Moltes gràcies per pensar en Les petites emocions!!! M'ha fet molta il.lu!!! Aquests premis tenen com a objectiu donar a conèixer blocs minoritaris triats pel mateix "blocaire" entre els seus preferits, establint així una cadena entre blocs petits (de menys de 200 seguidors) que no tinguin fins comercials. Les condicions que s'accepten en rebre el premi són: - Anomenar la persona o el bloc que ha concedit el Premi i fer-hi un enllaç - Posar l'etiqueta del Premi - Passar el premi a cinc blocs amb menys de 200 seguidors/es - Informar als blocs premiats deixant-t'hi un comentari amb l'adreça de l'enllaç. Doncs bé, ara toca el moment dels premis, moment que em costa, ja que tots el que fem un bloc i dediquem el nostre temps esperant que tots el pengem pugui ser útil als altres d'alguna manera .
"Estamos privando a niños y jóvenes de un desarrollo óptimo cuando no les damos oportunidades de aprendizaje social y emocional."
René Diekstra
Aixi comença el Redes que es va emetre el passat diumenge 26 de maig; un programa dedicat a l'aprenentatge social i emocional: habilitats per a la vida.
No cal que escrigui massa en aquesta entrada ja que al llarg del 28 minuts Elsa Punset i el René Diekstra parlen sobre un dels temes recurrents del blog, la importància d'una bona educació emocional, parlen de la importància i el valor de la percepció, expressió i gestió de les emocions, parlen de l'empatia, parlen de la necessitat de valorar les emocions com quelcom tant o més important que els coneixements i habilitats més purament acadèmics, parlen del que em fascina, parlen del que crec que és essencial per avançar i millorar... i tal com diu Eduard Punset tot això està a les nostres mans, som nosaltres els que hem de començar la revolució, som nosaltres el que ja des de petits hem d'ensenyar a percebre, a expressar i gestionar les emocions, som nosaltres el que hem de donar el valor a les emocions, a les habilitats socials i l'ètica o al moral, som nosaltres els que ens hem de creure que formar no es només una part mecànica, som nosaltres els que hem de creure que la raó no sempre ens pot guiar, sinó que és amb l'emoció que avançarem.. i sí, només nosaltres som el que podem començar la revolució i caminar cap a les emocions, només així ajudarem als nostres " petits" a crèixer i ser gran persones capaces d'afrontar no només un problema matemàtic o uns mots encreuats, sinó que també pugui ser capaç de resoldre i gestionar la tristesa, la ira, l'enveja, la por... som nosaltres , simplement nosaltres i junts ho aconseguirem?
Redes - El aprendizaje social y emocional: las habilidades
" Si vols educar als alumnes a través dels coneixements, estima i domina la teva matèria, i ells agafaran gust per l'assignatura i t'estimaran a tu, i influiràs en la seva educació, però si a tu mateix no t'agrada allò que ensenyes, ja pots obligar els alumnes a estudiar, que no tindràs cap influència que ajudi a educar-los. " Tolstoi
Sense gairebé adonar-nos-en estem arribant ja al punt i final d'un altre curs, moment en què tots, tant grans com petits tenim les emocions a flor de pell, moment en què tenim feina en acabar feines, preparar tapes, el festival de final de curs... per mi, és un moment de reflexió, d'avaluació, de valoració de tot el que hem anat fent, treballant i aprenent mútuament. L'avalució/valoració no és només als meus petits, sinó que ans al contrari poc avançaria si no busqués com millorar tot el que he anat fent, ja que penso que sempre es pot millorar, de fet, penso que hauria de ser una pràctica gairebé obligada per tots, ja que si tots ho fessim segurament s'avançaria més ja que a vegades hi ha persones per les quals el temps passa però, res canvia i això no és el que toca i menys avui en dia.
L'altre dia, algú em va dir, que la nostra feina era molt més important del que la gent es pensa, tenim a les nostres mans molt més del que es pensa, la nostra feina no es només transmetre unes habilitats purament acadèmiques, no ens hem ni podem limitar-nos a ensenyar a llegir, escriure, comptar ... cal ensenyar a escoltar, cal transmetre valors positius que els facin millors persones, cal ajudar-los a ser intel.ligents emocionalment, les emocions i sentiments, han d'estar presents en el dia a dia, del primer a l'últim instant...
Per tant, és cert, la nostra feina, és molt molt important i conseqüentment cal que nosaltres estiguem preparants, cal que tal com deia al principi ens avaluem, cal que ens formem, cal que progressem i avancem i així, només així potserr arribarà un moment en què no es qüestionaran la nostra tasca.
Avançar i estimar allò que fem serà ens permetrà com sempre diem anar endavant!!! Us deixo amb un conte amb final feliç; la història d'una bruixa que buscar l'amor i fa el que faci falta per trobar-lo...
"Avui estic ... i estic .... perquè.... i per solucionar .... "
Punts suspensiu on hauria d'anar-hi com em sento, perquè em sento d'una manera o d'una altra i el que necessito per solucionar-ho , per tant aquí entra en joc ser concient de com em sento i el motiu pel qual m'hi sento i la capacitat de saber-ho gestionar o regular i això no és una tasca fàcil.
Cada matí en el moment del bon dia quan ens anem saludant i fent la pregunta? Com et sents, no avui, sino que ara, ja que sentir-se d'una manera o d'una altra no és etern ni fix i sort, ja que si quan algú se sent trist no pogués solucionar-ho o canviar-ho no aniriem endavant... però bé, al que anava, cada matí en aquest moment d'activitat m'adono de la facilitat amb què els petits solen expressar-se i obrir-se davant els seus companys.
Al principi alguns condicionaven el seu estat al que deia el seu millor amic o amiga, o bé alguns simplement responien perquè tocava fer-ho, però aquestes alçades de curs, m'he adonat, que la majoria ja no responen perquè sí, m'he adonat que darrera cada estat emocional i explicació els petits un cop més són els que desperten les nostres il.lusions, que són ells que quan em demanen un petó o una abraçada per no sentir-se tristos,espantats o enfadats el que em transmeten a mi molt més del que ells poden creure, són ells el que si els ho permetem ens guiaran cap a una educació emocional plena, una educació que els farà més forts, una educació i formació que els permetrà superar amb seguretat els entrabancs amb què es vagin topant i el camí per anar en aquesta direcció és molt més fàcil del que pot semblar, tal com diu un bon amic, només cal creure-hi, desitjar-ho i fer que els petits tresors de cada casa puguin continuar brillant sempre de la mateixa manera, puguin mantenir les il.lusions, les ganes, l'alegria , la màgia... encara que deixin de ser petits tresors i esdevinguin ja grans tresors!
Amb la primavera en màxima expressió el blog reb el segon premi: el PREMI PRIMAVERA de part de la Sónia del blog Sóc d'infantil. Moltes gràcies per pensar en les petites emocions i fer-li arribar aquest gran regal.
I ara a complir els requisits per recollir el premi!
Premi que més t'ha agradat rebre: aquest és premi que rebo, i tot i que m'ha fet molta il.lusió em quedo amb el primer: Premi Liebster Award ja que la sensació en rebre'l va ser fantàstica ( allò de: a mi, ostres...guay!!!;) )
Regla en els premis que sempre falta: ... poder ennviar-lo a molts blocs
Inventa un nom nou de la teva flor preferida: ponzella
Mineral que admires: el quars rosa, em transmet seguretat, tranquil.litat...
Argument perfecte d'un llibre: que m'enganxi de seguida i la seva portada, en ocasions un llibres ja sé que m'agradarà quan em crida l'atenció la imatge o dibuix de la portada!
Valors que li falten al món: respecte, tolerància i humilitat
Erradicaries: estem en un moment molt dur i s'haurien de canviar moltes coses, em costa decidir-me per una, però possiblement la pobresa infantil, la corrupció...
Raons per passar el premi: gràcies al blogs estem compartint recursos, experiències i descobrint que malgrat la distància física i no haver-nos vist mai som molt els que compartim interessos i inquietuds.
I ara... el més complicat,passar el PREMI a 10 blocs amics, tot i que n'hi ha molts més a qui també els hi envio des d'aquí molts i molts petonets!
Vaig llegir fa poc que la creativitat és considerada una força humana que ens permet desenvolupar idees originals, innovadores i útils tant en situacions quotidianes com en moments específics i certament és així. Ser creatiu no s'ha de limitar només en el moment de plàstica, ser creatiu ha de ser o hauria de ser una qualitat que tots poguessim tenir i que res ni ningú es pogués treure ni fer perdre, ser creatiu és ser original, és ser únic, és gaudir d'allò que s'està fent, ser creatiu és sorprendre ... la creativitat ha de ser un dels nostres principals objectius i per assolir-lo cal deixar avançar, caminar, ballar, estimar... cal deixar crear!
I parlant de creativitat us vull deixar un vídeo que l'altre dia em va passar un bon amic meu, un vídeo que em va emocionar i fascinar i que simplement em va deixar per un instant sense paraules! Creativitat en màxima expressió...
Fa uns quants dies vaig descobrir un conte nou: Òscar, el drac que volia ser bo, un conte que ens va servir per descobrir que no sempre els dracs són com un s'espera...
" L'Òscar és un drac una mica especial, és un drac diferent i això no sempre és fàcil, quan se surt del que es considera normal a vegades les coses són una mica més difícils, ser diferent per alguns és un problema i això precisament és el que pensen els pares de l'Òscar, ja que des de ben petit ja es veia que ell era diferent, no era com els altres dracs del pais del fum i foc etern, un país de del qual controlaven tots els cavallers i princeses i així no deixar-los ser feliços! Doncs bé, en complir els 10 anys, edat en què els dracs ja podien treure foc pels queixals, ell va demanar a la seva mare que enlloc de foc volia treure bombolles de colors!!! OH!!!! No pot ser, els dracs han de treure foc, ser dolents i espantar a la gent... ell però, no ho veia així, sinó que precisament tot el contrari! Amb tot això el seu pare va decidir d'anar a veure el Gran Savi, l'arbre més savi de tot el món i que coneixia totes les històries de dracs! L'única solució possible era enviar a l'Òscar al castell de les mil finestres, només allà es decidiria si ell era un drac dolent o un bo!
L'endemà mateix el drac va emprendre un viatge de tres dies i tres nit i en un moment del viatge va trobar-se la conilltortu, sí, sí... un conill tortuga, un personatge d'allò més divertit i diferent que venia molt i molt content del castell, allà ell havia après a valorar-se i acceptar-se tal com era, un conill/tortuga...
El drac es queda parat, ell també era diferent, no volia treure foc i espantar a la gent, ell volia fer amics, estimar, compartir... però en veure'ns reflectit a l'aigua d'un rierol va veure la cara, feia por... i ell no ho volia, així doncs i encara amb més ganes que mai va seguir el viatge cap al castell de les mil finestres on en arribar el van rebre dues fades, elles serien les encarregades de fer-li proves i proves durant tres anys i només final es podria saber si ell era bo o dolent! Els tres anys van estar plens de proves, proves difícils i on les coses no eren gens fàcils, però ell mai, mai... va queixar-se ni treure foc pels queixals, al contrari fins i tot enmig d'una batalla va voler que dracs i cavallers fossin amics... tothom se'n va riure, però ell va continuar i al final les fades van adonar-se que realment era bo, però abans de dir-li van posar-li una última prova, li van presentar una dragona especial com ell, una dragona que enlloc de foc treiea pètals de flors... i evidentment entre ells va triomfar l'AMOR!!! "
El conte d'una manera molt dolça i senzilla en va permetre reflexionar i parlar sobre el respecte, el valor de l'amistat, de l'alegria i de la tristesa.
Ser diferent no és fàcil i menys en la societat on vivim ja que tot i semblar que som molt oberts en ocasions quan se sobresurt, quan es decideix no seguir el que està marcat... les coses es poden complicar i per evitar-ho cal que ja des de petits treballem per fer persones que respectint els altres, siguin com siguin, cal que treballem per fer-los veure que a vegades hi ha persones que decideixen ser diferents per què així ho han decidit, però en altres ocasions ser diferent no és un pròpia elecció sinó que la diferència ve donada de manera intrínseca. Cal com sempre que siguem nosaltres els que actuem de manera conseqüent, cal que davant de situacions similars a les que viu el drac per ser diferent sapiguem com actuar.
El drac és un personatge màgic, que enlluerna per tot el que representa i s'espera, ja que des de sempre els dracs han estat dolents i en canvi l'Òscar trenca amb l'estereotip i això és possiblement el que fa que el conte esdevingui encara més i més bonic!!!
