Davant aquest fet, vaig començar a buscar algun conte, historieta... que em permetés fer-los veure el que els hi volia dir, però no només de paraula sinó que ells poguessin identicar-se plenament amb el protagonista del conte i a partir poguessim establir un diàleg.
El conte que vaig trobar i descobrir va ser: El punt de Peter H. Reynolds
Els petits ràpidament s'identifiquen amb el nen, molts tenen aquesta sensació quan davant seu sorgeix alguna dificultat o veuen que els altres potser si se'n surten i ells no.
Tots tenen molt clar que el procés que segueix el protagonista, d'una tristesa i frustació passa a l'alegria i a dibuixar lliurement.
El conte és un crit a la creativitat, un crit a deixar als petits a experimentar, a donar-los ànims i suport tal com fa la mestra que apareix i finalment adonar-nos de l'actitud positva del nen, quan ajuda a un altre company tal com va fer la mestra amb ell tot animant-lo a intentar dibuixar.
.JPG) |
| El conte en làmines |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada