Un calendari d'advent d'allò més emocional!!!!

Aquesta tarda he trobat un calendari d'advent i quan l'he obert... m'ha encantat!!! Defuig de típic i conegut calendari, i el més xuli, és que ens permet reflexionar una miqueta!

El trobareu en aquest enllaç!

http://www.calendariadvent.com/

Espero que agradi!!!


Petonets!

Un toc Nadalenc!

Finalment ahir, em vaig decidir... a fer el pessebre s'ha dit... tal com deia, la màgia del Nadal la portem dins tant els petits com els grans. 

Petonets!

Dies per reflexionar i compartir

El temps passa tant i tant ràpid... sembla que era ahir quan començàvem les vacances d'estiu i  ara ja estem a punt de tornar a fer vacances, però vacances d'hivern, les esperades vacances de Nadal, dies plens d'emocions i sentiments a flor de pell i penso que no només pels petits, sinó que també pels grans.

A mesura que ens anem fent grans el valor i sentit d'aquestes vacances es va transformant ja que la vida ens va aportant experiències i vivències diverses que fan que tot i que ja sabem el gran secret que ens envolta per aquestes festes continuem mantenint una il-·lusió i màgia interna, a tots, i sobretot els que tenim la sort de treballar amb nens ens emociona veure la mirada plena d'admiració dels nens en veure els Reis, o les rialles i la il·lusió per fer cagar el Tió o bé esperar l'arribada del Pare Noël o com fan l'Alberto, l'Ignacio o l 'Amaia que esperen l'"olentzero"... sigui quin sigui el personatge que els fa feliços, tots ens recarreguen les piles i ens fan continuar gaudint d'aquets dies tant i tant màgics.

Quan m'he decidit a fer l'entrada tenia un idea pensada, reflexionar i destacar en general la màgia d'aquests dies nadalencs, però ara i a mesura que vaig escrivint vaig canviant una mica d'idees i vaig formulant preguntes ( cosa positiva segons va explicar-me l'altre dia una gran mestra en un curset que vaig fer al MACBA), sí, vaig pensant i reflexiont... i crec que amb els petits a part de treballar la part més "cridanera" del Nadal i potser també la part més comercial cal també fer-los reflexionar i fer-los adonar de la sort que tenen per poder viure i gaudir d'aquestes festes, no cal entrar en temes de consumisme, són petits i no cal entrar a debatre en si el Nadal és o no consumisme, però el que si podem fer es treballar valors, valors que ens ajudaran a ser millor persones, valors que són necessaris per tirar endavant i anar superant reptes que s'aniran trobant al llarg de la seva vida. 

En aquesta línia i com sempre aprofitant una mica el treball que a diari faig amb els nens us vull recomanar el conte solidari de la Fada Adalina. Conte que forma part del projecte de l'Implica't amb la Marató.

La Fada Adalina

" La fada Adalina és una fada, però no és un fada com les altres, sinó que ella és una fada diferent, és una fada sense ales i tot i ser la filla de la Gran Reina de les fades gairebé tampoc tenia màgia, ja que la màgia es troba a les ales de cristal.  Així doncs, des de ben petita l'Adalina va aprendre a conviure amb els altres sense les ales i reben l'ajuda dels altres, que ella acceptava amablement. Tot va anar fins el moment en què quan va arribar el moment de convertir-se en reines, les altres companyes ho van posar en dubte, ja que com podria ser reina sense ales i sense màgia? "

Ja us imaginar doncs, com es devia sentir la pobra Adalina, el sentiment de la tristesa emergeix mirem per on mirem i per un moment fins i tot la seva autoestima està més que ferida... però per sort, l'Adalina compta amb molts amiguets, els animals del bosc, que ràpidament estan disposats ajudar-la i tornar-li l'alegria i la felicitat. Junts aconsegueixen fer realitat el somni de la fada,  poder agafar el primer raig del sol i guardar-lo per fer-lo servir de llanterna i pintar un arc de Sant Martí per il·luminar la nit... sí, junts van aconseguir que tot allò que ella desitjava es pogués fer realitat, no calien les ales per tenir màgia, compartir, ajudar-se, tirar endavant, estimar, somriure... són els únics ingredients necessaris per tirar endavant i crear màgia on no hi és.

Quan vaig trobar el conte em va encantar, el vaig trobar dolç, proper, màgic... el tipus de conte que m'agrada explicar i treballar vaig pensar, i sí vaig tenir la sort de poder treballar el conte i no només amb els meus peques, sinó que els companys grans de l'escola ens el van representar!!!

Espero que també li trobeu aquest "encant"! Us deixo l'enllaç on podreu trobar el conte!


Petonets!

... val la pena...

Són 10 minuts, però val la pena escoltar-lo! És un gran savi... 

Tancar els ulls i demanar un desig...

Quan ens fem grans a vegades ens oblidem del que ens feia feliç quan èrem petits... ocupem el nostre temps anant amunt i avall, preocupats per mil coses a l'hora i sense adonar-nos-en anem deixant a part petites coses que ens il.lusionaven o emocionaven i quan de sobte et recordes de sensacions, emocions viscudes i mires enrera ... saps que t'has fet gran, que ha passat el temps, però al mateix temps t'adones que hauríem de poder continuar gaudint-ne...

Recordo que quan arribava la primavera i anaves a caminar en veure "els angelets" de seguida corries agafar-los, tancaves els ulls i demanaves un desig... eren instants únics, sensacions boniques que et feien volar cap aquell desig demanat... 

En trobar aquesta imatge vaig fer l'acció mentalment i vaig somriure... sí, fer-nos grans no vol dir perdre la il.lusió, les ganes de somiar, de poder cridar de tant en tant, de deixar a banda prejudicis, de poder seure i demanar un desig... fer-se gran ha de poder ser continuar sent feliç i no oblidar la part "infantil" que tenim dins! 

Cal però, que els adults fem viure als petits com si cada instant fos únic, irrepetible i que la il.lusió per ser feliç no desaparegui en fer-se gran.

Petonets!

L'amistat

Sovint parlem de valors i a través de les nostres accions procurem que els petits ens siguin conscients. Parlem d'estimar, d'ajudar, de compartir, d'escoltar, de respectar, de tenir paciència, de saber esperar, de l'amistat, del que és bo i el que no ho és... i en ocasions però, hauríem de ser conscients que no n'hi ha prou amb paraules, calen fets i buscant i remenant l'altre dia vaig trobar un vídeo curt, molt curt, però profund i que ens permet un treball de valors, emocions i sentiments... 

Són tres minuts intensos, són tres minuts en què no calen paraules i per això potser encara ens crida més l'atenció aquest acte. El robot groc ajuda al gos i per fer-ho ell surt perden, és un veritable acte de valentia, amistat, bondat... val la pena reflexionar-hi una estoneta.

Petonets!!!

Al mal temps... un bon somriure!!!

Petonets!!!

... perseguint els nostres somnis

"El món està a  mans d'aquells que tenen el valor de somiar i  córrer el risc de fer realitat els seus somnis". 

Somiar... sí, tots tenim somnis, somnis bons que ens fan somriure i gaudir d'uns instants màgics pensant que tant de bo aquells somnis poguessin ser realitat, però també tenim somnis dolents, que contràriament ens fan sentir angoixats, tristos... Són emocions i sentiments contradictoris i presents tant en grans com en petits però amb una petita diferència, els adults sabem que són somnis, tenim clar que allò que hem somiat no és real i per aquest motiu en acabar de somiar ens oblidem del que hem sentit i viscut en aquell moment de descans; els petits però, en ocasions encara tenen dificultats per distingir entre el que és real i el que és fictici i l'únic que els preocupa són els malsons... allò que els fa por!

No pretenc analitzar ni molt menys el món dels somnis i el significat de cada somni... el que pretenc avui és destacar que els somnis, són somnis però que a vegades si ho volem i desitgem es poden fer realitat o si més no podem lluitar per fer-los realitat o apropar-los a la nostra realitat. I com podem fer-ho? Doncs lluitant, intentant assolir els reptes que ens anem proposant, buscant l'ajuda d'aquells que ens estimen, provant les coses una i una altra vegada sense decaure... tot això que pot semblar teòric són valors que em de transmetre als nostres petits, hem d'ajudar-los a sentir-se segurs, però això no vol dir que els hàgim de fer totes les coses, sinó que hem de deixar que ells ho intentin, ho provin, que vegin que quan allò que ens hem proposat ho aconseguim les sensacions que s'experimenten són úniques!!!  I crec que quan se senten MOTIVATS això és més i més fàcil!

Per acabar us deixo un petit curt on podeu veure el que he intentat explicar-vos... 

Petonets!

El cirerer

Tot i que estem immersos en plena tardor avui us vull parlar d'un cirerer.. bé d'un conte: 

El cirerer d'Alba Garcia i Puig

Vaig descobrir el conte en una festa que vam fer a l'escola i em va cridar molt l'atenció i l'he pogut recuperar i encara m'ha agradat més i l'he trobat més dolç, senzill i que fa somriure tant a grans com a petits. 

" A la petita Mariona li van regalar un petit cirerer, però ningú li va explicar com l'havia de cuidar. Impacient de veure que el seu cirerer no creixia, va decidir tenir-ne cura d'una manera MOLT ESPECIAL..."

Al llarg del conte la Mariona busca la manera per aconseguir que el cirerer creixi ràpid, li costa esperar i tenir paciència, cosa que també passa en els petits en el dia a dia, sovint els costa esperar el seu torn de paraula, els costa no ser els primers en tot, els  costa simplement per l'edat esperar i tenir paciència,  i com sempre dic, tot el que poguem treballar ja des de petits ens servirà per anar assentant les bases de grans i tot i que a vegades resulti complicat els hem de fer veure igual que li va dir l'avia de la Mariona que cal tenir paciència i esperar!!!

Al final tot té la seva recompensa... 

Petonets ben dolcets!!! 

... s'acosta la castanyada!

La setmana vinent arriba la desitjada i esperada castanyada, festa de les castanyes i els panellets i precisament avui buscant i remenant per aquí he trobat un petit curt sobre castanyes ... No calen paraules per veure tot els sentiments que van sorgint i en com us sentiu a mesura que va passant i en com poden sentir-se els petits...

Jo encara no l'he passat als petits, quan ho faci podré viure en directe les reflexions dels petits savis, ja que a vegades són ells els que millor saben desxifrar sentiments i emocions!

