Aquest trimestre vaig fer un curs sobre competències sociemocionals del professorat i en ell vam parlar de la resilència, entesa com la capacitat que tenim les persones per fer front a les dificultats de la vida, superar-les, fer-hi front i fins transformar-ho en quelcom positiu. Cert és que la teoria és molt fàcil, però a la pràctica costa una mica més i en aquest vídeo que vull compartir amb vosaltres,d'una manera molt senzilla, diferent i delicada la ponent es dóna tres claus per saber caures:
El temps passa ràpid, en ocasions fins i tot sembla que no acabem de gaudir tant com hauríem de fer de les coses i els pròposits que ens anem fent a vegades queden allà desats en algun calaix fins que arriba el moment de dir STOP i parar i reflexionar i qüestionar-se si anem cap allà on realment volem anar o no i si és necessari cal entrar en crisi i cercar la solució i llavors tornar a començar, perquè al contrari del que sovint es diu no passa res si ens equivoquem o les coses no surten com teníem previst, el que cal és treure la part positiva del viscut i seguir endavant! I això és el que hem de transmetre als nostres alumnes, ja que sovint els sentim dir m'he equivocat, no em surt,no en sé... i jo sempre els dic el mateix no passa res, ho intentem, provem-ho, tots en sabem... i a seguir sempre cal seguir.
La setmana passada vaig descobrir un nou conte per treballar les emocions dels petits: Les emocions d'en Max.
En Max és un eriçó que no sap gestionar les seves emocions i que sovint està enfadat i no té en compte els altres companys. Per tal d'ajudar-lo la mestra li ensenya quatre passos que l'ajudaran anar-se controlant i gestionar el que sent i li passa.
1. Cal que busqui un racó tranquil i es faci un bola
2. Cal tranquil.litzar-se respirant poc a poc
3. Cal preguntar-se com se sent i què ha passat
4. Cal anar-se obrint i buscar una solució
El conte és molt semblant al del la tortugeta sàvia i va acompanyat d'un titella que ràpidament es converteix en una atracció pels petits!
Una vegada més a partir d'un conte el treball que es pot fer és molt i a partir del que li passa al protagonista el diàleg que es pot establir és molt i a més a més facilitem una eina més als petits i potser no tan petits en el camí de la gestió de les emocions.
Fa temps va arribar a les meves mans aquest conte: Orelles de Papallona, en mirar-lo em va agradar i vaig pernsar que era un d'aquells contes que un dia o altre acabaria explicant als meus petits, però amb una mudança pel mig va quedar-se en una capsa i farà cosa d'unes dues setmanes remenant va tornar a sortir i ja no vaig desaprofitar l'ocasió i el vaig explicar!
La protagonista de conte es caracteritza per tenir unes orelles molt grans i això en un primer moment sembla que li afecta, però gràcies a la metàfora orelles de papallona que li dóna la seva mare aconsegueix que no només no li afecti tenir les orelles grans sinó que qualsevol crítica la transforma en una metàfora màgica que fa que deixi de tenir importància el que li diuen i continua sent feliç!
Als meus petits pintors els va encantar el conte i tot i que encara no tots van entendre del tot el que suposava la crítica i la importància de tenir una bona autoestima i aprendre a estimar-nos tal com som, alguns sí que anaven entenent que no sempre es passa bé quan els altres es riuen de nosaltres.
És un excel.lent llibre per treball l'autoestima, la superació... tot amb unes il.lustracions diferents i que d'una manera dolça i senzilla ens apropen al món màgic de la Clara, la protagonista.
Sovint el ritme del dia a dia a està ple de moviment, activitats que ens fan anar amunt i avall, situacions que potser ens desborden... hi ha dies en què en estirar-nos al llit diem allò tìpic fins ara no he parat... i això quan passa sovint acaba comportant-nos cansament, estrès, fatiga... tot allò que anem carregant sense adonar-nos-en però que afecta i per aquest motiu i tal com procurem transmetre als petits quan tot això passa, arriba el moment de dir STOP i respirar, respirar profundament, agafar i treure aire conscientment, deixar entrar i sortir l'aire notant-lo...
