Cada matí amb els petits comencem cantant i dient-nos bon dia i seguidament i com ja vaig aplicar fa temps anem cap al racó de les emocions i ens preguntem: COM ESTEM?
Al principi i tal com és normal les respostes d'alguns acostumen a ser per imitació, però a mesura que va passant el curs això va canviant i la seves respostes són clares i la majoria quan se'ls pregunta saben com se senten i el motiu pel qual se senten i això no pot ser més satisfactori, adonar-se de com es va avançant en la gestió de les emocions, veure que quan per activitats o canvis de rutina no podem començar amb el com estem ho tinguin present i et preguntin quan ho faran. És un moment essencial i molt important, és un moment en què compartim i detectem l'estat dels petits, és un moment en què es respecta el que cadascú vol explicar i on poden demanar quelcom que necessitin per estar millor.
Al llarg del curs he anat variant la manera de respondre el com estem, hem jugat a dir del color que estem, hem fet jugat als trens de les emocions, ens hem mirat al mirall i els altre ho han endevinat i sovint sabeu què són els propis petits els que et donen la idea, són ells el que van una mica més enllà i precisament fa uns dies un petit de 3 anys em va fer adonar d'una cosa de la qual prediquem, ser el model! En l'activitat han de posar la seva foto en el lloc de l'emoció que senten, doncs bé, fa uns dies em van dir i la teva foto? On és tu també ets de la classe dels Pintors oi? I és cert, sovint els parlo de com em sento o explico allò que m'entristeix quan en parlem però en sentir la pregunta vaig pensar-hi... cert, falta la meva foto i partir d'ara així ho farem i cada matí en acabar ells em pregunten a mi i jo els hi responc tal com fan ells!!!
Seguirem doncs ajudant-los i participant en tot allò que fem, ells són a vegades, moltes vegades els nostres mestres!!!
Petonets!!!
