Hi ha dies en què més que en d’altres t’adones de la
importància de la nostra feina com a mestres, t’adones que tot allò que fas,
dius, expliques ... influeix d’una
manera abismal en els nostres alumnes, tan positivament com negativament! Som
el seu model, la seva guia, el seu referent i penso que ho som sigui quina
sigui l’edat dels alumnes, siguin d’infantil, de primària o de l’ESO, som per a
ells algú amb qui comparteixen hores i hores, som els que de bon matí els rebem
i comencem la jornada, som els que durant el dia els hem de fer somriure, som els que els hem de transmetre seguretat,
som els que hem d’ajudar-los en els entrebancs que es vagin trobant, som els
que hem de fer-los sentir segurs, únics i especials i això ho hem de fer siguin
grans o petits.
Avui casualment he trobat un
programa de Redes (dels molts que hi ha)
que m’ha induït a preparar un article ple de preguntes, algunes amb
respostes evidents, altres amb respostes per discutir... qüestions sobre la
importància de la meditació i la respiració, essencial per iniciar una tasca i
afavorir l’adquisició tant d’aprenentatges com valors, la importància d’ajudar a gestionar les
emocions, no prohibir-les, sinó que en el cas de les emocions negatives
afavorir que quan aquestes apareguin no estiguin més presents del necessari, preguntar-se també si l’educació emocional
comença a l’escola o quan comença ?
Un cop més queda evident que l’aprenentatge
social i emocional ha d’estar present en el dia a dia de l’escola, que l’empatia,
l’alegria, els somriures, la felicitat... partir d’un excel·lent per arribar
ser súper excel·lent és una gran manera
de motivar i ajudar!
Petonets!
