Ja sigui estiu, tardor, primavera o estiu els sentiments i emocions sempre estan presents i seguirem cercant a partir de llibres, contes, imatges, amics, familiars... el camí cap a la felicitat!!!
.. tots, però tots,
en un moment ho altre hem experimentat una sensació complicada, que no ens
agrada... tots ens hem sentit sols, tristos... tots hem sentit por! Sí, encara
que a vegades ens costi una mica reconèixer-ho, a vegades tenim por!
En una sessió vaig
decidir parlar sobre la por! Vam parlar sobre el que sentíem quan teníemm por i
sobre el que ens feia por! La majoria tenien por als monstres, al fantasmes, a
les "pelis" de vampirs, por als cocodrils... por a la foscor! Sí,
sovint és a la nit quan es tenen més pors... però també hi ha maneres per
vençer aquestes pors i amb aquest conte i la seva protagonista en podem treure
alguna idea...
Voleu conèixer la Maria? La Maria és
una nena molt valenta, una nena que no té por a la foscor...
"Un dia
la Maria està jugant a la seva habitació tranquil·lament, quan tot d'una la
foscor entra per la finestra!
La Maria
però, no s'espanta pas, sinó que continua jugant com si no passés res i quan la
foscor ja ha omplert l'habitació... sorpresa! Sabeu que fa la Maria? Doncs,
agafa la foscor pel braç i es posen a ballar! Sí, sí, us heu quedat amb la boca
ben oberta oi? Així també es va quedar la foscor! - Una nena valenta, que no té
por i em fa ballar...
A partir
d'aquell dia, cada nit, la foscor i la Maria ballen juntes i quan estan
cansades prenent una tassa de xocolata i una mica de pastís de maduixa i
llavors arriba el moment de dir: BONA NIT!!!"
Amb aquest conte d'una manera amena i divertida es treballa el tema de les pors, un tema que al mateix els fa com una mica de vergonya, sí, molts en el moment de conversa van dir que ells no tenien por de res, però poc a poc i a mesura que la conversa va anar avançant van anar sortint petites pors... que evidentment per ells són grans pors!
Sí l'altre dia amb el conte d'en Blai vam aprendre que per superar la vergonya podem cantar i saltar si tenim podem ballar ;) !!! Ja ho sabeu doncs!!!
I vosaltres? Sabeu qui és la reina del
petons i on podem trobar-la? Aquesta és la pregunta que ens podem fer només llegir el títol del conte: La Reina dels petons.
Al llarg del conte la protagonista viatja tot buscant qui deu ser la reina del petons...
" La princesa un matí va a veure a la
seva mare, que té molta molta feina i no la pot atendre massa i la petita
princesa només vol... uns petons! La seva mare, la reina, li diu que surti amb
el seu avió i que vagi en busca de la reina dels petons, a veure si la troba!
La princesa agafa l'avió i al llarg del
dia es troba amb diferents reines: la reina dels pastissos, la reina dels gats,
la reina dels joguets, la reina de les flors i finalment la reina de la nit...
però, no la reina dels petons!!!
On deu ser? Com deu ser? Aix, però es fa
de nit... i ja té ganes de tornar a casa on la seva mare l'espera i la
troba a faltar molt!
En trobar-se es miren i la mare simplement
li diu: Vine que et vull fer uns quants petons, una muntanya de petons! I la
princesa... es queda pensativa i li diu: ets tu, tu ets la reina dels
petons!!! "
Ho heu vist, tots tenim més aprop del que
ens pensem la nostra pròpia reina dels petons!!! i tal com van dir els petits no només tenim la reina del petons molt apropo sinó que també tenim un rei, el rei dels petons. Tots dos ens fan sentir com autèntics prínceps i princeses!!!
En veure el conte en una llibreria em va agradar de seguida, només el dibuix de la portada ja em va cridar l'atenció i com que anteriorment en una sessió ja havíem parlat dels petons i del molt que els agradaven vaig pensar que podríem passar una estona divertida i tendra i que el final a tots els sorprendia i agradaria i es podria crear un bonic moment de conversa parlant dels seus reis i reines preferits i així va ser!!! I evidentment a tots ens agraden els petons i més si ens els fan aquells que ens estimen!!!
Podem parlar i parlar sobre els sentiments i les emocions, però cada vegada tinc més clar que per transmetre i educar emocionalment als nostres petits, cal que nosaltres siguem feliços o almenys ho intentem, només així podrem transmetre també la felicitat.
A vegades, però les circumstàncies fan que ens sigui una mica més difícil, però sabeu què? A vegades només ens cal un toc de màgia, unes paraules boniques i en aquest petit llibre ho podeu trobar!
No calen massa paraules per descriure el conte que us passo a continuació, simplement dir-vos que amb una delicadesa extrema i d'una manera propera i senzilla descobrim que sovint ser diferent és més complicat del que ens pensem, que sovint jutgem sense saber o entendre el perquè i sense adonar-nos-en etiquetem... però que també a vegades i d'una manera innata i natural sabem veure la diferència com quelcom molt imporant i entre tot fer que allò diferent sigui igual...
En un curset que vaig fer d'educació emocional vaig descobrir un autor que em va encantar i del qual ja us he parlat, en Peter H. Reynolds autor del llibre El punt que us vaig explicar en un altra entrada.
Doncs resulta que amb un company de feina vam voler preparar una activitat d'educació emocional, però amb la novetat que uníriem ESO amb infantil, la idea era crear una sessió on els grans dirigissin la situació, ells havien d'explicar el conte i a partir d'aquí iniciar un diàleg amb els petits, la veritat és que l'experiència va ser molt positiva i tots en vam poder treure bones conclusions i un dolç somriure!
Vaig buscar i buscar a veure quin llibre podia escollir i finalment vaig trobar un vídeo ... mireu-lo!!!
Se'm va posar la pell de gallina i ho vaig tenir clar... em va resultar una mica complicat trobar-lo en format paper però un cop els vaig aconseguir encara em va agradar més!
"En Ramon
és un nen a qui li agrada molt molt dibuixar, ho dibuixa tot i ho fa qualsevol
lloc, situació, posició... senzillament li agrada dibuixar; un dia, però està a
punt de dibuixar un gerro amb flors i el seu germà gran, en Lleó s’enriu del
seu dibuix mentre la germana petita ho observa tot de lluny.
A partir
d’aquell moment en Ramon deixa de gaudir dibuixant, ja no el fa feliç, no li
agrada el resultat final i l’únic que
busca es fer una còpia exacta de tot el que dibuixa i com que no li surt arruga
els seus dibuixos, fins que arriba un dia que diu prou i es rendeix, però
llavors... la seva germana petita, la Marisol l’observa i li diu que el mira
mentre dibuixa, però ell enfadat diu que s’ha acabat, que no dibuixarà més i
que marxi, però la petita recull el dibuix que havia tirat al terra i en Ramon
li vol agafar i va cap a la seva habitació i quan està a punt de cridar-li es
queda sorprès i veu que tota l’habitació de la petita està plena dels dibuixos
que en Ramon havia tirat...
Ah!
Sorpresa, la germana li diu que el seu preferit és el del gerro, sí, el que
havia portat a deixar de dibuixar... és un GAIREBÉ un gerro, però és bonic i la
resta de dibuixos també... i a partir
d’aquest moment comença a dibuixar un GAIREBÉ vaixell, GAIREBÉ flor... i de les
coses reals als GAIREBÉ SENTIMENTS, GAIREBÉ POESIA... fins arribar a una
conclusió hi ha GAIREBÉ coses, GAIREBÉ sentiments que no poden captar-se, sinó
que cal gaudir-ne i així ho fa ell i arriba ser GAIREBÉ FELIÇ!"
Els petits van gaudir del conte, tant per l' escenificació que ens van fer els grans com pel contingut o la conversa que en va sorgir, tot i la timídesa que hi havia tant per una part com per l'altra... em quedo però amb una pregunta que li va fer un dels petits a un dels grans... " i tu? També t'entristeixes quan no et surt una cosa? "
Els grans igual que els petits a vegades també ensopeguem, també rebem crítiques destructives o ens trobem en situacions que se'ns escapen, però per sort tot i que potser alguna vegada ens costi, tenim la capacitat per lluitar, canviar i assolir la felicitat... donem doncs, les eines necessàries als petits perquè a mesura que vagin creixent també en siguin capaços ells.
Avui és el gran dia! Tot i que nosaltres ja fa dies que estem per les classes i ja ho tenim tot preparat avui comença de debó el nou curs escolar, avui és el dia en què hem de posar en joc tot el que sabem i ajudar a caminar els petits que passaran amb nosaltres nou mesos, hem d'aconseguir que siguin uns mesos inolvidables, uns mesos plens d'experiències úniques on ells ens siguin els protagonistes principals...
