" És una cosa sabuda que el sol brilla de dia i la lluna de nit. Però això no ha estat sempre pas així. Un dia, el sol comença a fer burleta a la lluna:
<< Jo brillo molt més que tu>> i, no conent amb això comença a aparèixer també a la nit. Fins que una nit, sense saber com ni per què el sol es va trobar ben sol al cel. La lluna i les estrelles havien desaparegut sense deixar rastre... "
|
Nit de Sol d'Yvonne Goldner Beixi Ed. Lumen |
D'una manera senzilla i delicada al llarg del conte descobrim el que ens passa a vegades i no ens n'adonem: creure'ns superiors i millors en tot i compartar-se de manera cruel amb els altres.... en el conte el sol es creu millor que la lluna i els estels, creu que ell ha de ser únic i poc a poc amb el seu egoisme va fent entristir la lluna fins al punt que cau malalta tant per l'escalfor del sol com també i tal com vam arribar l'altre dia a classe a partir del diàleg, es posa malalta per la tristesa que sent en veure que no pot fer el que més li agrada, sortir i il·luminar la nit! Per sort però, el sol és capaç de rectificar i ajudar a la lluna de la millor manera... enviant-li l'arc de Sant Martí! Tot un procés del podríem passar hores i hores escrivint i parlant-ne tant entre grans com entre petits... reconèixer que un s'ha equivocat, que ha fet mal... i buscar la manera per ajudar (resolució de conflicte) no és tant senzill i cal que des de petits ja els anem fent veure la via que han de prendre per solucionar encara que costi i que a vegades en sembli que no serveix, segur que serveix i molt!!!
Quan vaig comprar aquest conte en cap moment vaig pensar en tot el treball que em va permetre, simplement vaig veure una història bonica, però ara i anant una mica més enllà i veig una bonica, sensible i gran història!
Petonets molts grans!!!