Petonets!!! 

...atrevim-nos a fallar!

Atreveix-te a fallar...

Un dia vaig llegir que Sir Ken Robinson deia que els nens eren creatius perquè no tenien por a equivocar-se i és cert fins el moment en què s'adonen que en ocasions quan creuen que allò que han fet bé o que és bonic algú els diu que no és correcte o bé se'ls limita a imitar i no a crear, és llavors quan es comença a limitar la creativitat i quan els petits tenen por a equivocar-se, tenen por a no fer-ho bé...cal llavors per part nostra que reconduim llavors la seva actitud i els anem fent veure que no passa res per equivocar-se, que no passa res per intentar-ho i que si no surt a la primera ja sortirà... cal però, que els animem a intentar-ho una i una altra vegada i els aplaudim tant el procés que segueixen com el resultat final, el que a vegades sembla fàcil pels adults pels petits és molt i molt complicat, per tant cal que a vegades mirem la realitat des d'on  o com la veuen ells i així segur podrem ajudar-los millor i sobretot fer que confiin en ells mateixos, perdin la por a equivocar-se i no perdin la creativitat innata que tenen quan són petits i que aquesta vagi en augment!!!

Us deixo per acabar aquest vídeo on Robinson parla precisament d'això... 

Una abraçada

"Tothom necessita una abraçada de tant en tant. Hi ha abraçades tendres i suaus, delicades i dolçes, amb la trompa i el bec... abraçades per a tots els gustos"

(Una abraçada, de Guido van Genechten)

Les abraçades tant úniques i necessàries, les abraçades ens permeten apropar-nos, sentir-nos aprop i transmetre el suport, l'estima o ajuda necessària i a partir d'aquest conte podem descobrir que hi ha diferents tipus d'abraçades igual que vam descobrir diferents tipus de petons. 

Amb el seu llenguatge dolç i col.loquial l'autor ens permet un treball de les emocions i una de les mostres d'afecte més boniques. 

Els petits després del conte van parlar de les abraçades com una manera d'expressar i certament així ho podem considerar ja que a vegades les paraules sobren o bé no saps quines paraules fer servir i amb una abraçada pots mostrar el que sents i al mateix temps recolzar al qui la rep!

Espero que us agradi aquest llibre ple de color i tendresa.

Petonets i abraçades!!!

No calen paraules...

Us deixo un petit vídeo on sense paraules es diuen tantes coses... espero que us agradi!

Petonets!!!

Nit de Sol

" És una cosa sabuda que el sol brilla de dia i la lluna de nit. Però això no ha estat sempre pas així. Un dia, el sol comença a fer burleta a la lluna: 

<< Jo brillo molt més que tu>> i, no conent amb això comença a aparèixer també a la nit. Fins que una nit, sense saber com ni per què el sol es va trobar ben sol al cel. La lluna i les estrelles havien desaparegut sense deixar rastre... "

Nit de Sol d'Yvonne Goldner Beixi
Ed. Lumen

D'una manera senzilla i delicada al llarg del conte descobrim el que ens passa a vegades i no ens n'adonem: creure'ns superiors i millors en tot i compartar-se de manera cruel amb els altres.... en el conte el sol es creu millor que la lluna i els estels, creu que ell ha de ser únic i poc a poc amb el seu egoisme va fent entristir la lluna fins al punt que cau malalta tant per l'escalfor del sol com també i tal com vam arribar l'altre dia a classe a partir del diàleg, es posa malalta per la tristesa que sent en veure que no pot fer el que més li agrada, sortir i il·luminar la nit! Per sort però, el sol és capaç de rectificar i ajudar a la lluna de la millor manera... enviant-li l'arc de Sant Martí! Tot un procés del podríem passar hores i hores escrivint i parlant-ne tant entre grans com entre petits... reconèixer que un s'ha equivocat, que ha fet mal... i buscar la manera per ajudar (resolució de conflicte) no és tant senzill i cal que des de petits ja els anem fent veure la via que han de prendre per solucionar encara que costi i que a vegades en sembli que no serveix, segur que serveix i molt!!!

Quan vaig comprar aquest conte en cap moment vaig pensar en tot el treball que em va permetre, simplement vaig veure una història bonica, però ara i anant una mica més enllà i veig una bonica, sensible i gran història!

Petonets molts grans!!!

Cert, molt cert...

L'altre dia "navegant" vaig trobar aquesta imatge i ràpidament va cridar la meva atenció. És tant cert... i a vegades no en som conscients i ens n'oblidem i no ens ho podem permetre! Els petits captem d'una manera fascinant i encara que a vegades no ho sembli els nostres estats d'ànim, capten l'alegria, la tristesa, els nervis, la por... per tant cal que en siguiem conscients i els fem viure allò que ells necessiten per tirar endavant, que els viure el que els permeti mirar-se en un mirall i somriure o com en aquesta imatge veure un cor, això significarà que els estem fent viure amor, felicitat, alegria... i que en cas de tristesa, pors... tinguien les eines necessàries per sortir-se'n!

I si us plau... tal com diu: feu-ne difusió!!! 

Petonets!!!

Donem la benvinguda a la tardor...

Ja sigui estiu, tardor, primavera o estiu els sentiments i emocions sempre estan presents i seguirem cercant a partir de llibres, contes, imatges, amics, familiars... el camí cap a la felicitat!!! 

Per una tardor plena de bons i grans moments...

Petonets!!!!

La meva amiga la foscor

.. tots, però tots, en un moment ho altre hem experimentat una sensació complicada, que no ens agrada... tots ens hem sentit sols, tristos... tots hem sentit por! Sí, encara que a vegades ens costi una mica reconèixer-ho, a vegades tenim por!

En una sessió vaig decidir parlar sobre la por! Vam parlar sobre el que sentíem quan teníemm por i sobre el que ens feia por! La majoria tenien por als monstres, al fantasmes, a les "pelis" de vampirs, por als cocodrils... por a la foscor! Sí, sovint és a la nit quan es tenen més pors... però també hi ha maneres per vençer aquestes pors i amb aquest conte i la seva protagonista en podem treure alguna idea...

Voleu conèixer la Maria? La Maria és una nena molt valenta, una nena que no té por a la foscor...

"Un dia la Maria està jugant a la seva habitació tranquil·lament, quan tot d'una la foscor entra per la finestra! 

La Maria però, no s'espanta pas, sinó que continua jugant com si no passés res i quan la foscor ja ha omplert l'habitació... sorpresa! Sabeu que fa la Maria? Doncs, agafa la foscor pel braç i es posen a ballar! Sí, sí, us heu quedat amb la boca ben oberta oi? Així també es va quedar la foscor! - Una nena valenta, que no té por i em fa ballar...

A partir d'aquell dia, cada nit, la foscor i la Maria ballen juntes i quan estan cansades prenent una tassa de xocolata i una mica de pastís de maduixa i llavors arriba el moment de dir: BONA NIT!!!"

Amb aquest conte d'una manera amena i divertida es treballa el tema de les pors, un tema que al mateix els fa com una mica de vergonya, sí, molts en el moment de conversa van dir que ells no tenien por de res, però poc a poc i a mesura que la conversa va anar avançant van anar sortint petites pors... que evidentment per ells són grans pors! 

Sí l'altre dia amb el conte d'en Blai vam aprendre que per superar la vergonya podem cantar i saltar si tenim podem ballar ;) !!! Ja ho sabeu doncs!!! 

Petonets!!!

La reina dels petons

"Al comandament de l'avió

la princesa se sent lleugera com un ocell.

"Però on trobaré la reina dels petons?",

es pregunta la princesa.

"Potser en aquell castell

que sembla un pastís?

I vosaltres? Sabeu qui és la reina del petons i on podem trobar-la?  Aquesta és la pregunta que ens podem fer només llegir el títol del conte: La Reina dels petons. 

Al llarg del conte la protagonista viatja tot buscant qui deu ser la reina del petons... 

" La princesa  un matí va a veure a la seva mare, que té molta molta feina i no la pot atendre massa i la petita princesa només vol... uns petons! La seva mare, la reina, li diu que surti amb el seu avió i que vagi en busca de la reina dels petons, a veure si la troba!

La princesa agafa l'avió i al llarg del dia es troba amb diferents reines: la reina dels pastissos, la reina dels gats, la reina dels joguets, la reina de les flors i finalment la reina de la nit... però, no la reina dels petons!!!

On deu ser? Com deu ser? Aix, però es fa de nit... i ja té ganes de tornar a casa on la seva mare l'espera  i la troba a faltar molt!

En trobar-se es miren i la mare simplement li diu: Vine que et vull fer uns quants petons, una muntanya de petons! I la princesa... es queda pensativa i li diu: ets tu, tu ets la reina dels petons!!! " 

Ho heu vist, tots tenim més aprop del que ens pensem la nostra pròpia reina dels petons!!!  i tal com van dir els petits no només tenim la reina del petons molt apropo sinó que també tenim un rei, el rei dels petons. Tots dos ens fan sentir com autèntics prínceps i princeses!!!

En veure el conte en una llibreria em va agradar de seguida, només el dibuix de la portada ja em va cridar l'atenció i com que anteriorment en una sessió ja havíem parlat dels petons i del molt que els agradaven vaig pensar que podríem passar una estona divertida i tendra i que el final a tots els sorprendia i agradaria i es podria crear un bonic moment de conversa parlant dels seus reis i reines preferits i així va ser!!! I evidentment a tots ens agraden els petons i més si ens els fan aquells que ens estimen!!!

Petonets!!!! 

Cert, molt cert...

BE HAPPY!

"Un petit llibre que t'ajudarà a ser feliç"

Podem parlar i parlar sobre els sentiments i les emocions, però cada vegada tinc més clar que per transmetre i educar emocionalment als nostres petits, cal que nosaltres siguem feliços o almenys ho intentem, només així podrem transmetre també la felicitat. 

A vegades, però les circumstàncies fan que ens sigui una mica més difícil, però sabeu què?  A vegades només ens cal un toc de màgia, unes paraules boniques i en aquest petit llibre ho podeu trobar!

Ja ho sabeu... sigueu feliços!!!!

Petonets!!!

El cazo de Lorenzo

No calen massa paraules per descriure el conte que us passo a continuació, simplement dir-vos que amb una delicadesa extrema i d'una manera propera i senzilla descobrim que sovint ser diferent és més complicat del que ens pensem, que sovint jutgem sense saber o entendre el perquè i sense adonar-nos-en etiquetem...  però que també a vegades i d'una manera innata i natural sabem veure la diferència com quelcom molt imporant i entre tot fer que allò diferent sigui igual... 

Gaudiu-ne!

Quasi

En un curset que vaig fer d'educació emocional vaig descobrir un autor que em va encantar i del qual ja us he parlat, en Peter H. Reynolds autor del llibre El punt que us vaig explicar en un altra entrada.

Doncs resulta que amb un company de feina vam voler preparar una activitat d'educació emocional, però amb la novetat que uníriem ESO amb infantil, la idea era crear una sessió on els grans dirigissin la situació, ells havien d'explicar el conte i a partir d'aquí iniciar un diàleg amb els petits, la veritat és que l'experiència va ser molt positiva i tots en vam poder treure bones conclusions i un dolç somriure!


Vaig buscar i buscar a veure quin llibre podia escollir i finalment vaig trobar un vídeo ... mireu-lo!!!

Se'm va posar la pell de gallina i ho vaig tenir clar... em va resultar una mica complicat trobar-lo en format paper però un cop els vaig aconseguir encara em va agradar més!

"En Ramon és un nen a qui li agrada molt molt dibuixar, ho dibuixa tot i ho fa qualsevol lloc, situació, posició... senzillament li agrada dibuixar; un dia, però està a punt de dibuixar un gerro amb flors i el seu germà gran, en Lleó s’enriu del seu dibuix mentre la germana petita ho observa tot de lluny.

A partir d’aquell moment en Ramon deixa de gaudir dibuixant, ja no el fa feliç, no li agrada el resultat final  i l’únic que busca es fer una còpia exacta de tot el que dibuixa i com que no li surt arruga els seus dibuixos, fins que arriba un dia que diu prou i es rendeix, però llavors... la seva germana petita, la Marisol l’observa i li diu que el mira mentre dibuixa, però ell enfadat diu que s’ha acabat, que no dibuixarà més i que marxi, però la petita recull el dibuix que havia tirat al terra i en Ramon li vol agafar i va cap a la seva habitació i quan està a punt de cridar-li es queda sorprès i veu que tota l’habitació de la petita està plena dels dibuixos que en Ramon havia tirat...

Ah! Sorpresa, la germana li diu que el seu preferit és el del gerro, sí, el que havia portat a deixar de dibuixar... és un GAIREBÉ un gerro, però és bonic i la resta de dibuixos també... i  a partir d’aquest moment comença a dibuixar un GAIREBÉ vaixell, GAIREBÉ flor... i de les coses reals als GAIREBÉ SENTIMENTS, GAIREBÉ POESIA... fins arribar a una conclusió hi ha GAIREBÉ coses, GAIREBÉ sentiments que no poden captar-se, sinó que cal gaudir-ne i així ho fa ell i arriba ser GAIREBÉ FELIÇ!"

Els petits van gaudir del conte, tant per l' escenificació que ens van fer els grans com pel contingut o la conversa que en va sorgir, tot i la timídesa que hi havia tant per una part com per l'altra... em quedo però amb una pregunta que li va fer un dels petits a un dels grans... " i tu? També t'entristeixes quan no et surt una cosa? " 

Els grans igual que els petits a vegades també ensopeguem, també rebem crítiques destructives o ens trobem en situacions que se'ns escapen, però per sort tot i que potser alguna vegada ens costi, tenim la capacitat per lluitar, canviar i assolir la felicitat... donem doncs, les eines necessàries als petits perquè a mesura que vagin creixent també en siguin capaços ells.

Us deixo amb el link d'una biografia de l'autor.

Petonets!

Bon inici de curs!

Avui és el gran dia! Tot i que nosaltres ja fa dies que estem per les classes i ja ho tenim tot preparat avui comença de debó el nou curs escolar, avui és el dia en què hem de posar en joc tot el que sabem i ajudar a caminar els petits que passaran amb nosaltres nou mesos, hem d'aconseguir que siguin uns mesos inolvidables, uns mesos plens d'experiències úniques on ells ens siguin els protagonistes principals...

BON INICI DE CURS!!!

Blai, el petit Xai

Fa molt temps va arribar a les meves mans un cd que em va captivar, un recull de contes amb cançons com a recurs per a poder treballar les emocions i sentiments. Crec que va ser a partir d'aquí que vaig començar a reflexionar sobre tot el que podem treballar amb el que anomenem l'educació emocional.

Us parlo del cd:  Emocions i sentiments- contes i cançons de Dàmaris Gelabert

A partir de contes i cançons podem treballar diferents emocions i sentiments tals com: la vergonya,  rivalitzar, la gelosia, les pors,  la mort, la frustació i el saber perdre...

El conte que jo vaig escollir va ser el d'en Blai, el petit xai, conte per treballar la vergonya, ja que el protagonista, en Blai té un petit problema i és que no té la llana de color blanc no... sinó que en Blai va canviant de color a mesura que passa la història i tot per la vergonya que té!

“En Blai és un xai que va aparèixer un nit d’hivern dins una olla de la cuina d’una granja... ningú sap com va arribar allà! Era blanc i suau com un núvol de neu. De seguida tothom el va acollir, però va ser la vaca Baba qui el protegia i alimentava, igual que si fos el seu fillet!

Un dia en Blai va sortir a jugar amb els conillets... i sabeu que li va passar? Doncs, que va caure en un bassal i en sentir i veure que els altres es reien d’ell es va posar molt trist i vermell com un pebrot... a partir d’aquell dia només observava els altres lluny, molt lluny, però va arribar el moment d’anar a escola i aqui, aix aquí va arribar el gran problema, en Blai, no volia anar-hi, només de pensar-hi ja es posava nerviós i vermell... la Baba, li explicava que era necessari anar a l’escola i conèixer nous amics, però en Blai enlloc d’animar-se cada vegada estava pitjor... tant que fins el seu pel va canviar de color! Sí, va passar de blanc a rosa, de rosa a vermell, de vermell a marró i de marró a negre! Ja no era blanc ni tenia el pèl suau com un núvol!

La Baba li va dir que havia d’anar a veure el Bruixot Culdegot, ell solucionaria el problema.. i sí, només entrar el bruixut li va dir: tens el virus de la vergonya, vergonyitis comunitis! I la solució per curar-se la tens tu!!!

Li va recomanar anar amb els ulls ben oberts, observant el seu entorn, gaudint del que veia, fixar-se amb tot el que es trobava, així el virus marxaria...

En tornar cap a casa, va sentir un soroll... algú cantava, oh... la cançó de la vergonya... clar, i la va anar cantant...

Es trobà els conills que s’havien rigut d’ell , però aquesta vegada, no li va molestar que es poguessin riure, no, es va posar a jugar amb ells i poc a poc el color del seu pèl va canviar... i en arribar a casa, la Baba li va dir, tornes a tenir el pel blanc i suau com un núvol de neu”

Un conte dolç i que permet treballar d'una manera diferent aquest sentiment tant i tant present, la vergonya! I fins i tot ens dóna una solució per superar-la: saltar, cantar i ballar...  doncs ja ho sabeu, fora vergonya!!! però no només treballem la vergonya sinó que com en qualsevol altre conte també podem percebre i fer que s'adonin de la presència de l'alegria, la tristesa, la solitud...

I per acabar us deixo amb un petit vídeo de l'enregistrament del conte.

Fins aviat!

Petonets!

Juguem amb les emocions

Al principi de la creació del blog ja us vaig dir que les emocions i sentiments es poden treballar en qualsevol moment, en qualsevol activitat... només cal parar-hi atenció i transmetre als petits el que volem que que facin seu, és a dir, si volem nens alegres, feliços, amb una autoestima positiva cal que nosaltres treballem amb alegria, cal que transmetem felicitat en tot allò que fem i cal evidentment que els recolzem, que se sentin segurs, que se sentin estimats, que se sentin capaços d'assolir el que ens anem proposant i que sentint que els animem en tots els seus èxits. 

Tot això sembla fàcil i evident, però encara cal treballar per arribar-hi en algunes aules on regne més aviat el jo mano i faig i dic... 

Ahir la nit vaig trobar una imatge que em va agradar i crec que l'hauríem de tenir penjada a l'aula en algun lloc visible o no, que cadascú decideixi o bé a l'agenda, però mirar-la de tant i tant i ser-ne conscients, ja que només així podrem treballar emocions i sentiments d'una manera correcta... 

... bé, la idea d'aquesta entrada no era tant tota aquesta dissertació, però bé a vegades quan comencem a escriure i reflexionar tot va fluint  i això és bo!

Tal com deia els sentiments i emocions es poden treballar en el dia a dia i en qualsevol moment i aprofitant des d'imatges, contes, pel·lícules i també cançons!

En una sessió a l'aula vaig aprofitar una cançó de Maria Coma: De nit

Vam seure en rotllana i la música va començar a sonar, uns tancaven els ulls, altres miraven enlaire, altres miraven els seus companys... però el que va regnar va ser el silenci i en acabar tot van coincidir en què la cançó, era una cançó on la tristesa estava present: "és una cançó molt trista"...

A partir d'aquí va començar el diàleg i la comparació de sentiments oposats i una mica la definició i representació d'aquests. 

" Tristesa? i com és la tristesa?  Doncs plorem, baixem els ulls, les espatlles...

Alegria? sí, somriure, saltar, estar content... 

Ràbia? Ens posem molt "serios",  apretem els punys, les celles s'arquegen...

Sorpresa? Obrim la boca, ens emocionem...

Por? Ens enstristim, baixem la mirada..."

I amb aquestes definicions va arribar el moment del joc. Vam fer equips de cinc;  a cadascú se li deia quin sentiment havia de representar sense parlar i els altres ho havien d'endevinar... va ser tot un èxit!!!!

Ja ho veieu oi? A partir d'una cançó vam tenir una sessió d'allò més bonica. Us ho recomano!!! 

Ah! i per acabar una imatge que també val la pena tenir present, ingredients pel nostre cor... 

Petonets!

Les fades ens parlen de... l' autoestima

Sabeu qui és la Maisa?  La Maisa és una fadeta una mica especial, sí, la Maisa té un petit problema amb les ales. Resulta que no són iguals, una és més gran que l’altra i això fa que quan voli faci ziga-zaga enlloc de volar recte i al mateix temps li comporta passar una mica més d’estona fent les coses, però sabeu què? Doncs que ella no es rendeix pas, ella és molt valenta i s’esforça el doble que les altres fades i si cal s’aixeca més d’hora i surt abans que les altres per arribar a temps!

 Ella és feliç i s’accepta tal com és,  però sabeu que li va passar un dia? Doncs que es va trobar amb la incomprensió de les altres fades, que eren molt perfeccionistes i li van dir que per ser del club de les fades hauria de volar molt bé i en línia recta, cosa que la pobra Maisa no pot fer! I sabeu què? Doncs que ella enlloc d’entristir-se només es va enfadar una mica i va començar a volar alt i molt molt ràpid i... va caure a l’aigua!

Les fades no saben nedar, però els peixos la van animar i sense adonar-se’n va començar a nedar! La Maisa es convertirà en la millor fada de l’aigua... i recupera la seva felicitat i autoestima.

És tracta d’un conte dolç i màgic, amb les fades com a protagonistes que en aquestes edats els agraden molt i que ens serveix per treballar l’autoestima, el fet d’estimar-se a un mateix, d’acceptar-nos tal com som, de comprendre i valorar les diferències... de ser capaços de respectar-nos siguem com siguem!

Ens serveix també per reflexionar una mica sobre el que passa quan ens enfadem, la fada Maisa vola molt alt i molt ràpid perquè en el fons està enfadada i això li comporta caure a l’aigua, per tant a vegades quan ens enfadem cal comptar fins a 5, fins a 10 o fins on faci falta!

Quan sigui gran vull ser ... Premi Nobel de la Pau

Sí,  quan  sigui gran el protagonista del conte té com a objectiu aconseguir el Premi Nobel de la Pau i per tal d'aconseguir-ho es proposa actuar des de ben aviat de manera correcta tot ajudant als altres, tot procurant reciclar, cuidar els animals... petites accions que juntes poden fer un món millor i això és el que es valora quan es dóna aquest premi tant i tant important!!!

És un conte ideal per treballar durant la setmana de la Pau que la majoria de centres celebra a final de gener, és llavors quan amb aquest conte podem ajudar una mica més als petits a comprendre aquest concepte tant i tant abstracte i complicat d'entendre, sobretot en aquestes edats i quan tenen al seu abast tot el que volen, quan poden anar a l'escola, menjar, comprar, viure acompanyats de les persones estimades... 

El dia que vaig explicar el conte van sorgir reflexions molt boniques, reflexions que no em van deixar indiferent, reflexions que fins i tot als mestres d'ESO que van entrar a la classe els va sorprendre com tant petits extreien les seves pròpies conclusions i traslladaven el concepte de la PAU a la seva vida diària: ESTIMAR ALS PARES , GERMANS... SOMRIURE, COMPARTIR... 

Per acabar deixeu-me que pengi el treball que vam fer a l'aula... com ells van interpretar el conte i que farien per assolir la desitjada i estimada PAU! 

Us deixo també amb el vídeo de presentació del conte al FNAC. 

Espero que en gaudiu!

Petonets 

... imatges...

Tal com us vaig dir al principi m'agrada el lema que una imatge val més que mil paraules i sobretot quan treballes amb petits n'és més conscient.
A vegades volem definir emocions, sentiments o altres aspectes de la vida quotidiana, hi donem voltes i més voltes i de sobte els nostres ulls perceben alguna imatge que ens ho defeneix a la perfecció...

Aquest estiu he anat trobant en diferents "espais virtuals" algunes imatges que m'han semblat d'allò més dolçes, imatges que podem utilitzar tant en el dia a dia amb els infants com també en el nostre propi dia a dia, ja que també a vegades a nosaltres ens manquen les paraules adients per definir com ens sentim, com ens trobem...

Espero que us agradin!

... no en detallo el sentiment que transmeten, crec que cadascú ho interpretarà segons el moment, la situació, etc.

L'ovelleta Bela

“L’ovelleta Bela vol que l’esquilin, però tot i que ella en té moltes ganes li diuen que haurà d’esperar a ser més gran. Mentrestant decideix sortir a veure món. Al llarg del viatge la seva llana cada vegada és més bonica i es converteix en l’enveja de tothom, fins a tal punt que es creu millor que tothom, cada vegada és més egoista i presumida.”

Compartir, entendre el punt de vista dels altres, diferenciar entre destacar en alguna habilitat o característica i creure’s superior als altres... són conceptes i valors complicats de comprendre amb només quatre anys, moment en què encara els petits es consideren el centre de l’univers, encara es percep l’egocentrisme o la dificultat d’esperar i respectar el torn de paraula en una conversa, però evidentment si comencem a treballar ja des d’aquest moment resultarà més fàcil entendre el comentat anteriorment.

A través d’aquest conte els petis s’adonen de la importància de compartir,  de gaudir de la importància de les persones, de respectar els altres, de preferir l’alegria a la tristesa, de saber apreciar en els altres coses bones i no creure’ns els únics o els millors...  

Una de les coses que es van poder escoltar i em van sorprendre és que d’una manera autònoma ells parlaven de felicitat i que per ser feliços necessitem estar alegres, tenir amics, compartir...

Conte dolç molt dolç i per guadir-ne tots junts!

Què m'està passant?

Què m’està passant?  És un d’aquells llibres que et criden l’atenció, no saps ben bé perquè, però gairebé d’una manera innata l’agafes, l’obres, el llegeixes i penses... i a mi que m’està passant? Estic contenta, trista, sorpresa, enamorada... són tants els estats d’ànims que costa fer-ne una llista o fins i tot a vegades tot tenir-los molt clars es confonen els uns amb els altres i no saps que dir i  llavors és quan tornes a fer-te aquesta pregunta: què m’està passant?

 En el cas dels adults la resposta a la qüestió que ens planteja el llibre és més o menys fàcil i podem justificar-la amb certa facilitat, tenint present evidentment que sempre pot haver-hi algú a qui li manqui facilitat a l’hora d’expressar el que sent o el que li passa, però per sort nosaltres disposem de certs mecanismes que ens permeten ajustar i buscar la resposta, el petits però encara no tenen aquestes eines o millor dit encara no tenen la capacitat de poder verbalitzar-ho, però sí que tenen la capacitat de ser sincers, d’expressar el que senten o la percepció d’allò que senten i cal llavors que nosaltres els ajudem a cercar aquelles eines que els facilitin trobar les paraules exactes o distingir entre el que és o no és.

En el conte apareix la tristesa, l’amor, l’alegria, la ràbia i la vergonya i ens descriuen una mica el que passa quan ho sentim.

La ràbia? Que passa quan ens enrabiem? Doncs que no volem  escoltar, no veiem el que tenim davant... pensem que només nosaltres tenim la raó i sovint acabem amb la cara seria tota apretant els punys o fent “morros” .

I la por? Què sentim quan tenim por? Estem tristos, no gosem moure’ns, volem algú que ens protegeixi... algú que ens faci sentir segur.

I quan tenim vergonya?  Ens posem vermells, ens costa vocalitzar, suem... i amb l’amor? Aix, l’amor... sospirem, somiem, sentim alegria, tristesa...   I sabeu què? En el conte tot això va acompanyat d’uns dibuixos genials i a més amb un cd on Marc Parrot canta els sentiments descrits en el llibre.

Simplement deliciós!

Per acabar us deixo amb un recull dels dibuixos que vam realitzar de cada sentiment i acompanyat d’una bona peça musical!!!

P.D:  Us deixo el link de la presentació del llibre que fan Marc Parrot i Eva Armisén:  http://criatures.ara.cat/blog/2009/11/25/que-mesta-passant-de-marc-parrot-i-eva-armisen/

El petit avet

... hi havia una vegada un avet que estava trist perquè no li agradaven les seves fulles en forma d’agulla, no s’estimava gens, li agradava tenir les fulles diferents...

Així és com comença el conte del Petit Avet, un conte que ens permet treballar un concepte molt important, el concepte de l’autoestima, tal com jo els hi dic als petits ningú ens estimarà si primer no ens estimem nosaltres mateixos. És un concepte complicat i molt abstracte, però essencial des del meu punt de vista per assolir els objectius que ens proposem al llarg del curs en tots els sentits, tant a nivell acadèmic com emocional.  Cal treballar per tal que els petits es coneguin ells mateixos, cal treballar perquè acceptin els seus límits, les seves possibilitats, cal treballar per tal que s’adonin de com són i del que cal millorar o reforçar, per sent conscient del que ens defineix i caracteritza i això és el que ens fa diferent i cal tenir present.

Als quatre encara costa fer servir la paraula autoestima, però us puc assegurar que aquest curs ha estat constantment present en moments de conversa, en moments de treball... sovint davant un conte algú deia: no s´estima ell mateix, no li agrada ser com és... i això és el que realment cal aprofitar i treballar.

El conte del Petit Avet em va servir per introduir el concepte i fer-los adonar del que li passa a l’avet. Un avet que creu que no és feliç tenint les fulles en forma d’agulla, un avet que creu si les seves fulles fossin diferents segurament viuria millor... però les aventures que viu quan no té les seves fulles el fan adonar, que l’únic camí cap a la felicitat és el de tenir les seves fulles...  

Volia però, a part del conte experimentar una mica el que sentirien els petits en convertir-se en únics, especials i fantàstics per un instant tot mirant una capsa!  Sí, una capsa màgica, una capsa amb algú únic, bonic, especial, intel·ligent, sensible... algú irrepetible... 

Vaig presentar-los una capsa i els vaig demanar que miressin dins, que hi havia algú, però que no podien dir als altres què i qui hi havia dins... Era fantàstic veure com obrien la capsa i se’ls il·luminaven els ulls en veure’s reflectits en un mirall... oh... som nosaltres, que sóm únics...

Va costar una miqueta que poguessin esperar i dir altres que hi havia dins la capsa, però va valdre la pena esperar i veure com tots s’emocionaven parlant del que hi havia dins, per uns primer només un simple mirall, però d’altres van arribar al que jo volia, el mirall era una simple eina, l’important era el que podíem veure, és a dir, nosaltres mateixos!

I per acabar, tal com els vaig dir: m'estimo... m'estimen!