Fa molt temps va arribar a les meves mans un cd que em va captivar, un recull de contes amb cançons com a recurs per a poder treballar les emocions i sentiments. Crec que va ser a partir d'aquí que vaig començar a reflexionar sobre tot el que podem treballar amb el que anomenem l'educació emocional.
A partir de contes i cançons podem treballar diferents emocions i sentiments tals com: la vergonya, rivalitzar, la gelosia, les pors, la mort, la frustació i el saber perdre...
El conte que jo vaig escollir va ser el d'en Blai, el petit xai, conte per treballar la vergonya, ja que el protagonista, en Blai té un petit problema i és que no té la llana de color blanc no... sinó que en Blai va canviant de color a mesura que passa la història i tot per la vergonya que té!
“En Blai és un xai que va aparèixer un nit d’hivern dins una olla de la cuina d’una granja... ningú sap com va arribar allà! Era blanc i suau com un núvol de neu. De seguida tothom el va acollir, però va ser la vaca Baba qui el protegia i alimentava, igual que si fos el seu fillet!
Un dia en Blai va sortir a jugar amb els conillets... i sabeu que li va passar? Doncs, que va caure en un bassal i en sentir i veure que els altres es reien d’ell es va posar molt trist i vermell com un pebrot... a partir d’aquell dia només observava els altres lluny, molt lluny, però va arribar el moment d’anar a escola i aqui, aix aquí va arribar el gran problema, en Blai, no volia anar-hi, només de pensar-hi ja es posava nerviós i vermell... la Baba, li explicava que era necessari anar a l’escola i conèixer nous amics, però en Blai enlloc d’animar-se cada vegada estava pitjor... tant que fins el seu pel va canviar de color! Sí, va passar de blanc a rosa, de rosa a vermell, de vermell a marró i de marró a negre! Ja no era blanc ni tenia el pèl suau com un núvol!
La Baba li va dir que havia d’anar a veure el Bruixot Culdegot, ell solucionaria el problema.. i sí, només entrar el bruixut li va dir: tens el virus de la vergonya, vergonyitis comunitis! I la solució per curar-se la tens tu!!!
Li va recomanar anar amb els ulls ben oberts, observant el seu entorn, gaudint del que veia, fixar-se amb tot el que es trobava, així el virus marxaria...
En tornar cap a casa, va sentir un soroll... algú cantava, oh... la cançó de la vergonya... clar, i la va anar cantant...
Es trobà els conills que s’havien rigut d’ell , però aquesta vegada, no li va molestar que es poguessin riure, no, es va posar a jugar amb ells i poc a poc el color del seu pèl va canviar... i en arribar a casa, la Baba li va dir, tornes a tenir el pel blanc i suau com un núvol de neu”
Un conte dolç i que permet treballar d'una manera diferent aquest sentiment tant i tant present, la vergonya! I fins i tot ens dóna una solució per superar-la: saltar, cantar i ballar... doncs ja ho sabeu, fora vergonya!!! però no només treballem la vergonya sinó que com en qualsevol altre conte també podem percebre i fer que s'adonin de la presència de l'alegria, la tristesa, la solitud...
I per acabar us deixo amb un petit vídeo de l'enregistrament del conte.
Al principi de la creació del blog ja us vaig dir que les emocions i sentiments es poden treballar en qualsevol moment, en qualsevol activitat... només cal parar-hi atenció i transmetre als petits el que volem que que facin seu, és a dir, si volem nens alegres, feliços, amb una autoestima positiva cal que nosaltres treballem amb alegria, cal que transmetem felicitat en tot allò que fem i cal evidentment que els recolzem, que se sentin segurs, que se sentin estimats, que se sentin capaços d'assolir el que ens anem proposant i que sentint que els animem en tots els seus èxits.
Tot això sembla fàcil i evident, però encara cal treballar per arribar-hi en algunes aules on regne més aviat el jo mano i faig i dic...
Ahir la nit vaig trobar una imatge que em va agradar i crec que l'hauríem de tenir penjada a l'aula en algun lloc visible o no, que cadascú decideixi o bé a l'agenda, però mirar-la de tant i tant i ser-ne conscients, ja que només així podrem treballar emocions i sentiments d'una manera correcta...
... bé, la idea d'aquesta entrada no era tant tota aquesta dissertació, però bé a vegades quan comencem a escriure i reflexionar tot va fluint i això és bo!
Tal com deia els sentiments i emocions es poden treballar en el dia a dia i en qualsevol moment i aprofitant des d'imatges, contes, pel·lícules i també cançons!
