Tot i que costa una mica i sobretot quan ens anem fent grans en ocasions si volem avançar, trencar amb l'establert, somriure, estimar... cal deixar la lògica a un costat i deixar anar la imaginació, cal deixar-nos dur pel que realment sentim, encara que no sigui el més lògic, ja que només amb imaginació podem arribar a llocs màgics i desconeguts, podem trobar-nos amb un ventall de possibilitats tant i tant ampli que mai tingui fi. És complicat, ho sé, però de tant en tant no està malament deixar anar la imaginació .... aquí ho deixo!!!
Petonets!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada