets, permeten arribar a ensenyar idees sinó que són el que permeten pensar, els que ensenyer com pensar... evidentment la seva tasca possiblement sigui més feixuga, ja que si ensenyen a pensar vol dir que han d'estar més atents que mai a la diversitat, més oberts que mai ajudar, a recolzar, a animar, ja que tot i que pot semblar fàcil pensar no ho és tant sinó s'hi està acostumat i per aquest motiu cal enseyar a pensar, cal que des de ben petits els ajudem a cercar solucions, a resoldre conflictes, cal que nosaltres siguem els seus guies, cal que nosaltres els animem, però cal que siguin ells els que vegin com van avançant, com van aprenent, que s'adonin dels seus reptes i així la motivació i il.lusió per crèixer i fer-se gran estarà present i un aspecte tant important com la SEGURETAT estigui present. 

Cada vegada tinc més clar que el camí cap a l'èxit de la nostra tasca passa primer per educar emocionalment als nostres alumnes, transmetre'ls valors i actituds i evidentment que també dotar-los d'uns coneixements per ajudar-los a viure en harmonia i seguretat en la nostra societat i que de poc serveix si ens limitem a ensenyar simplement per ensenyar... cal compartir i parlant de compartir us vull deixar amb un vídeo que em va passar un company i amic de feina amb qui compartim pensaments i converses sobre el tema de les emocions. És un vídeo de comportaments i reaccions, de decisions... està centrat en l'àmbit mèdic, però també hi podem reflexionar... 



Petonets!!!


dissabte, 19 de gener del 2013

... les carícies

I avui per acabar us vull deixar amb un vídeo que vaig trobar fa uns dies; és d'aquells vídeos que trobes una mica sense buscar res en concret, però quan el visualitzes t'encanta!!! 

Parla d'un tema essencial en el nostre dia a dia, les carícies, una necessitat vital per tots nosaltres, tant grans com petits, parla també de la necessitat de recolzar, de veure quan algú necessita aquestes carícies que a vegades no ens atrevim a demanar, d'ajudar, d'animar, d'estimar, encoratjar... 

Espero que us agradi!!! No calen massa paraules més... només gaudiu-ne i després la reflexió vindrà sola!




Petonets!!!

El monstre de colors

El Monstre de colors d'Anna LLenas



Un monstre és el protagonista d'aquest conte, un monstre però molt especial i diferència del que podem pensar en un primer moment no fa por! El monstre protagonista del conte té un problema i és que no sap que li passa! No sap si està content, trist, enfadat, nerviós, calmat, si té por... s'ha fet un embolic amb les seves emocions i ara li toca desfer aquest embolic ja que totes les emocions barrejades no funcionen massa bé! I preguntareu com podrà fer-ho oi? 


La solució està en els pots... 


Doncs el monstre resoldrà els seus problemes gràcies a una amiga que l'ajudarà a classificar les seves emocions en pots i encara més identificarà cada emoció amb un color!!! Així tenim el groc del Sol per l'alegria,  el blau del mar per la tristesa,  el vermell del foc per la ràbia, el verd de les fulles dels arbres per la calma, el negre per la por i el rosa per l'amor!!!

Extret de  la pàgina  de l' Anna Llenas

En acabar el conte descobrim el problema real del monstre... està enamorat i evidentment l'amor a vegades és d'allò més complicat!
Totes les emocions són importants però juntes i sense control a vegades no ens ajuden i és llavors quan ens preguntem: què em passa? o no sé que em passa? - aquesta podria ser la reflexió que podem treure del conte, un conte penso que ideal per grans i petits, un conte que permet unir el món dels sentiments amb els colors i fins tot amb els petits permet anar més enllà i preguntar-nos que li passaria si tingués ganes, de quin color seria llavors o bé si té son... podem per tant reflexionar i anar com sempre dic molt més enllà del que tenim pensat o proposat ja que a vegades són ells mateixos els que ens obren un diàleg i ens permeten descobrir aspectes que per nosaltres passen desapercebuts. 

El dia que vaig explicar el conte a la classe els nens van passar una bona tarda i crec que és d'aquells contes que en sortir tots van explicar i més després de l'activitat que vam fer. Aprofitant que el monstre classifica els sentiments en pots i segons els colors nosaltres també vam fer els nostres pots de sentiments i ara els tenim a la classe com un element més de treball! 

Els pots dels sentiments


Contes com aquests ens permeten treballar d''una manera divertida, dolça i tendra el món de les emocions, aquest món tant delicat i complicat que cal i s'ha de treballar ja des de petits,cal  tenir clar la necessitar d'educar les emocions, cla tenir que hem d'anar treballant per afavorir la consciència, la regulació i autonomia emocional i ajudant aixi a formar "personetes" cada vegada més competents socialment i emocionalment. 

Petonets!!!

Eduioga

Ja fa dies que tinc pendent l'entrada i aprofitant que avui fa dia d'estar per casa i no moure's massa he decidit actualitzar una miqueta i per començar us vull recomaner un joc que vaig trobar aquest Nadal passat: Eduioga, un joc de ioga que tot jugant permet aprendre a observar i a somriure, a estimar  i a viure. 


Eduioga



El joc consta d'unes targetes amb 20 postures de ioga i  4 cartes de respiracions que es poden anar fent.  La part de davant és una imatge real i un dibuix de la postura i a la part de darrera trobem una explicació de com fer-la, com ens ajudarà al nostre cos i molt important com ens ajudarà al nostre humor!
Tal com diu la capsa és un joc de ioga per nens i nenes i al mateix també és una eina per l'aprenentatge i així es pot utilitzar dins l'aula, ja que a part de les postures tenim també dos contes: el conte del camí de la font i el conte de la felicitat!!!

Quan vaig trobar el joc no vaig dubtar ni un segon i el vaig comprar sense gairebé mirar-lo, simplement el dibuix de la capsa amb aquesta nena amb un cor a la mà ja em va cridar l'atenció i vaig pensar que en podria treure molt profit,tant per treballar emocions i sentiments, com valors, com llengua, matemàtica... ja que tot i les regles inicials del joc són moltes les possibilitats que tenim davant. 

Les targetes


El ioga ajuda a conèixer millor el nostre cos, les nostres limitacions i si ho podem d'una manera lúdica i divertida els petits a part de  passar una bona estona també aprendran i interioritzaran petits "trucs" que els ajudaran a mesura que vagin creixent a gestionar les seve emocions i sentiments un dels nostres objectius al llarg de la nostra tasca docent. 

Petonets!!! 


dilluns, 7 de gener del 2013

Bon any...


IL.LUSIONS!!!!!! 

Ja sé que fa uns dies que ha començat el nou any, però entre una cosa i l'altra no he pogut escriure, tot i que sí que he pensat sovint què podria dir ja que sovint quan acaba l'any tots tendim a fer-nos nous propòsits i oblidar-nos de certes coses que hem durant l'any... i jo aquest final d'any per diferents motius no vaig poder ni voler reflexionar en què em proposava pel 2013 sinó que simplement crec que cal proposar-nos poder seguir com fins ara , millorar evidentment allò que possiblement no ens ha agradat de les nostres actituds o accions, però en cap borrarar-ho, sinó que reflexionar-hi  i seguir endavant... que al final el més important és això poder seguir endavant i si és possible amb un somriure als llavis ja que tot llavors pot sortir millor i evidentment també això afavoreix la relació amb els altres!  

Per tant aquesta primera entrada del 2013 és per desitjar-vos que el somriure, el compartir, el viure... estigui present en el dia a dia i que junts poguem anar endavant !!!

Petonets!!!