En una sessió a l'aula vaig aprofitar una cançó de Maria Coma: De nit
Vam seure en rotllana i la música va començar a sonar, uns tancaven els ulls, altres miraven enlaire, altres miraven els seus companys... però el que va regnar va ser el silenci i en acabar tot van coincidir en què la cançó, era una cançó on la tristesa estava present: "és una cançó molt trista"...
A partir d'aquí va començar el diàleg i la comparació de sentiments oposats i una mica la definició i representació d'aquests.
" Tristesa? i com és la tristesa? Doncs plorem, baixem els ulls, les espatlles...
Alegria? sí, somriure, saltar, estar content...
Ràbia? Ens posem molt "serios", apretem els punys, les celles s'arquegen...
Sorpresa? Obrim la boca, ens emocionem...
Por? Ens enstristim, baixem la mirada..."
I amb aquestes definicions va arribar el moment del joc. Vam fer equips de cinc; a cadascú se li deia quin sentiment havia de representar sense parlar i els altres ho havien d'endevinar... va ser tot un èxit!!!!
Ja ho veieu oi? A partir d'una cançó vam tenir una sessió d'allò més bonica. Us ho recomano!!!
Ah! i per acabar una imatge que també val la pena tenir present, ingredients pel nostre cor...
Sabeu qui és la Maisa? La Maisa és una fadeta una mica especial, sí,
la Maisa té un petit problema amb les ales. Resulta que no són iguals, una és més
gran que l’altra i això fa que quan voli faci ziga-zaga enlloc de volar recte i
al mateix temps li comporta passar una mica més d’estona fent les coses, però
sabeu què? Doncs que ella no es rendeix pas, ella és molt valenta i s’esforça el
doble que les altres fades i si cal s’aixeca més d’hora i surt abans que les
altres per arribar a temps!
Ella és feliç i s’accepta tal com és, però sabeu que li va passar un dia? Doncs que
es va trobar amb la incomprensió de les altres fades, que eren molt
perfeccionistes i li van dir que per ser del club de les fades hauria de volar
molt bé i en línia recta, cosa que la pobra Maisa no pot fer! I sabeu què?
Doncs que ella enlloc d’entristir-se només es va enfadar una mica i va començar
a volar alt i molt molt ràpid i... va caure a l’aigua!
Les fades no saben nedar, però els peixos la
van animar i sense adonar-se’n va començar a nedar! La Maisa es convertirà en
la millor fada de l’aigua... i recupera la seva felicitat i autoestima.
És tracta d’un conte dolç i màgic, amb les
fades com a protagonistes que en aquestes edats els agraden molt i que ens
serveix per treballar l’autoestima, el fet d’estimar-se a un mateix, d’acceptar-nos
tal com som, de comprendre i valorar les diferències... de ser capaços de respectar-nos
siguem com siguem!
Ens serveix també per reflexionar una mica
sobre el que passa quan ens enfadem, la fada Maisa vola molt alt i molt ràpid
perquè en el fons està enfadada i això li comporta caure a l’aigua, per tant a
vegades quan ens enfadem cal comptar fins a 5, fins a 10 o fins on faci falta!
Sí, quan sigui gran el protagonista del conte té com a objectiu aconseguir el Premi Nobel de la Pau i per tal d'aconseguir-ho es proposa actuar des de ben aviat de manera correcta tot ajudant als altres, tot procurant reciclar, cuidar els animals... petites accions que juntes poden fer un món millor i això és el que es valora quan es dóna aquest premi tant i tant important!!!
És un conte ideal per treballar durant la setmana de la Pau que la majoria de centres celebra a final de gener, és llavors quan amb aquest conte podem ajudar una mica més als petits a comprendre aquest concepte tant i tant abstracte i complicat d'entendre, sobretot en aquestes edats i quan tenen al seu abast tot el que volen, quan poden anar a l'escola, menjar, comprar, viure acompanyats de les persones estimades...
El dia que vaig explicar el conte van sorgir reflexions molt boniques, reflexions que no em van deixar indiferent, reflexions que fins i tot als mestres d'ESO que van entrar a la classe els va sorprendre com tant petits extreien les seves pròpies conclusions i traslladaven el concepte de la PAU a la seva vida diària: ESTIMAR ALS PARES , GERMANS... SOMRIURE, COMPARTIR...
Per acabar deixeu-me que pengi el treball que vam fer a l'aula... com ells van interpretar el conte i que farien per assolir la desitjada i estimada PAU!
Us deixo també amb el vídeo de presentació del conte al FNAC.
