“L’ovelleta
Bela vol que l’esquilin, però tot i que ella en té moltes ganes li diuen que haurà
d’esperar a ser més gran. Mentrestant decideix sortir a veure món. Al llarg del
viatge la seva llana cada vegada és més bonica i es converteix en l’enveja de
tothom, fins a tal punt que es creu millor que tothom, cada vegada és més
egoista i presumida.”
Compartir,
entendre el punt de vista dels altres, diferenciar entre destacar en alguna
habilitat o característica i creure’s superior als altres... són conceptes i
valors complicats de comprendre amb només quatre anys, moment en què encara els
petits es consideren el centre de l’univers, encara es percep l’egocentrisme o
la dificultat d’esperar i respectar el torn de paraula en una conversa, però
evidentment si comencem a treballar ja des d’aquest moment resultarà més fàcil
entendre el comentat anteriorment.
A
través d’aquest conte els petis s’adonen de la importància de compartir, de gaudir de la importància de les persones,
de respectar els altres, de preferir l’alegria a la tristesa, de saber apreciar
en els altres coses bones i no creure’ns els únics o els millors...
Una
de les coses que es van poder escoltar i em van sorprendre és que d’una manera
autònoma ells parlaven de felicitat i que per ser feliços necessitem estar
alegres, tenir amics, compartir...
Conte
dolç molt dolç i per guadir-ne tots junts!