Avui vull compartir dues imatges extretes d'un material d'una formació que estic fent, formació que des d'un principi m'has servit per reflexionar i pensar (els que em coneixen ja saben que sóc inquieta i que això de pensar és molt típic i propi d'una servidora)! Doncs bé, fins al moment he fet moltes i diverses formacions sobre educació emocional a l'escola, sobre com aplicar-ho, els conceptes, idees, programes... però fins ara potser mai m'havia format en conceptes més propis del que necessitem els mestres per fer-ho! Considero que disposo d'eines que fins ara m'han permès aplicar de manera positiva a l'aula, però com sempre dic mai en sabem prou i per aquest motiu estic gaudint de tot allò nou que estic aprenent i aprofitant per aprendre més d'allò que sabia.
El que vull compartir amb vosaltres és un decàleg emocional que hauríem de tenir present tots els mestres!
I sense adonar-nos-en hem arribat a setembre i tota la maquinària ja està en marxa, el camí ja està iniciat, de moment només amb els mestres acabant de preparar les classes i ultimant petits detalls per tal que tot estigui a punt el proper dilluns 15, dia en què les emocions estan a flor de pell, tan pels grans com pels petits, dia en què tots tenim un rau rau abans de començar, els petits de P3 perquè comencen un nou camí, els dels altres cursos perquè es retroben amb els companys i la mestra ... és en certa manera tal com vaig dir un inici d'any, en aquest cas, un inici de curs on la màgia, la il.lusió, els somriures, les rialles, les ganes de seguir creixent, les ganes d'aprendre estan ja dins la motxilla que ens serveix per començar l'aventura i que a mesura que passin els dies s'anirà omplint més i més!
Espero doncs que tingueu tot@s un bon inici de curs i per acabar us deixo un text que he llegit aquest matí, on un cop més les emocions i el treball en equip hi són presents! Espero que us agradi !
Emocions: Les raons que la raó ignora ( Jaume Soler, Mercè Conangla i Laia Soler
Fa dies que tinc pendent entrar i actualitzar el blog, però a vegades convé desconnectar una mica i omplir-nos de nou d'energia i preparar-nos per al nou curs i la millor manera de fer-ho es trencant amb les rútines del dia a dia i gaudir del descans, dels moments en bona companyia...cal gaudir dels que tenim aprop i aprofitar cada instant com si fos únic!
A menys d'una setmana de tornar vaig omplint de nou l'escriptori de noves idees, propòsits, projectes... ben bé es com si fos any nou, ja que cada curs és un nou any, cada curs ens aporta saviesa, alegries, cada curs ens serveix per fer-nos una mica més grans i això és el que ens fa somriure i tornar a la rútina encara que en un primer moment ens faci mandra, simplement doncs cal gaudir de cada instant pel que és, cal aprofitar tot el que tenim i apropar-nos en el camí de la felicitat!
I TU QUE SERÀS QUAN SIGUIS GRAN? Pregunta que tots hem fet o respost en algun
altre moment, és inevitable preguntar als petits què volen ser de grans... La
pregunta no té cap mala intenció, ningú fent-la creu que ho està fent malament
i fins i tot un dels temes que sovint treballem a l’aula és el dels oficis i
quan els preguntem el que volen ser tenim respostes sorprenent com jo vull ser
mare, jo vull ser princesa... i en sentir-ho expliquem als petits, que està
molt bé, però parlem de feina... i clar ser mare o princesa està molt bé, però
a part es pot ser moltes altres coses i avui després de veure el vídeo que us
deixaré al final m’he adonat en sentir un nen de 13 anys explicant el que se
sent en haver de respondre el que volen ser de grans quan encara són petits i
el que volen és seguir sent feliços... sí, en el fons els adults a vegades
pequem de voler ajudar, de voler guiar i fer que els petits s’hagin de fer
grans més ràpid o a la inversa ens aferrem en mantenir-los sobreprotegits,
sense deixar que preguin les seves decisions... Cal llavors potser escoltar una
mica més els nostres petits? Cal potser deixar simplement que siguin feliços i
facilitar-los les eines necessàries per anar avançant i fer-ho amb seguretat?
Cal parar-hi i reflexionar-hi i ara amb el
curs acabat i amb la mirada ja al proper curs és el moment de tenir-ho present
i traslladar-ho en el nostre dia a dia.
Només una imatge per recomanar-vos una lectura d'aquelles que et fan reflexionar i qüestionar sobre una de les tasques del mestres, la de transmetre, una de les tasques que cada setembre ens neguiteja una mica, la de parlar davant dels pares en el moment de la reunió, nervis inicials que a vegades t'activen, però en altres ocasions i persones juguen una mala passada. Quan un bon amic va recomanar el llibre no pensava que gaudiria tant llegint-lo, ni tampoc pensava que reflexionaria en tot el que va comentant Ferran Ramon- Cortés i tal com ell diu: " És un llibre per a comunicar. Per a comunicar-se. Davant de mil persones o de dos. A la feina o en la nostra vida pesonal Els secrets són els mateixos. "
I sense adonar-nos-en hem arribat al tercer trimestre del curs, un curs ple de novetats i canvis, canvis que a vegades no són fàcil, però tot i així cal seguir endavant i per sort en el nostre dia a dia envoltats de petits i petites el més complicat és senzill, allà on nosaltres hi trobem un però, ells hi troben un som-hi, allà on sembla que no ens atrevim arribar, ells amb la seva particular innocència i entusiame s'hi llencen... són ells els que sense saber-ho fan mirades apreciatives, són ells els que sense saber-ho ens transmeten la felicitat en el sentit més pur, són ells els que ens permeten aprendre, són ells els que moltes vegades són els mestres i nosaltres uns simple aprenents, però d'això no tothom n'és conscient, encara hi ha gent que creu que el mestre és el que mana, el que ensenya una matèria o transmet uns coneixements, encara hi ha que posa en dubte que les emocions siguin importants, encara hi ha què creu que som mestres i que en acabar el curs, l'etapa o l'escola els nens han de tenir coneixement i prou... encara queda molt camí per fer i per tant cal seguir amb empenta,alegria i motivació, cal seguir aprenent i avançant, cal seguir il.lusionats amb el que estem fent, cal seguir cercant allò que ens faci ser millors i si això comparta desaprendre, fem-ho, si això comporta substituir la classe "magistral" per una sessió de conversa fem-ho, si això comporta escoltar i apendre dels petits fem-ho!!!
BON TERCER TRIMESTRE!!!!
I per acabar us deixo el programa La felicitat de David Escamilla amb Àlex Rovira i Ferran Ramon-Cortés! Paraules que a mi em van "encandilar " a la ràdio... Espero que us agradi!!
Tot i que ja fa dies que vaig rebre els premis fins avui no he tingut temps per escriure i dedicar-hi l'entrada que li pertoca a l'entrega de nous premis, fet que et fa somriure i agrair aquelles persones que sense haver-nos vist mai valoren la feina i la dedicació aquest petit blog! Per aquest motiu vull agrair-li a la Lluna d' Un polsim de sal que hagués pensat en el meu blog i entregar-me dos nous premis!
Aquests premis són un reconeixement entre blocaires amb la finalitat d'aconseguir més difusió i fer més visibles els diferents blocs.
Si el teu bloc ha rebut aquest reconeixement i tens ganes de compartir-lo amb altres blocs cal:
- Agrair al blocs que t'han concedit el premi i fer-te seguidor.
- Donar el premi a 11 blocs que acaben de començar o que tenen menys de 200 seguidors.
- Informar del premi a cadascun dels blocs.
- Visitar els blocs que han estat premiats juntament amb el teu.
