I TU QUE SERÀS QUAN SIGUIS GRAN? Pregunta que tots hem fet o respost en algun
altre moment, és inevitable preguntar als petits què volen ser de grans... La
pregunta no té cap mala intenció, ningú fent-la creu que ho està fent malament
i fins i tot un dels temes que sovint treballem a l’aula és el dels oficis i
quan els preguntem el que volen ser tenim respostes sorprenent com jo vull ser
mare, jo vull ser princesa... i en sentir-ho expliquem als petits, que està
molt bé, però parlem de feina... i clar ser mare o princesa està molt bé, però
a part es pot ser moltes altres coses i avui després de veure el vídeo que us
deixaré al final m’he adonat en sentir un nen de 13 anys explicant el que se
sent en haver de respondre el que volen ser de grans quan encara són petits i
el que volen és seguir sent feliços... sí, en el fons els adults a vegades
pequem de voler ajudar, de voler guiar i fer que els petits s’hagin de fer
grans més ràpid o a la inversa ens aferrem en mantenir-los sobreprotegits,
sense deixar que preguin les seves decisions... Cal llavors potser escoltar una
mica més els nostres petits? Cal potser deixar simplement que siguin feliços i
facilitar-los les eines necessàries per anar avançant i fer-ho amb seguretat?
Cal parar-hi i reflexionar-hi i ara amb el
curs acabat i amb la mirada ja al proper curs és el moment de tenir-ho present
i traslladar-ho en el nostre dia a dia.
Petonets!