Us deixo un petit regal que vaig trobar l'altre dia, paraules que com sempre et fan pensar, et fan reflexionar i questionar el nostre dia a dia, et fan parar i adonar-te que en el nostre dia a dia a vegades potser no sempre som conscients del que tenim davant, no sempre som conscients que allò que fem potser ja no serveix, no sempre conscients que els canvis són necessaris, no sempre conscients que cal qüestionar-nos allò que fem, que cal formular-nos noves preguntes, no som conscients que a vegades la tristesa arriba i que no passa res, el que cal és no romandre en la tristesa davant de pèrdues, el cal és avançar... la vida cal viure-la, la vida tal com diu el títol del llibre: Viure és un assumpte urgent !
A vegades parlem d'empatia i el concepte resulta tan abstracte que no sempre és fàcil entendre-ho, sobretot pels petits, per aquest motiu potser el millor és buscar vídeos com el que vaig trobar l'altre dia on d'una manera tendra i dolça el concepte queda molt clar, espero que us agradi!
La major alegria que hi ha a la vida és crear. ¡ Utilitza-la en excés !
Ron L. Hubbard
Sovint ens preguntem què és el que ens fa perdre la creativitat, què és el que no ens permet canviar, què és el que no es permet mostrar-nos flexibles, què és el que fa que no ens mostrem espontanis, què és el que fa que la creativitat en ocasions enlloc de ser cada vegada més i més present passi en un segon pla i la resposta és clara, la por a equivocar-se, la por a sortir del comú, a destacar quan tothom fa el mateix, la por a canviar... tot és resumeix en la por a sortir possiblment de la nostra zona de confort i això com a models en el dia a dia dels nostres no ens ho podem permetre, hem de ser els primers en afavorir la creativitat, en permetre que la creativitat estigui present en tot allò que anem fent i evitar així els enemics de la nostra creativitat...
"Un instant junts per ser conscients d'allò que ja saps... "
(Juanjo Fraile)
De
tant en tant hauríem de deixar allò que estem fent i tancar els ulls, respirar
profundament, deixar-nos anar, relaxar-nos...
i pensar en un lloc on es agradaria estar, pensar en alguna cosa que
desitgem i anar-la visualitzant, notar que és allò que ens agrada, percebre la
felicitat en ser-ne conscients... gaudir d’aquell instant sense pensar en res més...
però això als adults ens costa, els adults a vegades tendim a seguir sense
pensar, tendim potser avançar sense qüestionar-nos on estem, on volem arribar,
sense preguntar-nos per l’objectiu assolir... es tendeix a vegades a no canviar
d’actitud, quan en realitat cal canviar d’actitud, cal preguntar-se, qüestionar-se...
tot allò que fem, cal possiblement recuperar el nen/a que portem a dins per
avançar sense perdre l’emoció, la imaginació, les idees, els somnis... la PASSIÓ
per allò volem fer.
Cal
que ens dediquem temps a nosaltres mateixos, cal que juguem, cal que enfoquem els
nostres reptes com un joc, un joc on tots podem participar, un joc on entre
tots podem millorar , un joc on la imaginació, la il·lusió, la màgia... el
positivisme estigui més que present!
Cal
gaudir de tot allò que fem per petit que sigui amb mantenint "la màgia, gràcia i
poder que té l’acció!"
Espero
que el vídeo que us deixi a continuació us emocioni i agradi tan com m’ha
agradat a mi!
Abans que res BON ANY NOU!!! Sí, ja estem al 2014, el temps passa ràpid i comencem un nou any i al mateix justament avui iniciem un trimestre més, diuen que és el trimestre més llarg del curs i que tenim per davant per davant molts i molts dies de feina, però el que no saben alguns, que a part de tenir per davant molts dies de feina, també tenim molts dies plens de moments estel.lars, plens de moments divertits, de converses possiblement que acaben perden el sentit, moments d'aprenentatges i projectes nous... endavant doncs amb aquest nou trimestre i de regalet us deixo un vídeo que he trobat just fa una estona, són 7 minuts plens de veritat, possiblement més encarat als alumnes més grans, però també evidentment amb la seva "adaptació i aplicació"pels més petits!!! Què no ens falti mai un campió...
